Carla Simón fa història i s'endú l'Os d'Or per «Alcarràs»

La directora de les Planes d’Hostoles ha guanyat el guardó amb amb aquesta obra, la primera en català en els 72 anys d’història de la Berlinale

Carla Simón, a la dreta, amb l'Os d'Or de la Berlinale
Carla Simón, a la dreta, amb l'Os d'Or de la Berlinale | Festival de Cinema de Berlín.
Lluís Girona | Xavier Borràs
17 de febrer del 2022
Actualitzat a les 12:36h
Història del cinema català a la Berlinale. La directora catalana (Barcelona, 1986) –criada a les Planes d'Hostoles (Garrotxa)– Carla Simón ha guanyat l'Os d'Or per la pel·lícula Alcarràs, que retrata la pagesia catalana ​i l'estiu d'una família dedicada a la recollida del préssec en aquesta poble del Segrià. "Alcarràs" és el segon llargmetratge de Simón, que va saltar a la fama amb Estiu1993, també premiada com a millor òpera prima el 2017 en el mateix Festival de Cinema de Berlín.

"Gràcies al meravellós repartiment, que era la primera vegada que actuava i hi va posar l'ànima", ha destacat la directora catalana, de només 35 anys, en recollir el premi. "Alcarràs" és una immersió en el món amenaçat del petit agricultor. "Aquesta pel·lícula és com una família", segons ha explicat Simón en declaracions a la Berlinale.

Després de l’èxit fa cinc anys amb Estiu 1993, ambientada a les Planes d’Hostoles –amb què va guanyar tres Goya i cinc Gaudí–, Simon ha fet història amb Alcarràs, on narra la història de l’última collita de fruita d’una família a una finca d'aquest poble del Segrià abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. Simon es va haver de traslladar amb sis anys de Barcelona a casa uns oncles a les Planes d'Hostoles després de la tràgica mort dels seus pares, que va saber que havien mort de sida quan ja tenia 12 anys.

Alcarràs retrata l’últim estiu d’una família dedicada a la recollida del préssec en aquesta població lleidatana. No hi haurà una altra collita, ja que el propietari de les terres que van conrear durant dècades, per contracte verbal, les dedicarà ara a un altre negoci més lucratiu: les plaques d’energia solar. Com en el seu primer llargmetratge, la història parteix d'una experiència personal, la mort del seu avi.

La cineasta gravita sobre les relacions familiars, a les que incorpora el xoc entre diverses generacions que viuen juntes. El film s'imprimeix de reivindicacions socials, com el manteniment de l'agricultura enfront del model per explotar les energies renovables en un entorn rural en crisi.

La tria dels actors que havien de formar l'elenc es va iniciar el 2019, just abans de la pandèmia. L'equip de la pel·lícula va anar a desenes de festes majors del Segrià i el Pla d'Urgell per buscar perfils adequats i els convidaven a participar el càsting, on van acabar participant unes 9.000 persones. El premi és una fita històrica del cinema a l'Estat, ja que és el primer cop que una cinta s'endú el premi més important del festival.

En una entrevista al Telenotícies de TV3 després de ser premiada, Simón ha desitjat que gràcies a les seves pel·lícules la gent pugui saber "què és el català, el dialecte de Lleida i la cultura catalana". "La cultura es tracta d'això, de poder-la exportar; és una molt bona notícia per nosaltres", ha afirmat. Simón ha admès que l'elaboració de la pel·lícula ha estat un "viatge difícil i complex" que ha sofert entrebancs a causa de la pandèmia, però s'ha mostrat molt contenta d'haver-lo pogut exhibir.

Veïns d'Alcarràs han celebrat també el reconeixement. Els assistents al Casino de la població han seguit en directe el lliurament de premis i, en anunciar-se el veredicte, han aplaudit, s'han posat drets i s'han abraçat amb alegria. És la població on viu també la mare adoptiva de la cineasta.

Les felicitacions també han arribat des del Govern. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha donat les gràcies a Simón per "mostrar la cultura i la llengua catalana al món". "Ets exemple del talent i la qualitat del cinema en català", ha destacat. Al seu torn, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que era al festival acompanyant la directora, ha remarcat el fet de "traslladar Catalunya a la pantalla, normalitzant els nostres entorns, maneres de fer i la llengua catalana".