Els garrotxins d'RCR Arquitectes dissenyen el nou celler del Grup Peralada

El complex vitivinícola –on s'ha fet servir un 25% de materials reciclats, amb una inversió de 40 milions d'euros– compta amb una estructura que es fon amb el paisatge

El president del Grup Peralada, Javier Suqué, i l'arquitecte d'RCR, Rafael Aranda, damunt el sostre del celler.
El president del Grup Peralada, Javier Suqué, i l'arquitecte d'RCR, Rafael Aranda, damunt el sostre del celler. | Gemma Tubert | ACN.
NacióGarrotxa
11 de maig del 2022
Actualitzat a les 11:57h
El Grup Peralada ha inaugurat aquest dimarts el nou celler dissenyat per RCR Arquitectes amb una inversió de 40 milions d'euros. El projecte, que es va començar a gestar fa 20 anys, aposta per la sostenibilitat amb uns instal·lacions integrades en el paisatge i vol ser un "llegat" per al municipi i la comarca de l'alt Empordà, a més de posicionar els vins del grup i de la DO Empordà al món.

Les noves instal·lacions, de 18.200 metres quadrats, han estat dissenyades sota un concepte de sostenibilitat i integració al paisatge de la mà de l'equip garrotxí d'RCR Arquitectes, guanyadors del premi Pritzker el 2017. El celler compta amb una estructura que es fon amb el paisatge. De fet, en la seva construcció s'hi ha fet servir un 25% de materials reciclats.

"No podíem haver trobat un lloc millor", assegura l'arquitecte Rafael Aranda. I és que, segons diu, l'espai "mereixia una intervenció arquitectònica silenciosa, atemporal i amb el menor impacte possible". De fet, l'espai va ser reconegut l'any 2021 com el primer celler europeu a obtenir la qualificació LEED Gold, la certificació a nivell mundial més important en termes d'edificació sostenible concedida per l'US Green Building Council.

Un edifici sostenible
Els fonaments del celler, a gran profunditat, permeten la interacció amb capes geotèrmiques. L'edifici disposa de 538 puntals a una profunditat d'entre 8 i 20 metres, 331 dels quals s'utilitzen com a intercanviadors tèrmics amb el terreny per tal de reduir el consum de calefacció, refrigeració i aigua calent sanitària, minimitzant d'aquesta manera el consum energètic, amb un estalvi de prop del 37%.

La part superior del nou celler del Grup Peralada. Gemma Tubert Foto: Gemma Tubert | ACN.


Des d'una visió integral del cicle de l'aigua, el consum es redueix tant dins de l'edifici, amb la combinació d'aixetes eficients i aigua pluvial, com també fora en utilitzar un sistema de reg eficient i aprofitar l'aigua de pluja per a les feines de jardineria. A més, el dipòsit d'acumulació d'aigua pluvial de 700 metres cúbics i la xarxa de drenatge que facilita la infiltració de l'aigua cap al subsòl dins de la pròpia parcel·la afavoreixen el cicle natural de l'aigua i redueixen la saturació del clavegueram i les depuradores.

L'edifici compta amb il·luminació de baix consum i afavoreix l'entrada i l'aprofitament de la llum natural a través de la coberta i mitjançant un sistema de gestió avançada. Així mateix, el 100% del consum elèctric és d'energia renovable certificada.

D'altra banda, el disseny arquitectònic ha estat concebut per reduir el consum energètic de l'edifici gràcies a un elevat nivell d'aïllament tèrmic. A l'espai dedicat a la criança del vi al celler, per exemple, es produeix l'efecte cova gràcies als avantatges climàtics generats per contactes de murs i solera amb el terreny.

La nau del celler s'adapta al terreny respectant el paisatge, tant a nivell formal com cromàtic i estètic i el disseny de la part exterior de la parcel·la maximitza els espais oberts d'ombra amb espècies vegetals pròpies del clima mediterrani. Aquestes zones verdes protegeixen de la calor, amb l'ajuda de la utilització de paviments exteriors de colors clars.

Ha tardat dues dècades a fer-se una realitat però, finalment, el Grup Peralada ha estrenat el nou celler, un projecte familiar que vol ser un "llegat vinícola, paisatgístic i cultural" per al territori.

La idea va néixer de la voluntat d'integrar l'edifici de l'antiga granja del Castell, un edifici del 1941 d'Adolf Florensa, i malgrat la interrupció dels anys de la crisi, el projecte es va reprendre i, després de tres anys d'obres, aquest dimarts s'ha inaugurat en presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Arxivat a