04
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
12:38h
El Museu de la Garrotxa mostra –a la Sala Oberta i a la Sala Oberta 2–, a partir d'aquest dissabte a migdia, l'exposició L'Escola d'Olot. Una 'fake news' amb 150 anys d'història, coproduïda junt amb la Fundació Vila Casas i comissariada per Xavier Palomo, que han presentat aquest matí la directora dels Museus d'Olot, Montse Mallol, i el regidor de Cultura de l'Ajuntament, i batlle, Pep Berga.
"El títol provocatiu de l'exposició", com ha comentat Pep Berga, ha de servir, sobretot, perquè tothom pugui acostar-s'hi, observar els llenços i treure'n conclusions, més enllà de debats –que el 1995 ja es van fer a la ciutat– sobre aquest "calaix de sastre" de l'anomenada Escola d'Olot, "la singularitat de la qual va ser la internacionalització de la pintura de paisatge".
Per a la directora dels Museus d'Olot, la proposta expositiva planteja una visió crítica d'aquesta escola, més enllà dels seus "pares" –els germans Vayreda i l'avi Berga, com es coneixia Josep Berga i Boix–, que compartien creences religioses i una ideologia conservadora que van reflectir en les seves obres. De fet, segon Mallol, no va "arribar a ser una escola, sinó un corrent pictòric, el paisatgisme, que va tenir un fort impacte social", fins al punt que, encara als anys vint i trenta del segle XX eren multitud els pintors olotins que eren exposant i movent-se per Barcelona. De fet, Mallol ha recordat que per a entendre la història de l'art català d'aquests darrers 150 anys "cal venir a Olot".
Tanmateix, l'anomenada Escola d'Olot, segons l'experta visió de Joan Sala Planas, va finir amb la mort, el 1914, de Josep Berga i Boix, l'avi Berga, per bé que el seu llegat va perviure al llarg dels temps, ben bé fins als nostres dies, per a etiquetar qualsevol mena de pintura paisatgística feta a la capital de la Garrotxa. Aquest llast, aquest pes feixuc –també per als "pares" de l'Escola d'Olot– ha fet gairebé invisibles artistes de la mateixa època i tot d'altres que fins als anys setanta del segle passat van voler trencar –com sempre es fa– amb els moviments pictòrics anteriors.
És el cas, entre d'altres, de Francesc Vayreda, Melció Domenge, Olivet Lagares o Leonci Quera, o, més oblidat encara, Raymon Vayreda, dissenyador de mobles i activista cultural durant el període republicà, que era amic de Salvador Dalí, com demostren algunes de les lletres que s'intercanviaven i que es poden veure en l'exposició.
En les exposicions repartides entres les dues sales del Museu de la Garrotxa s'hi podran contemplar obres dels germans Joaquim i Marian Vayreda i de Josep Berga i Boix, al costat de peces d’altres artistes, ja esmentats, però d’altres períodes com Iu Pascual, Martí Casadevall, Josep Pujol o Marian Oliveras, tots ells provinents dels Museus d'Olot, la Fundació Vila Casas, la família Vayreda i col·leccions i fons particulars; una oportunitat, doncs, per a veure llenços que, altrament, el públic aficionat no podria veure de cap manera.
Activitats complementàries
Aquesta magna exposició, també vol "obrir debat" o tancar-lo definitivament, amb un seguit d'activitats complementàries que s'està acabant de definir –sobretot quant als ponents–, però que ja tenen títol, dia ininterès:
• L'Escola d'Olot: pintura, història, tradició
Divendres 11 de març a les 19 h, Orfeó Popular Olotí
Organitza el PEHOC, amb la col·laboració del Museu de la Garrotxa
• Parlem de fake news? El llenguatge de la postveritat
Dissabte 12 de març a les 17 h, Can Vayreda
• El mercat de l’art: què està passant?
Dissabte 12 de març a les 18 h, Can Vayreda
Ho organitza: Museu de la Garrotxa, amb la col·laboració del PEHOC
També, es faran dues visites guiades a Can Vayreda, a càrrec de Joaquim Vayreda i Joan Sala
el dissabte 5 de març, a les 12 h, i el dissabte 30 de març, a la mateixa hora.
L'exposició romandrà oberta des d'aquest dissabte, 5 de febrer, fins al 1r de maig d'enguany.
"El títol provocatiu de l'exposició", com ha comentat Pep Berga, ha de servir, sobretot, perquè tothom pugui acostar-s'hi, observar els llenços i treure'n conclusions, més enllà de debats –que el 1995 ja es van fer a la ciutat– sobre aquest "calaix de sastre" de l'anomenada Escola d'Olot, "la singularitat de la qual va ser la internacionalització de la pintura de paisatge".
Per a la directora dels Museus d'Olot, la proposta expositiva planteja una visió crítica d'aquesta escola, més enllà dels seus "pares" –els germans Vayreda i l'avi Berga, com es coneixia Josep Berga i Boix–, que compartien creences religioses i una ideologia conservadora que van reflectir en les seves obres. De fet, segon Mallol, no va "arribar a ser una escola, sinó un corrent pictòric, el paisatgisme, que va tenir un fort impacte social", fins al punt que, encara als anys vint i trenta del segle XX eren multitud els pintors olotins que eren exposant i movent-se per Barcelona. De fet, Mallol ha recordat que per a entendre la història de l'art català d'aquests darrers 150 anys "cal venir a Olot".
Tanmateix, l'anomenada Escola d'Olot, segons l'experta visió de Joan Sala Planas, va finir amb la mort, el 1914, de Josep Berga i Boix, l'avi Berga, per bé que el seu llegat va perviure al llarg dels temps, ben bé fins als nostres dies, per a etiquetar qualsevol mena de pintura paisatgística feta a la capital de la Garrotxa. Aquest llast, aquest pes feixuc –també per als "pares" de l'Escola d'Olot– ha fet gairebé invisibles artistes de la mateixa època i tot d'altres que fins als anys setanta del segle passat van voler trencar –com sempre es fa– amb els moviments pictòrics anteriors.
El batlle d'Olot, Pep Berga, i la directora dels Museus d'Olot, Montse Mallol, han presentat l'exposició. Foto: Martí Albesa.
És el cas, entre d'altres, de Francesc Vayreda, Melció Domenge, Olivet Lagares o Leonci Quera, o, més oblidat encara, Raymon Vayreda, dissenyador de mobles i activista cultural durant el període republicà, que era amic de Salvador Dalí, com demostren algunes de les lletres que s'intercanviaven i que es poden veure en l'exposició.
En les exposicions repartides entres les dues sales del Museu de la Garrotxa s'hi podran contemplar obres dels germans Joaquim i Marian Vayreda i de Josep Berga i Boix, al costat de peces d’altres artistes, ja esmentats, però d’altres períodes com Iu Pascual, Martí Casadevall, Josep Pujol o Marian Oliveras, tots ells provinents dels Museus d'Olot, la Fundació Vila Casas, la família Vayreda i col·leccions i fons particulars; una oportunitat, doncs, per a veure llenços que, altrament, el públic aficionat no podria veure de cap manera.
L'exposició, amb fons propis i particulars, és una oportunitat per veure obres inèdites fins ara. Foto: Martí Albesa.
Activitats complementàries
Aquesta magna exposició, també vol "obrir debat" o tancar-lo definitivament, amb un seguit d'activitats complementàries que s'està acabant de definir –sobretot quant als ponents–, però que ja tenen títol, dia ininterès:
• L'Escola d'Olot: pintura, història, tradició
Divendres 11 de març a les 19 h, Orfeó Popular Olotí
Organitza el PEHOC, amb la col·laboració del Museu de la Garrotxa
• Parlem de fake news? El llenguatge de la postveritat
Dissabte 12 de març a les 17 h, Can Vayreda
• El mercat de l’art: què està passant?
Dissabte 12 de març a les 18 h, Can Vayreda
Ho organitza: Museu de la Garrotxa, amb la col·laboració del PEHOC
També, es faran dues visites guiades a Can Vayreda, a càrrec de Joaquim Vayreda i Joan Sala
el dissabte 5 de març, a les 12 h, i el dissabte 30 de març, a la mateixa hora.
L'exposició romandrà oberta des d'aquest dissabte, 5 de febrer, fins al 1r de maig d'enguany.
L'exposició fa visibles obres d'artistes que van voler trencar amb el moviment pictòric de l'Escola d'Olot. Foto: Martí Albesa.