22
de març
del
2022
Actualitzat
a les
8:59h
La Zona de Baixes Emissions (ZBE) continua vigent a dia d'avui. El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, ho ha detallat aquesta tarda, en una primera reacció davant de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la l'ordenança que regula aquest espai de baixes emissions. La sentència encara no és ferma i, per tant, ara com ara tot continua igual. "Si demà un vehicle que no disposa de l'etiqueta corresponent entra a Barcelona en l'horari no permès, serà multat", ha precisat Badia, davant dels dubtes que hi ha hagut en les darreres hores.
El regidor i màxim responsable d'aquest àmbit a la capital catalana ha admès "sorpresa i perplexitat" per la decisió dels jutges i ha recordat que és un projecte consolidat arreu d'Europa per lluitar contra la contaminació de l'aire. "És una eina històrica i consolidada", ha assegurat, i ha recordat que l'Estat també diu que les ZBE han de ser d'obligat compliment en les ciutats de més de 50.000 habitants i pren d'exemple el cas de Barcelona. De fet, l'Ajuntament va anunciar la setmana passada que volia ampliar aquestes zones als municipis de més de 20.000 habitants abans de 2025.
"La decisió del TSJC no estava prevista. La mesura estrella que l'Estat presenta a Europa és la ZBE de Barcelona", ha dit Badia, que ha recordat que la ciutat ha de complir amb la qualitat de l'aire establerta per Europa. "El mecanisme que totes les administracions han acordat que és el més efectiu per aconseguir els índex de qualitat de l'aire és la zona de baixes emissions i la mobilitat sostenibles", ha afirmat.
Des del govern de Barcelona s'està analitzant la sentència del TSJC i demà es reunirà amb la resta d'ajuntaments afectats, la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per posar en comú els efectes de la resolució. "Si fem passes enrere en les mesures per la qualitat de l'aire, serem jutjats als tribunals europeus", ha recordat Badia.
Fins a 50.000 vehicles que tenen vetat l'accés a Barcelona i altres municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona podran sortir del garatge i tornar a accedir al perímetre de la capital catalana. L'anul·lació per part de la justícia de l'ordenança que regula la Zona de Baixes Emissions (ZBE) canvia les regles de joc de la mobilitat i amenaça de deixar sense vigència una de les principals mesures contra la contaminació. Aquests són els punts clau.
1. Què es la ZBE i a qui afecta? És una mesura que va aprovar el ple municipal de Barcelona el desembre del 2019 i impedeix que els vehicles sense etiqueta d'impacte ambiental puguin entrar a la zona delimitada per les rondes de Barcelona, l'Hospitalet, Sant Adrià, Esplugues i Cornellà. La prohibició s'aplicava només els dies laborables i de les set del matí fins a les vuit de la tarda, ja que l'objectiu era reduir la contaminació en les franges amb més trànsit. Durant l'any 2020 es va aplicar una moratòria de les sancions per la pandèmia.
Entre els cotxes, n'afectava principalment els d'abans del 2000 i entre els dièsel, els matriculats fins al 2005 o 2006, que s'exposaven a multes a partir de cent euros -i de fins a 500 euros els dies de més contaminació- si traspassaven la zona vetada. La mesura ha evitat 609.000 desplaçaments de vehicles contaminants, segons l'Ajuntament, i ha salvat 125 persones a l'any de morir per la pol·lució. Es calcula que la restricció afectava 115.000 vehicles, un 15% del parc del conjunt de l'Àrea Metropolitana, dels quals 85.000 eren cotxes i 30.000 eren motos.
2. Quins són els arguments dels jutges? El TSJC considera que la ZBE no està prou motivada, que és excessiu l'àmbit geogràfic en què s'aplica -95 quilòmetres quadrats, excloent la Zona Franca, Vallvidrera, les Planes, el Tibidabo, la ronda de Dalt, la ronda Litoral i la resta d'autopistes- i que té deficiències en la seva elaboració. Per exemple, els jutges posen en dubte que l'ordenança es basa en dades d'emissions contaminants del 2013, tot i que en el moment d'elaborar l'ordenança hi havia dades del 2017.
La decisió judicial també recrimina a l'Ajuntament que els informes amb què va sostenir la ZBE no tenen en compte els perjudicis per a les empreses que havien de renovar la flota per poder continuar treballant, i també al·lega que la mesura obviava els problemes de les classes socials més baixes per canviar de vehicle.
3. Quan entra en vigor el canvi? Ara com ara, la ZBE continua en vigor. No està clar encara, ja que cal que els col·lectius que van recórrer a la justícia la ZBE demanin l'execució de la sentència, o bé que així ho determini el tribunal. És possible que demà encara no estigui en vigor el canvi, però en uns dies els vehicles més contaminants podran tornar a accedir a la zona que tenien vetada sense arriscar-se a rebre cap sanció. Fins ara només podien accedir a la ZBE deu cops l'any, amb autoritzacions especials, i en el cas de les furgonetes van rebre una moratòria fins a l'abril del 2021 que els magistrats veuen insuficient. En qualsevol cas, la decisió judicial es pot recórrer al Tribunal Suprem, que seria qui tindria l'última paraula. Un eventual recurs, això sí, no paralitzaria l'anul·lació del veto als vehicles més contaminants.
4. On es vol aplicar la ZBE? La llei estatal de canvi climàtic obliga que el 2023 totes les localitats de més de 50.000 habitants tinguessin delimitades zones de baixes emissions. A Catalunya es va decidir abaixar el llistó i aplicar la mesura abans del 2025 a tots els municipis de més de 20.000 habitants. Això inclou, per exemple, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Reus, Girona, Sant Cugat, Cornellà, Sant Boi i Rubí.
5. I què passarà ara? La sentència no nega el fet que la Unió Europea hagi cridat l'atenció per la mala qualitat de l'aire de Barcelona, ni tampoc que l'Administració pugui intervenir per revertir aquest problema. Així doncs, l'Ajuntament de Barcelona podria replantejar una ZBE menys restrictiva, atenent els requeriments del TSJC. Aquestes indicacions també marcaran el futur de les zones de baixes emissions que planegin la resta d'ajuntaments de grans municipis.
En concret, els jutges veuen bé un veto als vehicles contaminants que fili més prim en la zona afectada, plantegen la necessitat de "mesures alternatives" i creuen que discriminar quins vehicles poden circular per si posseeixen el distintiu ambiental és un sistema "rígid" que impedeix als conductors cap alternativa que no impliqui canviar de vehicle. És previsible, doncs, que en una eventual nova zona vetada estiguin afectats menys vehicles, en contra del criteri del Consistori d'ampliar la llista de vehicles proscrits.
El regidor i màxim responsable d'aquest àmbit a la capital catalana ha admès "sorpresa i perplexitat" per la decisió dels jutges i ha recordat que és un projecte consolidat arreu d'Europa per lluitar contra la contaminació de l'aire. "És una eina històrica i consolidada", ha assegurat, i ha recordat que l'Estat també diu que les ZBE han de ser d'obligat compliment en les ciutats de més de 50.000 habitants i pren d'exemple el cas de Barcelona. De fet, l'Ajuntament va anunciar la setmana passada que volia ampliar aquestes zones als municipis de més de 20.000 habitants abans de 2025.
"La decisió del TSJC no estava prevista. La mesura estrella que l'Estat presenta a Europa és la ZBE de Barcelona", ha dit Badia, que ha recordat que la ciutat ha de complir amb la qualitat de l'aire establerta per Europa. "El mecanisme que totes les administracions han acordat que és el més efectiu per aconseguir els índex de qualitat de l'aire és la zona de baixes emissions i la mobilitat sostenibles", ha afirmat.
Des del govern de Barcelona s'està analitzant la sentència del TSJC i demà es reunirà amb la resta d'ajuntaments afectats, la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per posar en comú els efectes de la resolució. "Si fem passes enrere en les mesures per la qualitat de l'aire, serem jutjats als tribunals europeus", ha recordat Badia.
Fins a 50.000 vehicles que tenen vetat l'accés a Barcelona i altres municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona podran sortir del garatge i tornar a accedir al perímetre de la capital catalana. L'anul·lació per part de la justícia de l'ordenança que regula la Zona de Baixes Emissions (ZBE) canvia les regles de joc de la mobilitat i amenaça de deixar sense vigència una de les principals mesures contra la contaminació. Aquests són els punts clau.
1. Què es la ZBE i a qui afecta? És una mesura que va aprovar el ple municipal de Barcelona el desembre del 2019 i impedeix que els vehicles sense etiqueta d'impacte ambiental puguin entrar a la zona delimitada per les rondes de Barcelona, l'Hospitalet, Sant Adrià, Esplugues i Cornellà. La prohibició s'aplicava només els dies laborables i de les set del matí fins a les vuit de la tarda, ja que l'objectiu era reduir la contaminació en les franges amb més trànsit. Durant l'any 2020 es va aplicar una moratòria de les sancions per la pandèmia.
Entre els cotxes, n'afectava principalment els d'abans del 2000 i entre els dièsel, els matriculats fins al 2005 o 2006, que s'exposaven a multes a partir de cent euros -i de fins a 500 euros els dies de més contaminació- si traspassaven la zona vetada. La mesura ha evitat 609.000 desplaçaments de vehicles contaminants, segons l'Ajuntament, i ha salvat 125 persones a l'any de morir per la pol·lució. Es calcula que la restricció afectava 115.000 vehicles, un 15% del parc del conjunt de l'Àrea Metropolitana, dels quals 85.000 eren cotxes i 30.000 eren motos.
2. Quins són els arguments dels jutges? El TSJC considera que la ZBE no està prou motivada, que és excessiu l'àmbit geogràfic en què s'aplica -95 quilòmetres quadrats, excloent la Zona Franca, Vallvidrera, les Planes, el Tibidabo, la ronda de Dalt, la ronda Litoral i la resta d'autopistes- i que té deficiències en la seva elaboració. Per exemple, els jutges posen en dubte que l'ordenança es basa en dades d'emissions contaminants del 2013, tot i que en el moment d'elaborar l'ordenança hi havia dades del 2017.
La decisió judicial també recrimina a l'Ajuntament que els informes amb què va sostenir la ZBE no tenen en compte els perjudicis per a les empreses que havien de renovar la flota per poder continuar treballant, i també al·lega que la mesura obviava els problemes de les classes socials més baixes per canviar de vehicle.
3. Quan entra en vigor el canvi? Ara com ara, la ZBE continua en vigor. No està clar encara, ja que cal que els col·lectius que van recórrer a la justícia la ZBE demanin l'execució de la sentència, o bé que així ho determini el tribunal. És possible que demà encara no estigui en vigor el canvi, però en uns dies els vehicles més contaminants podran tornar a accedir a la zona que tenien vetada sense arriscar-se a rebre cap sanció. Fins ara només podien accedir a la ZBE deu cops l'any, amb autoritzacions especials, i en el cas de les furgonetes van rebre una moratòria fins a l'abril del 2021 que els magistrats veuen insuficient. En qualsevol cas, la decisió judicial es pot recórrer al Tribunal Suprem, que seria qui tindria l'última paraula. Un eventual recurs, això sí, no paralitzaria l'anul·lació del veto als vehicles més contaminants.
4. On es vol aplicar la ZBE? La llei estatal de canvi climàtic obliga que el 2023 totes les localitats de més de 50.000 habitants tinguessin delimitades zones de baixes emissions. A Catalunya es va decidir abaixar el llistó i aplicar la mesura abans del 2025 a tots els municipis de més de 20.000 habitants. Això inclou, per exemple, Badalona, Terrassa, Sabadell, Mataró, Reus, Girona, Sant Cugat, Cornellà, Sant Boi i Rubí.
5. I què passarà ara? La sentència no nega el fet que la Unió Europea hagi cridat l'atenció per la mala qualitat de l'aire de Barcelona, ni tampoc que l'Administració pugui intervenir per revertir aquest problema. Així doncs, l'Ajuntament de Barcelona podria replantejar una ZBE menys restrictiva, atenent els requeriments del TSJC. Aquestes indicacions també marcaran el futur de les zones de baixes emissions que planegin la resta d'ajuntaments de grans municipis.
En concret, els jutges veuen bé un veto als vehicles contaminants que fili més prim en la zona afectada, plantegen la necessitat de "mesures alternatives" i creuen que discriminar quins vehicles poden circular per si posseeixen el distintiu ambiental és un sistema "rígid" que impedeix als conductors cap alternativa que no impliqui canviar de vehicle. És previsible, doncs, que en una eventual nova zona vetada estiguin afectats menys vehicles, en contra del criteri del Consistori d'ampliar la llista de vehicles proscrits.