27
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
28
de juliol
a les
8:08h
Aquests dies s'ha pogut constatar la conseqüència directa de la sequera als boscos de la Garrotxa. Només cal aixecar la vista per veure que a moltes zones de la comarca comencen a aparèixer taques marrons d'alguns arbres que perden la fulla a causa de la calor. És el cas, sobretot, dels caducifolis com el roure o el faig, però també s'han començat a veure alguns arbres perennes com el pi o l'alzina.
"Es preveu un estiu molt dur", diu Mireia Banqué, tècnica del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). I és que el canvi climàtic està fent trontollar el cicle vital dels arbres, que agafen l'aigua del terra i l'evaporen a través de les fulles. El fet que hi hagi menys pluja i més calor fa que l'aigua que evaporen, s'evapori més de pressa. Això fa que el canvi climàtic sigui una arma de doble fil, ja que provoca que les espècies vegetals tinguin menys aigua i en necessitin més perquè hi ha menys pluges i fa més calor. "El nivell d'estrès al qual estan arribant és molt greu. És com si tu tinguessis molta gana i no només no et donen el que havies menjat fins ara, sinó que, a més, et posen a règim", explica Banqué.
Quan els arbres es troben en aquestes condicions, els que poden (alzines, fajos o roures), assequen les fulles i les deixen anar per rebrotar més endavant. "Tenir aquesta capacitat de rebrot fa que s'hi rumiïn menys a l'hora de perdre fulles. En canvi, els pins no tenen aquesta capacitat i s'ho pensen molt perquè quan arriben a aquest límit ja no poden treure fulles noves", detalla la tècnica del CREAF a NacioGarrotxa.
Els boscos garrotxins, els més vulnerables davant la sequera
Des del Centre de Recerca Ecològica, directament han catalogat els boscos de la Garrotxa com els més vulnerables de Catalunya davant la sequera. "La Garrotxa és una comarca on les espècies estan acostumades a molta aigua i l'any que no en tenen, pateixen molt perquè estan acostumats a l'abundància. És com si algú està molt acostumat a menjar i aquell any no ho pot fer" diu Banqué. El CREAF ha pronosticat que el 50% dels boscos de la comarca tenen una vulnerabilitat alta davant un escenari de sequera greu.
De fet, aquest estrès hídric ja ha comportat que es detectés mortalitat en alguns arbres: "El 2016 vam tenir bastants episodis de decaïment a la Garrotxa. En la major part van ser casos d'espècies rebrotadores i s'han refet, però a les muntanyes de Prades hem tingut episodis de mortalitat de pi per la sequera"., afirma la tècnica del CREAF. 
Les prediccions del Centre de Recerca Ecològica es basen en un model que es va crear el 2019 per predir la vulnerabilitat dels boscos de Catalunya anomenat Vulnemap. Una eina més que serveix per conèixer l'estat dels boscos catalans. De fet, el CREAF també fa una crida a la població a col·laborar amb el projecte d'Alerta Forestal, una aplicació mòbil que, a través de la participació ciutadana, busca sumar informació des del terreny. Per aquest estiu, el CREAF demana que la població utilitzi l'aplicació per alertar d'aquells punts on apareguin boscos malmesos per la sequera que estem vivint.
Nous paisatges i deures a l'administració
De cara el futur, sobre l'impacte de la sequera als boscos garrotxins, Mireia Banqué, diu el següent: "En temo que haurem d'acostumar-nos a nous paisatges. Però crec que hem de demanar a l'administració que acompanyi els boscos a adaptar-se al canvi climàtic". Segons la tècnica del CREAF, cal gestió i planificació forestal per no "abandonar a la seva sort" els boscos. Entre les mesures per aquest acompanyament, Banqué creu que caldria diversificar les espècies dels boscos i gestionar-ne la densitat: "Si tens un bosc on tot són alzines i entra una plaga que ataca les alzines, et quedaràs sense aquest bosc. En canvi si tens un bosc amb diferents espècies, el bosc sobreviurà. La diversitat és una garantia de vida".
"Es preveu un estiu molt dur", diu Mireia Banqué, tècnica del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). I és que el canvi climàtic està fent trontollar el cicle vital dels arbres, que agafen l'aigua del terra i l'evaporen a través de les fulles. El fet que hi hagi menys pluja i més calor fa que l'aigua que evaporen, s'evapori més de pressa. Això fa que el canvi climàtic sigui una arma de doble fil, ja que provoca que les espècies vegetals tinguin menys aigua i en necessitin més perquè hi ha menys pluges i fa més calor. "El nivell d'estrès al qual estan arribant és molt greu. És com si tu tinguessis molta gana i no només no et donen el que havies menjat fins ara, sinó que, a més, et posen a règim", explica Banqué.
Quan els arbres es troben en aquestes condicions, els que poden (alzines, fajos o roures), assequen les fulles i les deixen anar per rebrotar més endavant. "Tenir aquesta capacitat de rebrot fa que s'hi rumiïn menys a l'hora de perdre fulles. En canvi, els pins no tenen aquesta capacitat i s'ho pensen molt perquè quan arriben a aquest límit ja no poden treure fulles noves", detalla la tècnica del CREAF a NacioGarrotxa.
Una branca d'un pi afectat per la sequera a la Garrotxa. Foto: Martí Albesa
Els boscos garrotxins, els més vulnerables davant la sequera
Des del Centre de Recerca Ecològica, directament han catalogat els boscos de la Garrotxa com els més vulnerables de Catalunya davant la sequera. "La Garrotxa és una comarca on les espècies estan acostumades a molta aigua i l'any que no en tenen, pateixen molt perquè estan acostumats a l'abundància. És com si algú està molt acostumat a menjar i aquell any no ho pot fer" diu Banqué. El CREAF ha pronosticat que el 50% dels boscos de la comarca tenen una vulnerabilitat alta davant un escenari de sequera greu.
De fet, aquest estrès hídric ja ha comportat que es detectés mortalitat en alguns arbres: "El 2016 vam tenir bastants episodis de decaïment a la Garrotxa. En la major part van ser casos d'espècies rebrotadores i s'han refet, però a les muntanyes de Prades hem tingut episodis de mortalitat de pi per la sequera"., afirma la tècnica del CREAF.
La sequera provoca que molts arbres comencin a perdre color i fulles. Foto: Martí Albesa
Nous paisatges i deures a l'administració
De cara el futur, sobre l'impacte de la sequera als boscos garrotxins, Mireia Banqué, diu el següent: "En temo que haurem d'acostumar-nos a nous paisatges. Però crec que hem de demanar a l'administració que acompanyi els boscos a adaptar-se al canvi climàtic". Segons la tècnica del CREAF, cal gestió i planificació forestal per no "abandonar a la seva sort" els boscos. Entre les mesures per aquest acompanyament, Banqué creu que caldria diversificar les espècies dels boscos i gestionar-ne la densitat: "Si tens un bosc on tot són alzines i entra una plaga que ataca les alzines, et quedaràs sense aquest bosc. En canvi si tens un bosc amb diferents espècies, el bosc sobreviurà. La diversitat és una garantia de vida".