Arriba al Teatre Principal d'Olot una sàtira sobre la Unió Europea

«Europa bull» exposa, de manera poètica i elegant i, també, amb humor, les pors i les queixes dels europeus desemparats

Una escena d'«Europa bull», que es podrà veure aquest divendres al Teatre Principal d'Olot.
Una escena d'«Europa bull», que es podrà veure aquest divendres al Teatre Principal d'Olot. | @OlotCultura.
NacióGarrotxa
24 de març del 2022
Actualitzat a les 19:00h
Europa bull, de la companyia Indi gest, és una sàtirasobre el que suposa creure encara en la Unió Europea davant la inoperància de les seves institucions i de les injustícies que es veuen als mateixos països membres, encara més ara amb tot el conflicte obert amb la guerra a Ucraïna. Els olotins la podran veure aquest divendres a les vuit del vespre al Teatre Principal.

És peculiar, i també revelador, que el mite d’un segrest i d’una violació sigui el que dona nom a Europa. Avui, els de la riba contrària fan el mateix trajecte creuant el Mediterrani, raptats per la idea d’Europa, i, pel camí, són violats i extorsionats. Molts moren al mar i, per als que hi arriben, la negació d’asil i els “camps de refugiats” els donen la benvinguda. En moments com aquest, i després de tants -ismes, com podem creure en la Unió Europea sense recórrer als EU-femismes? És, Europa en si, un acudit?, es pregunten els actor i actrius d'Europa bull. "Ens hauríem de pixar de riure? O cagar-nos-hi?"

Potser allà, agafats de la mà, units sota el nom d’Europa, podrien explicar el mite que ens va batejar: el que narra la història d’un Déu totpoderós que, encès d’amor per una noia fenícia, va viatjar a les costes de l’actual Líban (o Síria), i sota l’aparença d’un toro immens la va raptar mentre travessaven la Mediterrània. Llavors, quan van arribar a Creta (o a Lampedusa), la va violar. I des de llavors Europa bull. Sembla una olla de pressió que xiula i que fa senyals de fum. Europa ressona, està a punt de petar. És una olla de grills. Un embolic. I amb tanta remor no se sent l’alegria de l’himne, sinó que només es nota la sordesa del seu compositor.


 
Arxivat a