10
de març
del
2022
Actualitzat
a les
11:16h
La programació completa del festival MOT 2022 es donarà a conèixer avui al Pròleg del MOT, una trobada amb les comissàries Maria Bohigas i Roser Vernet que tindrà lloc a les set del vespre a la Biblioteca Marià Vayreda d'Olot, on donaran a conèixer amb detall els autors, els moderadors i les converses, les novetats d’aquesta edició i les activitats complementàries al festival. També, recomanaran els llibres imprescindibles de cada autor convidat perquè els lectors puguin gaudir de les converses amb més plenitud.
L’acte s’acompanyarà de la conversaEl lloc cria les paraules, entre Pep Divins i Raül Garrigasait" quan la literatura vol expressar un món i una forma de vida ha de parar l’orella a les paraules del lloc. Els diccionaris no les recullen pas totes. D’on surten i com es transmeten?
Pep Divins
Pep Divins (Llobera del Solsonès, 1951). Als setze anys, acabat el batxillerat, va començar a treballar a la serradora de cal Casserres, al mateix temps que es matriculava com a alumne lliure a la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Però, ben aviat, va arraconar aquests estudis, convençut que mai no exerciria cap professió liberal. Als vint-i-set anys va deixar la serradora i se’n va anar a viure a pagès per dedicar una part del seu temps a l’afició de la seva vida, les ovelles, i, l’altra part, a tafanejar per diversos camps de la cultura, especialment la Grècia antiga, la mística i l’anarquisme, sense oblidar l’interès per la música rock, el blues i, sobretot, Bach. El 1980 va publicar un primer llibre de poemes, Invitació al folk. L’any 2014 va editar el segon llibre de poemes, El pòsit dels dies, i l’any 2018, El llevat de la vida, un recull dels seus aforismes.
Raül Garrigasait
Raül Garrigasait (Solsona, 1979). És escriptor i hel·lenista. En el camp de l’assaig ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), Santiago Rusiñol i l’entrada de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se’n va, 2018), la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020) i els perills i les potencialitats de la ira (La ira, 2020). La seva novel·la Els estranys (2017) va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any i el Premi El Setè Cel. Movent-se entre la reflexió i la narrativa, ha anat construint una obra que aprofita elements d’una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat.
L’acte s’acompanyarà de la conversaEl lloc cria les paraules, entre Pep Divins i Raül Garrigasait" quan la literatura vol expressar un món i una forma de vida ha de parar l’orella a les paraules del lloc. Els diccionaris no les recullen pas totes. D’on surten i com es transmeten?
Pep Divins
Pep Divins (Llobera del Solsonès, 1951). Als setze anys, acabat el batxillerat, va començar a treballar a la serradora de cal Casserres, al mateix temps que es matriculava com a alumne lliure a la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Però, ben aviat, va arraconar aquests estudis, convençut que mai no exerciria cap professió liberal. Als vint-i-set anys va deixar la serradora i se’n va anar a viure a pagès per dedicar una part del seu temps a l’afició de la seva vida, les ovelles, i, l’altra part, a tafanejar per diversos camps de la cultura, especialment la Grècia antiga, la mística i l’anarquisme, sense oblidar l’interès per la música rock, el blues i, sobretot, Bach. El 1980 va publicar un primer llibre de poemes, Invitació al folk. L’any 2014 va editar el segon llibre de poemes, El pòsit dels dies, i l’any 2018, El llevat de la vida, un recull dels seus aforismes.
Raül Garrigasait
Raül Garrigasait (Solsona, 1979). És escriptor i hel·lenista. En el camp de l’assaig ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), Santiago Rusiñol i l’entrada de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se’n va, 2018), la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020) i els perills i les potencialitats de la ira (La ira, 2020). La seva novel·la Els estranys (2017) va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any i el Premi El Setè Cel. Movent-se entre la reflexió i la narrativa, ha anat construint una obra que aprofita elements d’una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat.