1 de 10
Canvi climàtic

La producció de bolets als boscos més alts del Pirineu és la més afectada pel canvi climàtic

Un estudi de recerca conclou que la davallada del 1976 ençà, s'accentuarà més fins al 2100 en funció de la magnitud de l'escalfament global

Pla detall d'un rovelló analitzat al laboratori del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. | Arxiu NG.
per NacióGarrotxa, Olot, Catalunya | 17 de maig de 2022 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de maig de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La producció de bolets als boscos del Pirineu situats a major altitud podria ser la més afectada pel canvi climàtic. Així ho assenyala una recerca del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL) i el CREAF, publicada a la revista científica Agricultural and Forest Meteorology. 

L'estudi –fet a partir de registres meteorològics històrics, diferents escenaris de canvi climàtic del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i models de productivitat basats en intel·ligència artificial– conclou que des de 1976 fins a l'actualitat la producció de bolets ha patit una davallada moderada i preveu que aquesta tendència s'accentuarà més o menys fins l'any 2100 en funció de la magnitud de l'escalfament global.

 
En l’article, els autors assenyalen que els boscos subalpins i montans de pi roig i pi negre del Pirineu seran els més afectats. En aquests ecosistemes, la productivitat total de bolets podria caure prop de 60 kg per hectàrea l’any 2100 en el pitjor escenari, mentre que a la resta del territori català es mantindria més estable.


L’estudi distingeix entre els fongs anomenats micorízics (aquells que estableixen relacions simbiòtiques amb les arrels de determinats arbres i entre els quals hi podem trobar espècies de gran interès gastronòmic i recreatiu com el rovelló, el cep i el rossinyol, per exemple) i els sapròfits (aquells que s’alimenten dels residus d’altres organismes, entre els quals hi podem trobar l’apagallums, el xampinyó i la múrgola, per exemple). Mentre que per a les espècies micoríziques podem esperar una disminució de la productivitat de manera general als boscos pirinencs, no és així entre les espècies sapròfites, que veurien com la seva productivitat augmenta significativament als boscos més típicament mediterranis del territori.
 

Els bolets sapròfits se'n sortiran millor, segons l'estudi. Foto: Foto: Xavier Borràs.


“Aquest estudi també pretén conscienciar sobre la necessitat d’anticipar-se als possibles impactes del canvi climàtic sobre aquests organismes (els bolets) que juguen un paper tan important en els ecosistemes naturals i a desplegar possibles polítiques de gestió forestal per mitigar els efectes del canvi climàtic sobre els nostres boscos”, diu Albert Morera, autor principal de l’article i investigador a la Universitat de Lleida.

“La nostra recerca destaca la complexitat dels impactes del canvi climàtic a escala regional sobre els ecosistemes forestals en general, i sobre els fongs en particular, amb efectes diferents, de vegades oposats, en funció de les condicions climàtiques passades i futures, així com depenent de les diferències en els requeriments ecològics dels diferents tipus de boscos i fongs. Aquest és un primer pas per determinar també els impactes del canvi climàtic tant sobre la diversitat del conjunt d’espècies de bolets com sobre espècies individuals d’interès socioeconòmic per la seva comestibilitat”, diu Sergio de Miguel, director d’aquestes investigacions, professor de la Universitat de Lleida i investigador adscrit al CTFC, a la Unitat Mixta de Recerca CTFC, Agrotecnio i CERCA.

L'article de recerca
Morera, A.; Martínez de Aragón, J.; De Cáceres, M.; Bonet, J.A.; de-Miguel, S. 2022. «Historical and future spatially-explicit climate change impacts on mycorrhizal and saprotrophic macrofungal productivity in Mediterranean pine forests». Agricultural and Forest Meteorology, 319: 108918.


 
Participació