19
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
12:07h
Aquest dijous, 20 de gener, a les vuit del vespre, al Teatre Principal d'Olot, Taller Placer i Vicente Arlandis proposen Cos gojós s'eleva lleuger, una funció que desafia la gravetat i que situarà dalt l'escenari al mateix Arlandis, a més de Sandra Gómez, Aris Spentsas i Rosana Sánchez.
La instal·lació visual és un element molt important en aquesta proposta artística, que utilitza l’aire, el gas i el plàstic que lluiten amb la gravetat, entesa com una força que ens afecta en tots els àmbits de la vida, que ens frena i que ens impedeix enlairar-nos.
Cos gojós s'eleva lleugers'inicia en el personatge de l’idiota i connecta amb tres qüestions físiques: el cos, el plaer i la lleugeresa.L'obra forma part del projecte de recerca Idiotismos, que Vicente Arlandis desenvolupa des del 2016 com a línia de treball personal, on la pràctica i el pensament s’obren a un camp en què allò que passa és vàlid en si mateix i no hi ha afany de transcendència, on les singularitats no estan subjectes a una identitat o a una psicologització.
Avui, en una societat hiperconnectada, és molt complicat ser idiota, perquè la violència del consens reprimeix l’idiotisme. Fer l’idiota es converteix en una pràctica que té molt a veure amb la llibertat, amb una desviació del dogma i dels camins marcats. Quan parlem d’idiotesa no ens referim a l’estupidesa o a la manca d’intel·ligència, sinó que ens referim a la singularitat.
La instal·lació visual és un element molt important en aquesta proposta artística, que utilitza l’aire, el gas i el plàstic que lluiten amb la gravetat, entesa com una força que ens afecta en tots els àmbits de la vida, que ens frena i que ens impedeix enlairar-nos.
Cos gojós s'eleva lleugers'inicia en el personatge de l’idiota i connecta amb tres qüestions físiques: el cos, el plaer i la lleugeresa.L'obra forma part del projecte de recerca Idiotismos, que Vicente Arlandis desenvolupa des del 2016 com a línia de treball personal, on la pràctica i el pensament s’obren a un camp en què allò que passa és vàlid en si mateix i no hi ha afany de transcendència, on les singularitats no estan subjectes a una identitat o a una psicologització.
Avui, en una societat hiperconnectada, és molt complicat ser idiota, perquè la violència del consens reprimeix l’idiotisme. Fer l’idiota es converteix en una pràctica que té molt a veure amb la llibertat, amb una desviació del dogma i dels camins marcats. Quan parlem d’idiotesa no ens referim a l’estupidesa o a la manca d’intel·ligència, sinó que ens referim a la singularitat.