Són dos quarts de nou d'un dimarts qualsevol de juliol. A la sala d'espera de les Urgències de l'Hospital d'Olot no hi ha ningú. A la pantalla hi diu zero minuts. Sembla un dia tranquil. Al cap de poca estona, apareix una dona amb crosses acompanyada del seu home: "Em fa molt mal la cama. Aniria bé una radiografia", li diu a la infermera que hi ha al taulell i, de seguida, s'asseu a esperar.
Mentrestant, també arriba una noia més jove, també acompanyada, i també coixa, que resulta que ha passat la nit a Urgències. Ve a buscar el paper de l'alta i se'n va. Al mateix temps, criden la dona gran que s'esperava i entra a dins. D'aquesta manera, a la sala només hi queda el seu home, qui es troba amb una coneguda que ha vingut a veure un familiar que està ingressat: "Tots estem cardats", diu l'home.
Cap a les nou en punt, arriba una dona amb mal de ronyó, deu tenir poc més de seixanta anys. Diu que ve de Sant Privat i que ja ha visitat Urgències altres vegades. "Ai, senyor!", es queixa a la infermera: "Vaig anar al metge l'altre dia, però avui em fa molt mal". Seguidament pregunta: "Quantes persones hi ha al davant?". "Poques", diu la infermera. "Ai, gràcies!", respon. Sembla que no s'haurà d'esperar gaire. Al cap de poca estona, però, a la sala ja hi ha cinc persones. "Encara és d'hora", diu una infermera, "cap al migdia i la tarda es complicarà". Ha començat un nou dia a Urgències. Ningú sap com s'acabarà.
I és que la vida a Urgències és una muntanya russa. "Un dia és avorrit i l'altre no tens prou mans ni peus", diu la Susanna Briones, una infermera que fa més de vint anys que hi treballa. El 2019 es van atendre 35.715 persones, gairebé, 100 usuaris al dia, una xifra que ha variat molt en els últims cinc anys. "Es va notar molt amb el canvi d'hospital. Abans es feien 60 urgències el dia", diu l'actual cap del servei, Oriol Aguiló. Aquest 2022 va camí de recuperar els nivells d'abans de la pandèmia i tornar a unes xifres que, en el seu moment, van generar polèmica.
Oriol Aguiló és el cap d'Urgències de l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa Foto: Martí Albesa
"Vaig arribar fa dos anys i mig. El cap d'Urgències havia dimitit feia uns mesos. De mica en mica vaig anar coneixent les vicissituds del lloc", recorda Aguiló, qui també constata com la saturació d'Urgències va arribar a ser un argument polític per a alguns partits. El 2019, quan feia cinc anys de la inauguració del nou Hospital d'Olot, les atencions havien augmentat a un ritme molt alt, mentre que el nombre de professionals seguia, pràcticament, igual. Això va fer que a escala interna es reclamessin millores i, externament, partits polítics denunciessin "una sobrecàrrega laboral". A tot això, també s'hi afegien les crítiques i queixes que els usuaris feien evidents a les xarxes socials, on es relataven situacions de fins a cinc hores d'espera per ser atès.
Gairebé tres anys després d'aquella situació, avui el servei d'Urgències de l'Hospital d'Olot té un temps d'espera mitjà de 13 minuts per al filtratge i 31 minuts per ser atès. El centre va aconseguir contractar diferents metges vinguts de Sud-amèrica i actualment té una plantilla amb una trentena de doctors i una quarantena d'infermers, tècnics i zeladors. "Quan vaig arribar hi havia només una quinzena de metges. Alguns no tenint jornada completa. L'hospital va fer un esforç per suplir el dèficit i en aquest moment estic content. El dèficit hi era i es notava", reconeix Aguiló. Després de passar per una situació pitjor, ara, des de l'Hospital d'Olot consideren que s'ha millorat dins un context que "és un drama".
I és que la saturació del servei d'Urgències és un fet gairebé crònic que es repeteix a molts hospitals del país. La naturalesa del servei fa que en alguns dies i èpoques de l'any es puguin arribar a acumular fins a cinc hores d'espera per als pacients banals. Però, es pot evitar la saturació? Quines són les causes que ens hi porten? A NacióGarrotxa ens hem endinsat a les Urgències de l'Hospital d'Olot per descobrir com és el servei i com pot millorar.
Susanna Briones és una de les infermeres que fa més anys que treballa al Servei d'Urgències Foto: Martí Albesa
La falta de metges
La plantilla del Servei d'Urgències d'Olot està formada per un total d'una setantena de professionals que treballen en diferents torns. Cada dia hi ha un torn de matí, un de tarda i un de nit. Al matí i la tarda hi ha tres metges, quatre infermeres, un auxiliar d'infermeria, i un zelador. I a la nit es manté el nombre de metges i es passa a només tres infermeres, comptant que una d'elles haurà d'atendre els serveis a domicili. Al cap de setmana es reforça el servei amb un metge més.
Tot i tenir aquesta plantilla, la cap d'unitat d'Infermeria d'Urgències, Sandra Olivet, assegura que els costa cobrir-la: "Ara mateix ens és molt difícil augmentar la plantilla perquè ja ens és difícil cobrir la bàsica, sobretot els caps de setmana. Anys enrere sobraven infermeres, ara ens veiem justos". A l'Hospital d'Olot el sou d'una infermera pot voltar els 1.700 euros, però, tot i això, la falta de personal és una de les causes principals de la saturació.
La Susanna, però, afirma que la necessitat de professionals va a estones: "A vegades se'ns complica i al cap de poca estona ja es torna a tranquil·litzar. Quan ens fa falta personal és instantani. A Urgències no és d'aquí a mitja hora, és ja. Hauria d'haver-hi la manera de cobrir els moments que es disparen". Segons Aguiló, el problema és de fons: "La situació de falta de personal és dramàtica. Els hospitals es prenen els professionals perquè no n'hi ha. Penso que en l'àmbit polític no es va calcular bé ni es van preveure les jubilacions i la gent que s'estava formant. Nosaltres el que estem fent és tapar un forat d'un problema base".
La Sandra Olivet és la cap d'Infermeria del Servei d'Urgències de l'Hospital d'Olot Foto: Martí Albesa
I és que la falta de metges encara s'accentua més en els hospitals comarcals com el d'Olot. Per això, els sanitaris creuen que una mesura que podria ajudar és la creació dins el món sanitari d'una especialitat d'Urgències. Ara mateix, els serveis s'omple amb perfils d'internistes, és a dir professionals que tenen una visió general del malalt i, segons els professionals, l'especialitat permetria millorar l'atenció: "Moltes vegades els professionals van a parar a Urgències perquè és gairebé l'únic lloc on els agafaran. Amb l'especialitat t'asseguraries que qui està aquí és perquè hi vol estar, no perquè no té una altra opció", diu el cap d'Urgències de l'hospital olotí.
La paciència dels pacients
Si a dins els boxs falten professionals, a fora hi ha massa usuaris. I és que els ciutadans que utilitzen Urgències s'han multiplicat els últims anys. "Abans hi havia menys personal i no hi havia tantes hores d'espera", reflexiona la Susanna, qui defensa la necessitat d'obrir un nou punt d'atenció a la Garrotxa. "El problema és que s'acumula un volum de gent molt gros per la capacitat que nosaltres tenim. Encara que hi hagués més plantilla, si no tens més espai i recursos no pots donar el servei. Crec que si hi hagués un centre d'atenció primària obert seria millor"
Els professionals de l'Hospital d'Olot es troben que cada dia a partir del vespre el centre és l'únic punt d'atenció sanitària que queda obert a tota la comarca. Fa uns deu anys, a Olot hi havia hagut un CAP obert 24 hores que ajudava a l'atenció de les urgències. Amb les retallades es va tancar i no s'ha tornat a obrir. Actualment, de les vuit del vespre fins a les vuit del matí i durant tot el cap de setmana, l'Hospital és l'únic servei sanitari que queda en funcionament. Així doncs, quan l'atenció primària tanca portes, l'hospital es converteix en un embut.
Però la saturació no només depèn de la quantitat, sinó també de la gravetat de les atencions. El 64% dels serveis que es fan a l'Hospital d'Olot són urgències banals, és a dir totes aquelles relacionades amb mal de coll, infeccions d'orina, refredats, mal de cap, contusions o erupcions de pell. Aquestes són les principals patologies que s'atenen a Urgències i, principalment, les que col·lapsen el servei.
Els tres sanitaris fa anys que treballen junts a Urgències Foto: Martí Albesa
"La gent estem acostumats a la immediatesa. Hi ha persones que venen a l'hospital a fer una analítica i passen per Urgències perquè fa dies que li fa mal alguna cosa", explica la infermera Susanna Briones. La cap d'infermeria d'Urgències també afegeix que "els banals són els que esperen i es desesperen. Si hi ha la sala calmada es viu d'una manera, però a vegades hi ha algú que es comença a escalfar i després es complica tot". I quan es complica, l'estrès i la saturació porta a més errors, segons el doctor Aguiló: "La saturació del servei d'Urgències provoca més errors i agressions verbals al personal. Això està estudiat i no és bo ni pel pacient ni pel sanitari".
La solució als pacients banals? Saber quan s'ha d'anar a Urgències. Els sanitaris entrevistats afirmen que les campanyes de comunicació podrien ajudar, però, sobretot demanen, calcular bé si el mal que té una persona pot esperar que sigui diagnosticat per un metge de la Primària. "Si fa dos mesos que et fa mal les cervicals, podria ser evitable venir a Urgències, ja que es podria haver demanat hora abans al metge o esperar-se el dilluns", diu Olivet.
La Sandra Olivet s'encarrega de coordinar l'equip d'infermeria del Servei d'Urgències de l'Hospital d'Olot Foto: Martí Albesa
Tot i això, els sanitaris reconeixen que un malalt banal pot derivar en un pacient greu i per això envien un missatge vocacional a la població: "Que vinguin. Aquí estem per cuidar-los, és la nostra feina. El que ens fa por és que la gent s'ho repensi. Si alguna cosa et porta a anar al metge és que alguna cosa tens. El que s'ha de valorar és si és prou urgent per a anar-hi ara mateix. Si és una cosa que et fa mal des de fa tres mesos, no cal que hi vagis aquella mateixa tarda", diu Briones. I en aquesta línia, el cap d'Urgències afegeix que "els professionals intentem fer tot el possible i tothom qui treballa al sector sanitari és gent que té molta entrega i vocació".
I és que el ritme i l'entrega que requereixen les urgències és la prova més evident de la pasta que estan fets els sanitaris. Amb poca estona, es pot passar dels deu minuts a les dues hores d'espera, de tenir boxs buits a no tenir-ne prou o de controlar la situació a no atrapar-la. Tot i això, la Susanna assegura que "estem aquí per atendre els ciutadans". Després de més de vint anys treballant a Urgències, la infermera olotina veu com la falta de recursos i personal, a més de la falta de pedagogia als ciutadans, encara són la urgència d'Urgències. "En el fons, això és el que és Urgències", conclou.