19
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
18:51h
El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha presentat a l'inici del ple de l'Ajuntament d'Olot d'aquest dijous l'Informe d'Olot 2021, en què ha destacat un nivell baix de queixes a la capital de la Garrotxa. Pel que fa a l'any passat, es van produir vint-i-nou queixes i trenta-sis consultes, set queixes més i quatre consultes més que l'any 2020.
Ribó, que enguany acaba el seu mandat –caducat des del primer de juny de 2019–després de disset anys ininterromputs al capdavant de la Sindicatura de Greuges, també ha manifestat que s'ha avançat molt en el temps i la resolució de les queixes i consultes igual com en els nivells de transparència municipals. Tot i això, ha afegit que cal publicitar, encara més, el dret que tenen les persones a la informació pública.
L'ex militant del PSUC i ex diputat per Iniciativa ha explicat que el 2021 s’ha tornat a superar el rècord de queixes presentades a la institució des de tot Catalunya, prop de 12.000, i se n’han tramitat més de 18.000. També hi ha hagut més de 12.700 consultes i un elevat nombre d’actuacions d’ofici (264). En total, s’han iniciat al voltant de 25.000 expedients, un 14% més que l’any anterior, que ja va ser extraordinari.
A banda d’aquest informe, durant el 2021, d’acord amb la normativa aplicable a la institució, també s’han presentat l’Informe anual sobre els drets de l’infant 2021, l’Informe anual del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura 2021 i l’Informe anual de transparència 2020. A més, també s’han lliurat cinc reports monogràfics, entre els quals destaquen La concessió de l’indult parcial a les persones condemnades per la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, L'educació inclusiva a Catalunya o diversos informes en matèria de segregació escolar.
Les dades d'Olot
Sobre la segregació escolar
Ribó, que enguany acaba el seu mandat –caducat des del primer de juny de 2019–després de disset anys ininterromputs al capdavant de la Sindicatura de Greuges, també ha manifestat que s'ha avançat molt en el temps i la resolució de les queixes i consultes igual com en els nivells de transparència municipals. Tot i això, ha afegit que cal publicitar, encara més, el dret que tenen les persones a la informació pública.
L'ex militant del PSUC i ex diputat per Iniciativa ha explicat que el 2021 s’ha tornat a superar el rècord de queixes presentades a la institució des de tot Catalunya, prop de 12.000, i se n’han tramitat més de 18.000. També hi ha hagut més de 12.700 consultes i un elevat nombre d’actuacions d’ofici (264). En total, s’han iniciat al voltant de 25.000 expedients, un 14% més que l’any anterior, que ja va ser extraordinari.
A banda d’aquest informe, durant el 2021, d’acord amb la normativa aplicable a la institució, també s’han presentat l’Informe anual sobre els drets de l’infant 2021, l’Informe anual del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura 2021 i l’Informe anual de transparència 2020. A més, també s’han lliurat cinc reports monogràfics, entre els quals destaquen La concessió de l’indult parcial a les persones condemnades per la Sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, L'educació inclusiva a Catalunya o diversos informes en matèria de segregació escolar.
Les dades d'Olot
Seguint la dinàmica dels anys anteriors, l’Ajuntament d’Olot ha estat l’administració afectada en un total de 8 queixes.
La majoria de les queixes s’han centrat en l’àmbit d’administració pública i tributs, concretament en temes de funció pública (processos selectius) i tributari (disconformitat amb l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys urbans, desacord amb la taxa de recollida d’escombraries, disconformitat amb la taxa per utilització privativa o aprofitament especial de la via pública amb entrada de vehicles).
En un segon terme les queixes se centren en l’àmbit de polítiques territorials per temes d’urbanisme i mobilitat (desacord amb l’ús de l’estacionament en alguns carrers del municipi, manca de resposta a una sol·licitud sobre la legalitat urbanística de la construcció d’un edifici) i medi ambient (contaminació acústica), i també en l’àmbit de polítiques socials relacionades amb la infància i l’adolescència (actuació policial en la detenció d’una persona menor d’edat).
La majoria de les queixes s’han centrat en l’àmbit d’administració pública i tributs, concretament en temes de funció pública (processos selectius) i tributari (disconformitat amb l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys urbans, desacord amb la taxa de recollida d’escombraries, disconformitat amb la taxa per utilització privativa o aprofitament especial de la via pública amb entrada de vehicles).
Evolució de les queixes i consultes iniciades durant els darrers cinc anys. Foto: @sindicgreuges.
En un segon terme les queixes se centren en l’àmbit de polítiques territorials per temes d’urbanisme i mobilitat (desacord amb l’ús de l’estacionament en alguns carrers del municipi, manca de resposta a una sol·licitud sobre la legalitat urbanística de la construcció d’un edifici) i medi ambient (contaminació acústica), i també en l’àmbit de polítiques socials relacionades amb la infància i l’adolescència (actuació policial en la detenció d’una persona menor d’edat).
Sobre la segregació escolar
El Síndic va tenir coneixement que l’Ajuntament d’Olot i els Serveis Territorials d’Educació a Girona estaven valorant la modificació de la zonificació escolar en aquest municipi.
L’Ajuntament, com a administració responsable de proposar la zonificació escolar, exposava que el model vigent vetlla per l’escolarització equilibrada de l’alumnat, sense que s’hagi detectat cap incidència que faci replantejar la zonificació actual. I afegia que els Serveis Territorials d’Educació de Girona havien indicat que aquesta zonificació no s’ajusta a la normativa. Segons la interpretació del Departament, hi ha famílies que no tenen la possibilitat d’escollir una escola concertada dins la seva àrea d’influència.
Un cop estudiat a fons l’assumpte, el Síndic va demanar al Departament d’Educació i a l’Ajuntament d’Olot que aprofitessin l’instrument de la zonificació escolar per combatre la segregació escolar al municipi; que apliquessin el model de zonificació escolar més eficaç a l’hora de combatre la segregació escolar, encara que les diferents zones escolars no disposin d’oferta pública i privada, i que si es modificava el model de zonificació vigent justifiquessin aquesta decisió amb els efectes que genera sobre l’equitat en l’admissió d’alumnat.
Posteriorment, el Departament ha informat que no s’han fet, per ara, canvis en el model de zonificació escolar, i que els possibles canvis en el futur es faran d’acord amb el que estableix el nou Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya. Aquest decret estableix que el model de zonificació escolar ha de vetllar per la configuració de zones socialment heterogènies, tenint en compte, com a element central, l’impacte de la zonificació en l’escolarització equilibrada de l’alumnat. També preveu incloure centres de titularitat pública i de titularitat privada, però exceptua aquest criteri en el supòsit que per afavorir l’escolarització equilibrada es motivi una composició diferent.
L’Ajuntament, com a administració responsable de proposar la zonificació escolar, exposava que el model vigent vetlla per l’escolarització equilibrada de l’alumnat, sense que s’hagi detectat cap incidència que faci replantejar la zonificació actual. I afegia que els Serveis Territorials d’Educació de Girona havien indicat que aquesta zonificació no s’ajusta a la normativa. Segons la interpretació del Departament, hi ha famílies que no tenen la possibilitat d’escollir una escola concertada dins la seva àrea d’influència.
Un cop estudiat a fons l’assumpte, el Síndic va demanar al Departament d’Educació i a l’Ajuntament d’Olot que aprofitessin l’instrument de la zonificació escolar per combatre la segregació escolar al municipi; que apliquessin el model de zonificació escolar més eficaç a l’hora de combatre la segregació escolar, encara que les diferents zones escolars no disposin d’oferta pública i privada, i que si es modificava el model de zonificació vigent justifiquessin aquesta decisió amb els efectes que genera sobre l’equitat en l’admissió d’alumnat.
Posteriorment, el Departament ha informat que no s’han fet, per ara, canvis en el model de zonificació escolar, i que els possibles canvis en el futur es faran d’acord amb el que estableix el nou Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya. Aquest decret estableix que el model de zonificació escolar ha de vetllar per la configuració de zones socialment heterogènies, tenint en compte, com a element central, l’impacte de la zonificació en l’escolarització equilibrada de l’alumnat. També preveu incloure centres de titularitat pública i de titularitat privada, però exceptua aquest criteri en el supòsit que per afavorir l’escolarització equilibrada es motivi una composició diferent.