L'habitatge d'obra nova augmenta un 18% a les comarques gironines el 2021

Miquel Vendrell, president del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació de Girona, ha fet balanç de les dades d'edificació de 2021. El Col·legi disposa de 34 anys d'estadístiques sobre habitatge a les comarques gironines, fet que li proporciona una bona perspectiva per analitzar la situació en què es troba el sector.

Habitatges acabats
Les dades corresponents a 2021 referents a habitatges acabats d'obra nova (no tenen en compte les rehabilitacions) mostren com, respecte el 2020, s'han acabat un 24% més d'habitatges plurifamiliars (849 de l’any 2021, respecte 684 l’any 2020), un 47% en habitatges unifamiliars entremitgeres (150 l’any 2021 respecte 102 l’any 2020), i un lleuger increment del 2% en els unifamiliars aïllats o aparellats (441 l’any 2021, respecte 434 l’any 2020). En global l'increment dels tres tipus d'habitatge ha estat del 18% respecte l'any anterior.

Destaquen per tant l'increment dels habitatges entre mitgeres —que son cases unifamiliars alineades a carrer— i dels edificis tipus blocs de pisos, En quant a la tipologia unifamiliar aïllada (xalets) s’ha estancat.

Habitatges acabats incloses les rehabilitacions
Miquel Vendrell també ha analitzat les dades d’habitatges acabats incloent les rehabilitacions en les tres tipologies —unifamiliar aïllat /aparellat, unifamiliar entre mitgeres i plurifamiliar—. Malgrat que la rehabilitació no requereix de la intervenció col·legial obligatòria, de les dades anuals que disposa el Col·legi se’n desprèn una tendència, que mostra un increment del 17% (2.383 habitatges acabats el 2021, respecte els 2.030 del 2020).

Dels 2.383 habitatges acabats l'any 2021, el 60,43% son habitatges nous i el 39,57% son habitatges rehabilitats. La proporció del 60% / 40% es manté practicament igual respecte l’any 2020.

En resum cal destacar l'increment del 17,39% d’habitatges acabats, que representa 1,51 punts més que el 2020. Si es fa el desglossament per tipologies, l'increment d'habitatges nous és del 18,03%, i el d'habitatges rehabilitats del 16,42%.

Distribució per comarques
Les comarques on s’han acabat més habitatges, sense tenir en compte la rehabilitació, son el Gironès amb 317 habitatges acabats i 22,01% del total, seguit per l'Alt Empordà, amb 233 habitatges acabats i un 16,18% del total, i el  Baix Empordà, amb 222 habitatges i un 15,42% del total, amb la Garrotxa al 8%, per sota del 10% de la Selva. A la cua hi són el Pla de l'Estany (4%), el Ripollès (2%) i la Cerdanya (2%).

El doble d'habitatges contractats

Quant als habitatges contractats, és a dir de futur immediat i que per tant encara no tenen el final d'obra, es duplica respecte l'any anterior, situant-se en els 1.810 habitatges iniciats el 2021, en relació als 882 corresponents al 2020.

En l'anàlisi per comarques destaca la Cerdanya, el Pla de l'Estany i la Selva, segurament degut a que la pandèmia ha fet créixer l'interès per indrets més amplis i naturals, i per abandonar les grans conurbacions. De fet la tendència, en tots els indrets, és que es faci cada vegada habitatges més saludables, eficients i en unes millors condicions d'habitabilitat.

Per tipologies, Miquel Vendrell, ha destacat que s’està tornant a habitatges unifamiliars, ja que s'han iniciat el doble que de pisos, i molt probablement com a conseqüència directe dels efectes dels confinaments i de la covid‐19
 
Pel que fa al volum de negoci que suposa els habitatges contractats, aproximadament 363.500 m2 de sostre, és de més de 309 milions i mig d’euros.

Per nacionalitats s’aprecia un descens dels clients estrangers, com a conseqüència directe de la pandèmia, ja que els potencials clients no s'han pogut desplaçar, i per tant no s'ha concretat en operacions de compravenda de solars en els dos darres anys. Malgrat això cal destacar el client francés que retorna a les comarques gironines per a les seves operacions immobiliàries, i també fins a 22 nacionalitats diferents, entre elles Rússia, Marroc, Itàlia i Belgica.

Previsions per al 2022
La previsió per a l'any 2022, fruit d'una projecció estadística, mostra una tendència a l'alça, però que seguirà molt per sota de la mitjana dels 6.500 habitatges d'anys anteriors.

Amb les dades corresponents al nombre d'estudis geotècnics del Cecam, un organisme del Col·legi d'Aparelladors, encara es pot ser més optimista, ja que l'increment registrat és d'un 22,5%. Aquest és un clar indicador de les obres que s'iniciaran properament.

També es constata que hi ha un mercat de segona mà en el què encara hi ha estoc, doncs la franja del possible comprador s'ha reduit, com és la immigració.

Com a contrapunts Vendrell ha destacat la incertesa de la pandèmia, i la falta de sòl urbanitzat finalista. En aquest punt ha explicat que el sòl que hi ha per urbanitzar té encara algunes incerteses, ja que per exemple s'ha solucionat la moratòria de la Costa Brava, però ara falta l'adequació dels planejaments. També hi ha la manca d'agilitat en la tramitació de llicències d’obres, que en alguns casos se situa entre un any i tres de tramitació.

Un altre aspecte que preocupa és la volatilitat dels preus de les matèries primeres que afecta l’edificació. A l'obra pública s’estan renunciant a contractes en no poder asumir l'increment de costos, i és que hi ha materials com l'acer que han doblat el preu, o la fusta que ha pujat més del 30%. Finalment l'altre impacte negatiu per al creixement del sector és la manca de mà d'obra qualificada.

Els fons Next Generation
En l’àmbit de la rehabiliació preocupa la lentitud en la concessió de llicències pel futur més immediat dels fons Next Generation. La previsió és que a comarques gironines es puguin rehabilitar 3.000 habitatges en els propers dos anys. Però cal iniciar ja aquesta tasca per poder complir amb els terminis que marca la UE.

En aquest àmbit, Vendrell ha posat èmfasi en el llibre de l'edifici existent, una nova eina que precedirà l'arribada de les subvencions dels fons Next Generation per a la rehabilitació, i que serà gratuït per les comunitats de propietaris. El llibre identificarà quines mancances energètiques i de caràcter general té l'edifici, així com la ITE —la Inspecció Tècnica de l'Edifici—, i el Certificat d'Eficiència Energètica del mateix. Això servirà per a prioritzar les accions a fer per part de les comunitats, fet que ha de comportar una tendència a l'alça en la rehabilitació d'habitatges a comarques gironines.

Podeu descarregar el report amb les dades d'habitatge al següent enllaç