07
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
9:58h
Fins ara, Hisao Suzuki ha anat i vingut de la Garrotxa, però des de fa ben poc, el fotògraf japonès sap que una part d’ell mateix ja estarà per sempre més entre volcans. Suzuki ha decidit deixar el seu arxiu fotogràfic en mans de la Fundació RCR Bunka i que sigui l’entitat garrotxina qui gestioni, mantingui i difongui la seva obra. Són 46.000 fotografies del que es considera el millor fotògraf d’arquitectura del món.
Però Suzuki no només deixa fotografies a la Garrotxa, sinó que també ha decidit deixar-hi la seva primera exposició en solitari. Des d’aquest cap de setmana i fins al 15 d’agost la mostra ja es pot veure a la Sala Oberta 2 de l’Hospici. Són 24 fotografies en blanc i negre d’edificis emblemàtics del planeta, acompanyades dels retrats dels seus arquitectes, dotze dels quals han rebut el Premi Pritzker.
“Avui la paraula més important és 'moltes gràcies'”, diu Suzuki en la inauguració de la seva exposició a Olot. “La selecció de les fotografies ha estat molt natural. No m’agrada gaire fer les coses amb intenció, és millor que surtin elles soles”, afegeix. Per a la directora dels Museus d’Olot, Montse Mallol, és tot un honor poder acollir una exposició i un artista d’aquestes característiques: “Ens sentim molt honorats i agraïts que precisament a Olot i al nostre museu tinguem l’oportunitat de donar a conèixer la seva obra”.
La Garrotxa i Hisao Suzuki
Hisao Suzuki va aterrar a Catalunya fa quaranta anys. Va ser a Barcelona el 1982 en un viatge que només havia de durar tres mesos, però que n’ha durat molts més. Des de Barcelona, va connectar amb la Garrotxa amb l’estada d’artistes que es va fer a la Vall de Bianya el 1986 coneguda com a Estiu Japó. Ell va ser un dels participants i a través d’aquesta trobada va teixir vincles amb artistes garrotxins com Claudi Casanovas. I, finalment, a posteriori, va arribar la connexió definitiva amb els arquitectes RCR amb qui Suzuki encara treballa per retratar unes llums unes ombres que reflecteixen l’arquitectura mundial i que, a partir d’ara, es veuran i es guardaran a la Garrotxa.
Però Suzuki no només deixa fotografies a la Garrotxa, sinó que també ha decidit deixar-hi la seva primera exposició en solitari. Des d’aquest cap de setmana i fins al 15 d’agost la mostra ja es pot veure a la Sala Oberta 2 de l’Hospici. Són 24 fotografies en blanc i negre d’edificis emblemàtics del planeta, acompanyades dels retrats dels seus arquitectes, dotze dels quals han rebut el Premi Pritzker.
Algunes de les fotografies de la mostra d'Hisao Suzuki. Foto: Pau Masó
“Avui la paraula més important és 'moltes gràcies'”, diu Suzuki en la inauguració de la seva exposició a Olot. “La selecció de les fotografies ha estat molt natural. No m’agrada gaire fer les coses amb intenció, és millor que surtin elles soles”, afegeix. Per a la directora dels Museus d’Olot, Montse Mallol, és tot un honor poder acollir una exposició i un artista d’aquestes característiques: “Ens sentim molt honorats i agraïts que precisament a Olot i al nostre museu tinguem l’oportunitat de donar a conèixer la seva obra”.
La Garrotxa i Hisao Suzuki
Hisao Suzuki va aterrar a Catalunya fa quaranta anys. Va ser a Barcelona el 1982 en un viatge que només havia de durar tres mesos, però que n’ha durat molts més. Des de Barcelona, va connectar amb la Garrotxa amb l’estada d’artistes que es va fer a la Vall de Bianya el 1986 coneguda com a Estiu Japó. Ell va ser un dels participants i a través d’aquesta trobada va teixir vincles amb artistes garrotxins com Claudi Casanovas. I, finalment, a posteriori, va arribar la connexió definitiva amb els arquitectes RCR amb qui Suzuki encara treballa per retratar unes llums unes ombres que reflecteixen l’arquitectura mundial i que, a partir d’ara, es veuran i es guardaran a la Garrotxa.