31
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
10:46h
El Museu de la Garrotxa mostra la història artística iniciada fa 150 anys a Olot, tot fent un repàs als diferents corrents artístics i els seus protagonistes. A la Sala Oberta i a la Sala Oberta 2 es podran contemplar obres de Joaquim i Marian Vayreda i Josep Berga i Boix, al costat de peces d’altres artistes d’altres períodes com Iu Pascual, Martí Casadevall, Josep Pujol o Marian Oliveras. És una oportunitat única de veure a la ciutat peces d’artistes que pertanyen a col·leccions privades.
La mostra comença amb la pintura de Joaquim Vayreda i arriba fins a la dels anys setanta del segle passat. Un recorregut que passa per Francesc Vayreda, Rafel Llimona, Pere Gussinyé, Leonci Quera, Sebastià Congost i Joaquim Marsillach, entre d’altres.
L’exposició, que arriba a Olot procedent de la Fundació Vila Casas, planteja una visió crítica del que s’ha fet conèixer com a Escola d’Olot. Tant els germans Vayreda com Josep Berga i Boix eren pintors paisatgistes que, cadascú des de la seva òptica, coincidien a pintar els paisatges olotins. Aquests pintors compartien unes profundes creences religioses i una visió de caire conservador de la societat, un fet que es reflecteix en els seus quadres.
Comissariada per Xavier Palomo, l'exposició fa un seguit de qüestionaments de gruix: Escola d’Olot? Mite o realitat? Pintura decorativa o reivindicació política i social? Natura o ésser humà? Aquestes i moltes altres preguntes són les que cerquen resposta en aquesta exposició. Una mostra que vol ser un camí per on transitar cap a la desmitificació de la mal anomenada Escola d’Olot, per a retornar les seves obres i els seus artistes a l’espai que els correspon. Una pintura que va molt més enllà de l’encarcarament i l’ensopida repetició de tòpics en què els interessos polítics, econòmics i ideològics l’han convertida.
Tots tres van ser definits a finals del segle XIX com a l’Escola d’Olot. Malauradament aquest segell d’Escola d’Olot ha estat usat fins als nostres dies per etiquetar qualsevol tipus de pintura paisatgística feta a la nostra ciutat. Aquest fet, per exemple, ha impedit de valorar, entre d’altres, la magnífica pintura noucentista duta a terme per Francesc Vayreda o la figura de Ramon Vayreda, dissenyador de mobles i activista cultural durant el període republicà.
Amb aquesta exposició s’intenta donar valor a cada moment artístic, tot explicant que l’anomenada Escola d’Olot va acabar a finals del segle XIX i, des d’aleshores, l’art olotí no ha deixat de ser ben present en el panorama artístic i cultural català.
L'exposició s'inaugurarà aquest dissabte, 5 de febrer, a migdia (12:00 h). També, podeu veure'n una exposició virtual des d'aquest vincle.
La mostra comença amb la pintura de Joaquim Vayreda i arriba fins a la dels anys setanta del segle passat. Un recorregut que passa per Francesc Vayreda, Rafel Llimona, Pere Gussinyé, Leonci Quera, Sebastià Congost i Joaquim Marsillach, entre d’altres.
L’exposició, que arriba a Olot procedent de la Fundació Vila Casas, planteja una visió crítica del que s’ha fet conèixer com a Escola d’Olot. Tant els germans Vayreda com Josep Berga i Boix eren pintors paisatgistes que, cadascú des de la seva òptica, coincidien a pintar els paisatges olotins. Aquests pintors compartien unes profundes creences religioses i una visió de caire conservador de la societat, un fet que es reflecteix en els seus quadres.
Comissariada per Xavier Palomo, l'exposició fa un seguit de qüestionaments de gruix: Escola d’Olot? Mite o realitat? Pintura decorativa o reivindicació política i social? Natura o ésser humà? Aquestes i moltes altres preguntes són les que cerquen resposta en aquesta exposició. Una mostra que vol ser un camí per on transitar cap a la desmitificació de la mal anomenada Escola d’Olot, per a retornar les seves obres i els seus artistes a l’espai que els correspon. Una pintura que va molt més enllà de l’encarcarament i l’ensopida repetició de tòpics en què els interessos polítics, econòmics i ideològics l’han convertida.
Tots tres van ser definits a finals del segle XIX com a l’Escola d’Olot. Malauradament aquest segell d’Escola d’Olot ha estat usat fins als nostres dies per etiquetar qualsevol tipus de pintura paisatgística feta a la nostra ciutat. Aquest fet, per exemple, ha impedit de valorar, entre d’altres, la magnífica pintura noucentista duta a terme per Francesc Vayreda o la figura de Ramon Vayreda, dissenyador de mobles i activista cultural durant el període republicà.
Amb aquesta exposició s’intenta donar valor a cada moment artístic, tot explicant que l’anomenada Escola d’Olot va acabar a finals del segle XIX i, des d’aleshores, l’art olotí no ha deixat de ser ben present en el panorama artístic i cultural català.
L'exposició s'inaugurarà aquest dissabte, 5 de febrer, a migdia (12:00 h). També, podeu veure'n una exposició virtual des d'aquest vincle.