El Parc Nou d'Olot s'ha tornat a convertir en l'escenari dominical del Sismògraf. 2022 Sis companyies han mostrat les seves propostes enmig d'un entorn natural incomparable.
El públic assistent ha pogut gaudir d'Oblivion, de la Cia. Silvia Batet; Am I What, d'Evi Balboa; Coreografias dun demente, de Fran Sieira Compañía de danza; Manbuhsa, d'Ivona; Träd, de Colectivo Lamajara; i City horses, de Byström Källblad.
A més, tot el públic del Parc Nou ha posat en pràctica la coreografia oficial del festival, creada per Mont de Dutor a través dels tallers participatius amb diverses persones i col·lectius de la ciutat.
Amb el Parc Nou en Moviment s'acaba la setmana forta del Sismògraf amb el gruix més important de la programació ja vist i ballat. El festival encara té corda i presentarà diversos espectacles al llarg de tot el mes d'abril.
«City horses», de Byström Källblad, davant l'església de Sant Esteve d'Olot. Foto: Martí Albesa.
Dissabte farcit d'espectacles El dissabte ha estat el dia fort del festival. Des de bon matí fins ben entrada la nit Olot s'ha omplert d'espectacles de punta a punta de la ciutat. Els més matiners han estat els membres de la companyia Gratte Ciel, que han presentat Rozéo a l'Estadi d'Atletisme d'Olot. Els espectadors entraven i sortien del recinte tot contemplant als artistes com es movien dalt de les perxes.
A la Biblioteca Marià Vayreda, la companyia Shalott ha presentat Shalott, un duo de dansa contemporània que reflexiona sobre el pas del temps. Cap al migdia, les eugues de City Horses han sortit a cavalcar pels carrers del centre d'Olot. Aquesta proposta de Byström Källblad s'estrena a Olot i forma part del projecte europeu Big Pulse Dance Alliance. Després del Sismògraf anirà a altres festivals d'arreu d'Europa.
Vegeu, aqui sota mateix, una selecció d'instantànies fetes per Martí Albesa del Sismògraf 2022:
A la tarda, hem descobert quin és el Moviment d'Olot que han creat els Mont de Dutor, a partir dels tallers participatius amb diversos col·lectius de la ciutat. Tot seguit, el públic s'ha dividit entre les Fonts de Sant Roc i el cràter del volcà Montsacopa. A les Fonts de Sant Roc, Métrica Bárbara ha representat De una en una(versos sobre un tejado errante), un espectacle on els protagonistes han estat tres intèrprets i quaranta-set teules. Al mateix temps, al cràter del volcà Montsacopa, Vania Vaneau representava Nebula, un solo que ha explorat la relació entre el cos i la natura. Tot seguit, a l'aparcament de l'escola de Sant Roc, Marie Gyselbrecht ha presentat Nest, danses urbanes, un cotxe atrotinat i una reflexió sobre la privacitat i l'espai públic.
Aquest dissabte també s'ha pogut tornar a veure els espectacles Bark, d'Acting for climate; Mass-Bloom Explorations, de Recoil Performance Group; Panorama, de Raquel Gualtero; i Paramecis i Mateorits, de Xesca Salvà i Marc Villanueva, que ja s'havien representat el divendres.
Les propostes artístiques han acabat al Firal, amb A string section, de Reckless Sleepers. Allà, sis dones armades amb sis xerracs s'han proposat destrossar sis cadires. Una proposta hipnòtica. El colofó final d'aquest dissabte s'ha posat a l'Epicentre del festival amb una silent disco que ha animat a tothom a ballar amb els auriculars posats.
