L'homosexualitat durant el franquisme i l'impacte humà als gorgs garrotxins, projectes guardonats amb les Beques Ciutat d'Olot

Aquest matí s'han fet públiques les Beques Ciutat d'Olot d'enguany a la seu de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa, que han guardonat Lurdes Masmitjà (Sant Joan les Fots, 1976) amb la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes pel projecte titulat Sodomites, invertits i tortilleres. La repressió de l’homosexualitat a la Garrotxa durant el règim franquista; i, Noemí Segura (Lliurona [Alta Garrotxa], 1980), amb la Beca Oriol de Bolòs de Ciències Naturals per un estudi que porta per títol Biofilms fluvials a l’Alta Garrotxa. Caracterització i seguiment dels biofilms i l’efecte de la pressió antròpica als gorgs de l’Alta Garrotxa. 

El projecte  de Lourdes Masmitjà se centra en l’estudi del control social i la repressió de les conductes morals i sexuals dissidents a la comarca de la Garrotxa durant el període de la dictadura de Francisco Franco (1939-1975). L'objectiu de la investigació –que forma part del projecte final de recerca dels estudis de màster sobre gènere– és conèixer per quins mitjans es va exercir la repressió a partir de l’anàlisi dels expedients judicials del període, el buidatge de la premsa i l’obtenció de testimonis directes i indirectes de la dissidència sexual.
 
Masmitjà ha manifestat que és "difícil accedir als arxius", per la qüestió relacionada amb la protecció de dades, o poder parlar amb testimonis de l'època, als quals vols entrevistar. Segons la investigadora garrotxina, "no s'ha fet cap estudi a la comarca" sobre la repressió i el control social que patien aquestes persones. La ideologia del nacional-catolicisme de la dictadura franquista abraçava tots els àmbits de la vida quotidiana, especialment en els pobles petits, com és el cas de la Garrotxa. A través de la Ley de peligrosidad social s'exercia un control ferri de qualsevol conducta sexual que no fos reproductiva, i es considerava un vici i un pecat contagiós qualssevol altres formes de relacions sexuals.

Per la seva banda, la investigació de Noemí Segura vol mesurar els efectes que causa l’afluència (massiva, darrerament) de banyistes als gorgs garrotxins, especialment a l'Alta Garrotxa. Per això, mensualment es prendran mostres a Oix, Sales de Llierca i Sadernes. S’analitzarà la rivularia sp, un cianobacteri indicador de la qualitat de l’aigua. També es mesurarà el pendent, cabal i substrat geològic dels diferents punts d’anàlisi, així com les espècies de vegetació de ribera presents. 
 
Noemí Segura –biòloga de la Universitat de Girona, membre de l'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa i secretària de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN)– vol fer una recerca microscòpica dels biòfits ("allò que és enganxat a les roques") i l'impacte macroscòpic en algunes gorgues garrotxins que s'hi produeix per l'afluència massiva de banyistes. "Cal saber si cal actuar per a la preservació i com fer-ho", ha afirmat.

El batlle i regidor de Cultura d'Olot, Pep Berga, ha destacat els més de trenta anys que s'atorguen aquestes beques –dotades amb 4.500 euros cadascuna– i que aporten tan coneixement "sobre temes més desconeguts" de la comarca.