21
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
10:18h
Aquest mes de gener s’ha publicat al número 52 de la revista Europarc España un article en relació a la identificació realitzada en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS), de les àrees naturals de la comarca de la Garrotxa sensibles al turisme.
L'article titulat "Identificación de las áreas naturales sensibles al turismo en la comarca de la Garrotxa", descriu el mètode de treball utilitzat per part del grup de treball de la CETS vinculat a la conservació, per a l’anàlisi de l’impacte de les activitats turístiques sobre els valors naturals de la Garrotxa.
Segons els autors de l'article, el 52,6% del territori de la Garrotxa correspon a quatre espais protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l'Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa, l'Espai Natural Protegit de Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i finalment el Espai Natural Protegit del Collsacabra.
Tots aquests espais naturals protegits estan sotmesos a una elevada pressió humana, en primer lloc, perquè un important percentatge del total de la població de la comarca hi resideix dins o al voltant, i, en segon lloc, perquè hi ha un elevat flux de visitants concentrats majoritàriament als principals espais d'interès.
El mètode d'identificació utilitzat ha permès identificar, a través de mapes d’efectes acumulats, els punts més vulnerables de la comarca on es concentren un gran nombre de valors, així com activitats turístiques susceptibles de generar un impacte.
L’ús d’aquest eina, permet focalitzar els esforços tècnics on és més necessari actuar, en relació a la implantació de mesures d’ús públic i la sensibilització del visitant.
Els autors de l'article, fet a tres mans, són: Joan Pijoan Coromina , tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; Sara Sánchez Olmo, tècnica del Consorci de l'Alta Garrotxa, i, Xavier Puig Montserrat, tècnic de Galanthus Associació
L'article titulat "Identificación de las áreas naturales sensibles al turismo en la comarca de la Garrotxa", descriu el mètode de treball utilitzat per part del grup de treball de la CETS vinculat a la conservació, per a l’anàlisi de l’impacte de les activitats turístiques sobre els valors naturals de la Garrotxa.
Segons els autors de l'article, el 52,6% del territori de la Garrotxa correspon a quatre espais protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l'Espai Natural Protegit de l'Alta Garrotxa, l'Espai Natural Protegit de Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i finalment el Espai Natural Protegit del Collsacabra.
Tots aquests espais naturals protegits estan sotmesos a una elevada pressió humana, en primer lloc, perquè un important percentatge del total de la població de la comarca hi resideix dins o al voltant, i, en segon lloc, perquè hi ha un elevat flux de visitants concentrats majoritàriament als principals espais d'interès.
El mètode d'identificació utilitzat ha permès identificar, a través de mapes d’efectes acumulats, els punts més vulnerables de la comarca on es concentren un gran nombre de valors, així com activitats turístiques susceptibles de generar un impacte.
L’ús d’aquest eina, permet focalitzar els esforços tècnics on és més necessari actuar, en relació a la implantació de mesures d’ús públic i la sensibilització del visitant.
Els autors de l'article, fet a tres mans, són: Joan Pijoan Coromina , tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; Sara Sánchez Olmo, tècnica del Consorci de l'Alta Garrotxa, i, Xavier Puig Montserrat, tècnic de Galanthus Associació