29
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
17:32h
Des del passat divendres 26 d'agost, la Garrotxa es troba en situació d'alerta per sequera. L'Agència Catalana de l'Aigua va incorporar la comarca en aquesta catalogació, provocant que s'haguessin d'aplicar diverses mesures. La majoria d'elles estan relacionades amb el consum d'aigua i comporten restriccions.
En el cas del consum domèstic només es poden consumir 250 litres per habitant i dia. En el sector industrial, s'ha de reduir un 5% el consum d'aigua, en l'àmbit ramader un 10% i el reg agrícola un 25%. Totes aquestes restriccions han d'estar vigents fins a nou avís i es poden endurir si la situació empitjora. Però qui les controla?
Control policial
El Pla de Sequera determina que les policies locals, els Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra, dins els seus àmbits territorials, han de col·laborar en les tasques de vigilància i control de les mesures que estableix el Pla amb "la màxima celeritat possible".
A més, l'Agència Catalana de l'Aigua també té atribucions en matèria de "policia de lleres" i està facultada per vetllar la correcta aplicació del que s'estableix al Pla de Sequera. Segons el document, l'ACA pot "adoptar mesures adreçades al cessament de les conductes infractores" i aquelles empreses o particulars que facin aprofitament de recursos hidràulics han de facilitar "en tot moment" l'accés del personal de la policia de lleres a les instal·lacions que tinguin aparells de mesura directa o indirecta.
Deure de comunicar
Segons el Pla de Sequera de la Generalitat de Catalunya, durant qualsevol fase de les sis que inclou el pla, s'estableixen uns "deures de comunicació". Aquests deures corresponen a comunicacions i dades que han de posar a disposició de l'ACA diferents entitats subministradores o persones usuàries. A través de l'intercanvi d'informació, l'Agència Catalana de l'Aigua controla els paràmetres per assegurar-se que s'estan complint els consums que corresponen a les fases del Pla de Sequera.
Per un costat, les entitats prestadores de serveis d'abastament d'aigua en alta i de distribució domiciliària han d'informar cada mes sobre la captació d'aigua si superen el milió de metres cúbics a l'any. Si no superen aquesta xifra, ho han de comunicar cada trimestre. Les subministradores també han d'informar de l'evolució dels nivells piezomètrics (aqüífers) i els volums emmagatzemats. A més, també s'han de declarar els volums servits a cada municipi.
En el cas de particulars, l'ACA estableix diferents criteris a l'hora de determinar qui ha de complir amb el deure de comunicar els consums d'aigua. Ho han de fer aquells que tinguin una superfície regable superior a les 200 hectàrees, els titulars d'explotacions ramaderes amb una capacitat superior a les 3.000 unitats de bestiar, les empreses que tinguin un consum anual superior a 500.000 metres cúbics, les persones usuàries recreatives amb un consum anual superior a 200.000 metres cúbics i els titulars d'instal·lacions hidroelèctriques.
En el cas del consum domèstic només es poden consumir 250 litres per habitant i dia. En el sector industrial, s'ha de reduir un 5% el consum d'aigua, en l'àmbit ramader un 10% i el reg agrícola un 25%. Totes aquestes restriccions han d'estar vigents fins a nou avís i es poden endurir si la situació empitjora. Però qui les controla?
Control policial
El Pla de Sequera determina que les policies locals, els Agents Rurals i els Mossos d'Esquadra, dins els seus àmbits territorials, han de col·laborar en les tasques de vigilància i control de les mesures que estableix el Pla amb "la màxima celeritat possible".
A més, l'Agència Catalana de l'Aigua també té atribucions en matèria de "policia de lleres" i està facultada per vetllar la correcta aplicació del que s'estableix al Pla de Sequera. Segons el document, l'ACA pot "adoptar mesures adreçades al cessament de les conductes infractores" i aquelles empreses o particulars que facin aprofitament de recursos hidràulics han de facilitar "en tot moment" l'accés del personal de la policia de lleres a les instal·lacions que tinguin aparells de mesura directa o indirecta.
Deure de comunicar
Segons el Pla de Sequera de la Generalitat de Catalunya, durant qualsevol fase de les sis que inclou el pla, s'estableixen uns "deures de comunicació". Aquests deures corresponen a comunicacions i dades que han de posar a disposició de l'ACA diferents entitats subministradores o persones usuàries. A través de l'intercanvi d'informació, l'Agència Catalana de l'Aigua controla els paràmetres per assegurar-se que s'estan complint els consums que corresponen a les fases del Pla de Sequera.
Un piezòemtre de l'ACA, a través del qual s'obtenen dades dels aqüífers. Foto: ACA.
Per un costat, les entitats prestadores de serveis d'abastament d'aigua en alta i de distribució domiciliària han d'informar cada mes sobre la captació d'aigua si superen el milió de metres cúbics a l'any. Si no superen aquesta xifra, ho han de comunicar cada trimestre. Les subministradores també han d'informar de l'evolució dels nivells piezomètrics (aqüífers) i els volums emmagatzemats. A més, també s'han de declarar els volums servits a cada municipi.
En el cas de particulars, l'ACA estableix diferents criteris a l'hora de determinar qui ha de complir amb el deure de comunicar els consums d'aigua. Ho han de fer aquells que tinguin una superfície regable superior a les 200 hectàrees, els titulars d'explotacions ramaderes amb una capacitat superior a les 3.000 unitats de bestiar, les empreses que tinguin un consum anual superior a 500.000 metres cúbics, les persones usuàries recreatives amb un consum anual superior a 200.000 metres cúbics i els titulars d'instal·lacions hidroelèctriques.