29
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
12:57h
El passat divendres 26 d'agost, la Garrotxa va entrar per primera vegada en situació d'alerta hidrològica. L'Agència Catalana de l'Aigua va situar la comarca en el tercer esglaó de sis del Pla de Sequera que es va crear el 2020. Tot i que no és la primera sequera que viu la Garrotxa, sí que és la primera vegada que s'hi aplica aquest pla.
Des del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa asseguren a NacioGarrotxa que tots els ajuntaments tenen clar què s'ha de fer en aquest context. "Tothom té clar què s'ha de fer, amb més o menys voluntat. Cadascú creurà si és més o menys exagerat. Pensem que no és exagerat, és una cosa que s'ha de fer i cal aplicar el sentit comú. Crec que tots els Ajuntaments saben què han de fer i portem dies explicant-ho" diu el director del SIGMA, Francesc Canalias, sobre la declaració d'alerta hidrològica.
A partir d'ara, i fins que es torni al nivell de prealerta o normalitat, l'ACA controlarà a través de comptadors instal·lats a dipòsits municipals o pous declarats, que el consum d'aigua no superi els valors establerts en la situació d'alerta hidrològica. Així doncs, els ajuntaments o privats tenen el deure de comunicar els consums per tal que es pugui controlar els nivells de captació i consum d'aigua.
"Hem de treballar respecte al recurs i no respecte a les necessitats"
Canalias creu que la sitaució d'alerta hidrològica pot ajudar a fer entendre que la Garrotxa també és susceptible a viure situacions de sequera més freqüents en el futur: "No tenim interioritzat la preocupació per la sequera com poden tenir a les terres de Lleida o Tarragona. Això dona pistes molt clares als Ajuntaments de la necessitat de cara al futur de controlar les fuites o millorar el rendiment de les xarxes".
Canalias fa una crida perquè tothom col·labori en la gestió sostenible de l'aigua i recordi que és un bé escàs: "Ja fa temps que estem explicant que és molt important entendre que l'abastament d'aigua té un component de gestió d'un aqüífer i la seva massa d'aigua. No en faré de res que uns municipis ho facin molt bé, si els altres ho fan malament. Es tracta d'una acció conjunta i s'ha de tenir la perspectiva de sistema en tota aquesta gestió de l'aigua. No és només responsabilitat d'un Ajuntament, sinó del conjunt d'ajuntaments que treuen aigua d'un mateix aqüífer".
En aquesta línia, el director del SIGMA assegura que la Garrotxa no té capacitat per connectar-se a grans xarxes de subministrament com Aigües Ter Llobregat i per això cal que tothom tingui "una responsabilitat individual". "Els nivells d'extracció d'aigua que sotmetem els nostres aqüífers són elevats i, a més a més, anem canviant amb la velocitat diferent del que funciona el sistema natural la ubicació dels nostres assentaments urbans i extraiem aigua de llocs on no n'extrèiem. Hem de treballar respecte al recurs i no respecte a les necessitats".
Les últimes pluges no han omplert prou els aqüífers
En el cas de la Garrotxa, la unitat territorial que utilitza l'ACA per delimitar geogràficament el risc de sequera és la Serralada Transversal. Aquesta inclou parts de les comarques d'Osona i la Selva i els embassaments de Sau i Susqueda. A la Garrotxa, com que no hi ha embassaments s'agafa de referència la pluviometria i el nivell dels aqüífers. Tot i les pluges d'agost, la situació no ha canviat molt perquè, com explica Canalias, les fortes pluges no ajuden a omplir les reserves d'aigua del subsòl: "Quan plou de manera intensa, la pluja s'escorre més ràpid i els aqüífers es carreguen poc. De fet, els experts ja ens diuen que no és que plogui menys, sinó que plou en règims diferents".
Des del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa asseguren a NacioGarrotxa que tots els ajuntaments tenen clar què s'ha de fer en aquest context. "Tothom té clar què s'ha de fer, amb més o menys voluntat. Cadascú creurà si és més o menys exagerat. Pensem que no és exagerat, és una cosa que s'ha de fer i cal aplicar el sentit comú. Crec que tots els Ajuntaments saben què han de fer i portem dies explicant-ho" diu el director del SIGMA, Francesc Canalias, sobre la declaració d'alerta hidrològica.
A partir d'ara, i fins que es torni al nivell de prealerta o normalitat, l'ACA controlarà a través de comptadors instal·lats a dipòsits municipals o pous declarats, que el consum d'aigua no superi els valors establerts en la situació d'alerta hidrològica. Així doncs, els ajuntaments o privats tenen el deure de comunicar els consums per tal que es pugui controlar els nivells de captació i consum d'aigua.
"Hem de treballar respecte al recurs i no respecte a les necessitats"
Canalias creu que la sitaució d'alerta hidrològica pot ajudar a fer entendre que la Garrotxa també és susceptible a viure situacions de sequera més freqüents en el futur: "No tenim interioritzat la preocupació per la sequera com poden tenir a les terres de Lleida o Tarragona. Això dona pistes molt clares als Ajuntaments de la necessitat de cara al futur de controlar les fuites o millorar el rendiment de les xarxes".
Francesc Canalias és del director del SIGMA. Foto: Martí Albesa.
Canalias fa una crida perquè tothom col·labori en la gestió sostenible de l'aigua i recordi que és un bé escàs: "Ja fa temps que estem explicant que és molt important entendre que l'abastament d'aigua té un component de gestió d'un aqüífer i la seva massa d'aigua. No en faré de res que uns municipis ho facin molt bé, si els altres ho fan malament. Es tracta d'una acció conjunta i s'ha de tenir la perspectiva de sistema en tota aquesta gestió de l'aigua. No és només responsabilitat d'un Ajuntament, sinó del conjunt d'ajuntaments que treuen aigua d'un mateix aqüífer".
En aquesta línia, el director del SIGMA assegura que la Garrotxa no té capacitat per connectar-se a grans xarxes de subministrament com Aigües Ter Llobregat i per això cal que tothom tingui "una responsabilitat individual". "Els nivells d'extracció d'aigua que sotmetem els nostres aqüífers són elevats i, a més a més, anem canviant amb la velocitat diferent del que funciona el sistema natural la ubicació dels nostres assentaments urbans i extraiem aigua de llocs on no n'extrèiem. Hem de treballar respecte al recurs i no respecte a les necessitats".
Les últimes pluges no han omplert prou els aqüífers
En el cas de la Garrotxa, la unitat territorial que utilitza l'ACA per delimitar geogràficament el risc de sequera és la Serralada Transversal. Aquesta inclou parts de les comarques d'Osona i la Selva i els embassaments de Sau i Susqueda. A la Garrotxa, com que no hi ha embassaments s'agafa de referència la pluviometria i el nivell dels aqüífers. Tot i les pluges d'agost, la situació no ha canviat molt perquè, com explica Canalias, les fortes pluges no ajuden a omplir les reserves d'aigua del subsòl: "Quan plou de manera intensa, la pluja s'escorre més ràpid i els aqüífers es carreguen poc. De fet, els experts ja ens diuen que no és que plogui menys, sinó que plou en règims diferents".