02
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
9:37h
Diumenge les 900 colles que hi ha a Catalunya no sortiran a caçar i els 5.000 senglars que es preveia matar continuaran al medi natural. La reunió que han mantingut els responsables d'Acció Climàtica i la Federació de caçadors de Girona ha evidenciat que les posicions, a quatre dies d'iniciar la temporada, estan molt allunyades, i malgrat la bona predisposició a l'entesa que professen les dues bandes no han arribat a un acord.
La línia vermella continua sent la comunicació dels llocs de les batudes. Des d'Acció Climàtica es defensa la mesura com una aposta per la seguretat, mentre que els caçadors dirien on cacen sempre i quan es tracti de terrenys públics. Pels terrenys privats -gairebé el 80% del país-, argumenten que ja tenen el permís.
Així, si no hi ha cap novetat, els caçadors gironins no començaran la temporada aquest diumenge tal com marca la Resolució de Vedes si les posicions continuen com ara. El principal punt en discòrdia, malgrat que no és l'únic, és l'anomenat 8.3, en què l'administració demana als caçadors que comuniquin la seva ubicació quan fan les batudes.
Des de la direcció general d'Ecosistemes i Gestió del Medi, Anna Sanitjas ha defensat a l'ACN que es tracta d'una mesura de "seguretat" per a caçadors i per a usuaris del medi natural. "És necessari que els caçadors comuniquin amb certa antelació la zona on faran la batuda, per poder planificar millor les sortides i disposar de dades per prendre decisions, però sobretot per facilitar informació a la ciutadania d'on seran els caçadors i que la batuda es respecti", ha explicat.
Si bé inicialment el text de la resolució marcava la comunicació d'uns paràmetres molt detallats, ara Acció Climàtica s'avé a simplificar el tràmit i només demanar les dades de referència de les colles i el paratge o zona on estiguin caçant. Llavors el Departament ja s'encarregaria de codificar les dades. "Així és molt més senzill i àgil per a ells", ha dit la directora general. "Nosaltres volem que es facin les batudes. No volem entorpir-los, sinó que això sigui una eina més per protegir l'activitat". "Estem oberts a qualsevol proposta per simplificar la tramitació", ha afegit.
De la seva banda, Joan Espona, vicepresident de la Federació de Caça de Girona, ha defensat que quan cacen en una propietat privada són "els únics" que tenen permís per poder realitzar una activitat dins aquell espai gràcies als acords amb els propietaris. En aquest sentit, la proposta dels caçadors és comunicar les batudes als espais públics -poc més del 20% del país-, però la comunicació en propietats privades és "innegociable", ha dit Espona.
Pel caçador, de la mateixa manera que quan es va a la ciutat s'han de respectar les senyals de trànsit, s'espera que quan es va al medi natural es faci el mateix. "Però aquí ningú respecta les senyalitzacions quan es fa una batuda", ha lamentat. "La seguretat ha de ser tant a un lloc com a l'altre", ha afegit.
"Un problema de país"
"El senglar és un problema de país", ha apuntat Joan Espona. Ara mateix aquest animal cinegètic s'ha convertit en una plaga en molts territoris que provoquen accidents a la carretera, danys als conreus i també podrien portar la temuda pesta porcina.
El Departament és conscient del valor que té la tasca dels caçadors en el control de la població dels senglars, però es mantenen fermes en el posicionament i precisament creuen que la comunicació del lloc de les batudes farà compatible la caça amb la resta d'activitats al medi natural.
Un protocol per sancionar
Una altra de les propostes que han fet des d'Acció Climàtica ha estat activar les sancions que ja preveu l'actual llei de caça i que fins ara no s'estaven imposant. Segons ha explicat Sanitjas, s'està treballant amb Mossos d'Esquadra i Agents Rurals per definir un protocol. L'objectiu és que quan hi hagi accions concretes que pretenen interrompre les batudes, aquestes es puguin sancionar. La llei preveu sancions que van dels 301 euros fins als 1.000.
Per Espona, s'està començant "la casa per la teulada". "Primer que facin tot el règim de sancions i la regulació que correspon. Però el més fàcil és primer carregar-nos a nosaltres d'obligacions", ha lamentat. La proposta del Departament la veuen com "una promesa més de les que s'han fet al llarg del temps". "La voluntat és acostar posicions, però primer volem veure resultats", ha resolt el vicepresident de la Federació de Caça a Girona.
La línia vermella continua sent la comunicació dels llocs de les batudes. Des d'Acció Climàtica es defensa la mesura com una aposta per la seguretat, mentre que els caçadors dirien on cacen sempre i quan es tracti de terrenys públics. Pels terrenys privats -gairebé el 80% del país-, argumenten que ja tenen el permís.
Així, si no hi ha cap novetat, els caçadors gironins no començaran la temporada aquest diumenge tal com marca la Resolució de Vedes si les posicions continuen com ara. El principal punt en discòrdia, malgrat que no és l'únic, és l'anomenat 8.3, en què l'administració demana als caçadors que comuniquin la seva ubicació quan fan les batudes.
Des de la direcció general d'Ecosistemes i Gestió del Medi, Anna Sanitjas ha defensat a l'ACN que es tracta d'una mesura de "seguretat" per a caçadors i per a usuaris del medi natural. "És necessari que els caçadors comuniquin amb certa antelació la zona on faran la batuda, per poder planificar millor les sortides i disposar de dades per prendre decisions, però sobretot per facilitar informació a la ciutadania d'on seran els caçadors i que la batuda es respecti", ha explicat.
Si bé inicialment el text de la resolució marcava la comunicació d'uns paràmetres molt detallats, ara Acció Climàtica s'avé a simplificar el tràmit i només demanar les dades de referència de les colles i el paratge o zona on estiguin caçant. Llavors el Departament ja s'encarregaria de codificar les dades. "Així és molt més senzill i àgil per a ells", ha dit la directora general. "Nosaltres volem que es facin les batudes. No volem entorpir-los, sinó que això sigui una eina més per protegir l'activitat". "Estem oberts a qualsevol proposta per simplificar la tramitació", ha afegit.
De la seva banda, Joan Espona, vicepresident de la Federació de Caça de Girona, ha defensat que quan cacen en una propietat privada són "els únics" que tenen permís per poder realitzar una activitat dins aquell espai gràcies als acords amb els propietaris. En aquest sentit, la proposta dels caçadors és comunicar les batudes als espais públics -poc més del 20% del país-, però la comunicació en propietats privades és "innegociable", ha dit Espona.
Pel caçador, de la mateixa manera que quan es va a la ciutat s'han de respectar les senyals de trànsit, s'espera que quan es va al medi natural es faci el mateix. "Però aquí ningú respecta les senyalitzacions quan es fa una batuda", ha lamentat. "La seguretat ha de ser tant a un lloc com a l'altre", ha afegit.
"Un problema de país"
"El senglar és un problema de país", ha apuntat Joan Espona. Ara mateix aquest animal cinegètic s'ha convertit en una plaga en molts territoris que provoquen accidents a la carretera, danys als conreus i també podrien portar la temuda pesta porcina.
El Departament és conscient del valor que té la tasca dels caçadors en el control de la població dels senglars, però es mantenen fermes en el posicionament i precisament creuen que la comunicació del lloc de les batudes farà compatible la caça amb la resta d'activitats al medi natural.
Un protocol per sancionar
Una altra de les propostes que han fet des d'Acció Climàtica ha estat activar les sancions que ja preveu l'actual llei de caça i que fins ara no s'estaven imposant. Segons ha explicat Sanitjas, s'està treballant amb Mossos d'Esquadra i Agents Rurals per definir un protocol. L'objectiu és que quan hi hagi accions concretes que pretenen interrompre les batudes, aquestes es puguin sancionar. La llei preveu sancions que van dels 301 euros fins als 1.000.
Per Espona, s'està començant "la casa per la teulada". "Primer que facin tot el règim de sancions i la regulació que correspon. Però el més fàcil és primer carregar-nos a nosaltres d'obligacions", ha lamentat. La proposta del Departament la veuen com "una promesa més de les que s'han fet al llarg del temps". "La voluntat és acostar posicions, però primer volem veure resultats", ha resolt el vicepresident de la Federació de Caça a Girona.