01
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
10:38h
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha mort aquesta matinada als 75 anys. Portava setmanes ingressat arran d'una llaga a l'estómac, que va obligar-lo a ser internat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'hospital Josep Trueta de Girona.
A mitjan març, el bisbat va informar que després d'uns dies en què semblava que hi havia una progressiva millora, de cop Francesc Pardo va tornar a empitjorar i va entrar en situació crítica.
Aquesta nit, el bisbe de Girona ha mort a l'hospital. Portava més de 13 anys al capdavant de la diòcesi. El papa Benet XVI el va nomenar el 16 de juliol del 2008 i va prendre possessió del càrrec a mitjan octubre d'aquell any.
La missa exequial del bisbe de Girona, monseyor Francesc Pardo, tindrà lloc aquest dilluns, 4 d’abril, a dos quarts de 12 del matí a la catedral de Girona. El mateix dia hi haurà instal·lada una capella ardent a la capella del Corpus de la catedral, des de les 8 fins a les 11 del matí.
Francesc Pardo va néixer a Torrelles de Foix (diòcesi de Sant Feliu de Llobregat [Alt Penedès]) el 26 de juny del 1946. Va entrar al Seminari Menor de Barcelona i va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Major. Va obtenir la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Va ser ordenat capellà a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 31 de maig de 1973. Va ser arxipreste de Vilafranca del Penedès (1979-1980), de l'Anoia (1980-1993) i de Granollers (1999-2004). Quan era rector de Sant Sadurní d'Anoia, entre els anys 80 i finals dels 90, va fundar una cooperativa que va edificar 70 habitatges socials al barri de la Vilarnau. Entre el 1993 i el 1995 va ser membre de la comissió diocesana per a la preparació del Concili Provincial Tarraconense i membre d'una ponència. El 16 de juliol del 2008, el Papa Benet XVI el va nomenar bisbe de Girona en substitució de monsenyor Carles Soler.
A favor del diàleg
De caràcter afable, Francesc Pardo va destacar per les seves homilies de to conciliador durant el procés sobiranista. Ja al 2012 va mostrar-se a favor que es conegués la voluntat dels ciutadans sobre el seu "futur polític i social". I un any més tard, va ser el primer bisbe català a demanar perdó pels "insults i menyspreus d'una cadena de televisió vinculada als bisbes" (en referència a 13TV).
Sempre mostrant-se a favor del dret a decidir, Francesc Pardo va demanar que hi hagués "acords i negociació" després del referèndum de l'1-O, mostrant-se preocupat per la situació que es vivia a Catalunya. I el 2019, durant l'homilia de Sant Narcís, va demanar l'alliberament dels presos polítics i va apel·lar a la misericòrdia per cercar solucions, dialogar i "afermar la convivència".
A més d'estar al capdavant de la diòcesi de Girona, dins la Conferència Episcopal Espanyola Francesc Pardo també era membre del Consell d'Economia i de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i promoció humana. I dins la Conferència Episcopal Tarraconense, era bisbe delegat del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l'Art Sagrat (SICPAS).
A mitjan març, el bisbat va informar que després d'uns dies en què semblava que hi havia una progressiva millora, de cop Francesc Pardo va tornar a empitjorar i va entrar en situació crítica.
Aquesta nit, el bisbe de Girona ha mort a l'hospital. Portava més de 13 anys al capdavant de la diòcesi. El papa Benet XVI el va nomenar el 16 de juliol del 2008 i va prendre possessió del càrrec a mitjan octubre d'aquell any.
La missa exequial del bisbe de Girona, monseyor Francesc Pardo, tindrà lloc aquest dilluns, 4 d’abril, a dos quarts de 12 del matí a la catedral de Girona. El mateix dia hi haurà instal·lada una capella ardent a la capella del Corpus de la catedral, des de les 8 fins a les 11 del matí.
Francesc Pardo va néixer a Torrelles de Foix (diòcesi de Sant Feliu de Llobregat [Alt Penedès]) el 26 de juny del 1946. Va entrar al Seminari Menor de Barcelona i va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Major. Va obtenir la llicenciatura en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya.
Va ser ordenat capellà a la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 31 de maig de 1973. Va ser arxipreste de Vilafranca del Penedès (1979-1980), de l'Anoia (1980-1993) i de Granollers (1999-2004). Quan era rector de Sant Sadurní d'Anoia, entre els anys 80 i finals dels 90, va fundar una cooperativa que va edificar 70 habitatges socials al barri de la Vilarnau. Entre el 1993 i el 1995 va ser membre de la comissió diocesana per a la preparació del Concili Provincial Tarraconense i membre d'una ponència. El 16 de juliol del 2008, el Papa Benet XVI el va nomenar bisbe de Girona en substitució de monsenyor Carles Soler.
A favor del diàleg
De caràcter afable, Francesc Pardo va destacar per les seves homilies de to conciliador durant el procés sobiranista. Ja al 2012 va mostrar-se a favor que es conegués la voluntat dels ciutadans sobre el seu "futur polític i social". I un any més tard, va ser el primer bisbe català a demanar perdó pels "insults i menyspreus d'una cadena de televisió vinculada als bisbes" (en referència a 13TV).
Sempre mostrant-se a favor del dret a decidir, Francesc Pardo va demanar que hi hagués "acords i negociació" després del referèndum de l'1-O, mostrant-se preocupat per la situació que es vivia a Catalunya. I el 2019, durant l'homilia de Sant Narcís, va demanar l'alliberament dels presos polítics i va apel·lar a la misericòrdia per cercar solucions, dialogar i "afermar la convivència".
A més d'estar al capdavant de la diòcesi de Girona, dins la Conferència Episcopal Espanyola Francesc Pardo també era membre del Consell d'Economia i de la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i promoció humana. I dins la Conferència Episcopal Tarraconense, era bisbe delegat del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l'Art Sagrat (SICPAS).