09
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
10:46h
El 2007 i 2008 la Garrotxa i el país va viure una de les últimes sequeres més importants que es recorden. En aquell moment, la situació va ser pitjor, fins i tot, que el panorama que vivim aquest estiu. Davant la previsió que els episodis de sequera es repeteixin per l'efecte del canvi climàtic, a la Garrotxa ja es demana un "canvi de paradigma" per gestionar millor el recurs de l'aigua i evitar problemàtiques en un futur.
De fet, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, vol posar sobre la taula la necessitat de posar límits al consum comarcal d'aigua. Ho explica el seu director, Francesc Canalias, en declaracions a NacióGarrotxa: "Des d'un punt de vista tècnic posarem sobre la taula nous models per poder dissenyar un bon criteri de governança de l'aigua".
Això vol dir que, davant l'avís dels experts d'una tendència cap a un clima més sec i cada vegada amb menys pluja, la Garrotxa s'ha de començar a adaptar a aquesta situació. Per fer-ho, cal posar límit al consum actual d'aigua. "Hem de començar a saber quina és la quantitat d'aigua que tenim per aprendre a gestionar-la de la millor manera possible. Això què vol dir? Que haurem d'establir límits a la demanda", diu el director del SIGMA.
Precisament, la feina del Consorci de Medi Ambient serà plantejar noves maneres de gestionar aquest recurs, però Canalias creu que qui ha de detallar les possibles regulacions són els actors (ajuntaments, indústria, agricultors i ecologistes): "Això demana una feina col·lectiva. Pensem que aquesta és la feina que hem de començar a fer seriosament perquè no podem arribar a un estat de crisi sense haver fet els deures".
Aquest estiu, a la Garrotxa ja s'han produït situacions límit com, sobretot, a la Vall del Llierca on pobles com Montagut, Argelaguer o Tortellà han hagut de reemplenar els dipòsits d'aigua amb cisternes portàtils. També han limitat l'ús d'aigua en el reg d'espais públics. "El que estem treballant i intentant racionalitzar són els criteris sobre com utilitzem, gestionem i distribuïm l'aigua entre els ciutadans, serveis i usos. No podem continuar pensant com hem pensat fins avui", diu Canalias, qui afegeix que cal "canviar la dinàmica" de per exemple, fer pous nous quan falta aigua.
Segons Francesc Canalias, ara mateix, la Garrotxa no té problemes greus, però hi ha aqüífers que, amb el pas del temps, estan arribant al seu límit estructural. Per això cal projectar nous models de gestió de l'aigua a mitjà termini que ajudin a adaptar millor la comarca als nous episodis de sequera que estan previstos que arribin. "Antigament, ens deien que érem l'orinal del cel. Doncs l'orinal del cel sembla que comença a estar buit. Per tant, hem de començar a mirar el futur. No tenim problemes, però no en volem tenir", conclou Canalias.
De fet, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, vol posar sobre la taula la necessitat de posar límits al consum comarcal d'aigua. Ho explica el seu director, Francesc Canalias, en declaracions a NacióGarrotxa: "Des d'un punt de vista tècnic posarem sobre la taula nous models per poder dissenyar un bon criteri de governança de l'aigua".
Això vol dir que, davant l'avís dels experts d'una tendència cap a un clima més sec i cada vegada amb menys pluja, la Garrotxa s'ha de començar a adaptar a aquesta situació. Per fer-ho, cal posar límit al consum actual d'aigua. "Hem de començar a saber quina és la quantitat d'aigua que tenim per aprendre a gestionar-la de la millor manera possible. Això què vol dir? Que haurem d'establir límits a la demanda", diu el director del SIGMA.
Precisament, la feina del Consorci de Medi Ambient serà plantejar noves maneres de gestionar aquest recurs, però Canalias creu que qui ha de detallar les possibles regulacions són els actors (ajuntaments, indústria, agricultors i ecologistes): "Això demana una feina col·lectiva. Pensem que aquesta és la feina que hem de començar a fer seriosament perquè no podem arribar a un estat de crisi sense haver fet els deures".
Francesc Canalias, director SIGMA. Foto: Martí Albesa.
Aquest estiu, a la Garrotxa ja s'han produït situacions límit com, sobretot, a la Vall del Llierca on pobles com Montagut, Argelaguer o Tortellà han hagut de reemplenar els dipòsits d'aigua amb cisternes portàtils. També han limitat l'ús d'aigua en el reg d'espais públics. "El que estem treballant i intentant racionalitzar són els criteris sobre com utilitzem, gestionem i distribuïm l'aigua entre els ciutadans, serveis i usos. No podem continuar pensant com hem pensat fins avui", diu Canalias, qui afegeix que cal "canviar la dinàmica" de per exemple, fer pous nous quan falta aigua.
Segons Francesc Canalias, ara mateix, la Garrotxa no té problemes greus, però hi ha aqüífers que, amb el pas del temps, estan arribant al seu límit estructural. Per això cal projectar nous models de gestió de l'aigua a mitjà termini que ajudin a adaptar millor la comarca als nous episodis de sequera que estan previstos que arribin. "Antigament, ens deien que érem l'orinal del cel. Doncs l'orinal del cel sembla que comença a estar buit. Per tant, hem de començar a mirar el futur. No tenim problemes, però no en volem tenir", conclou Canalias.