L'erupció imaginada a la Garrotxa de «L'ànima del volcà», de Santi Vilanova, pren força arran del Cumbre Vieja

L'escriptor olotí narra en un capítol de la novel·la –que ofereix NacióGarrotxa– una enorme explosió dels volcans del Croscat i de Santa Margarida en un període futur de canvi climàtic

El cràter del volcà Montsacopa s'ensenyoreix a Olot .
El cràter del volcà Montsacopa s'ensenyoreix a Olot . | Arxiu NG.
20 d'octubre del 2021
Actualitzat a les 14:45h

El periodista, escriptor i pintor Santiago Vilanova (Olot, 1947) va publicar l'any 2015 la novel·la L'ànima del Volcà (Editorial Base), on el seu possible alter ego, el periodista Marc Dosrius (El secret d'Hiva Oa, Laertes, 1998), basteix una narració iniciàtica pels volcans mítics del planeta, començant pels més pròxims a ell, que va descobrir durant la infantesa i l'adolescència a la Garrotxa.

Ara, gràcies a Vilanova i a Editorial Base, NacióGarrotxa us ofereix en exclusiva la possibilitat de llegir el cinquè capítol de la novel·la, titulat "Una erupció imaginada", on fa la crònica d’una possible enorme erupció conjunta dels volcans del Croscat i de Santa Margarida ambientada en un període futur de canvi global, als inicis del qual sembla que ens trobem ara amb l'emergència climàtica.
 
La novel·la és el viatge iniciàtic pels  volcans mítics del planeta, començant pels més pròxims a l’autor, descoberts durant la seva infantesa i adolescència a la Garrotxa. Vilanova va ser un dels activistes, com a periodista i polític ecologista, que va formar part del moviment de defensa de la zona volcànica de la Garrotxa durant els anys setanta i vuitanta del segle passat. Llavors, més de tres-centes persones van ocupar les graderes del Croscat el 2 d’octubre de 1977, descripció que va fer en l'assaig Salvem els nostres volcans (Curbet, 2017).

En el capítol "Una erupció imaginada" ens trobem a la primavera de l'any 3015. L'autor hi imagina:

«Els moviments compulsius dels sismògrafs estatals feien preveure una emergència imminent. Les falles que determinen  les valls d’Olot i d’Hostoles, que constitueixen el principal focus de commoció sísmica del territori, estaven sota una permanent  vigilància. Els experts de l’Institut Geològic començaven a témer  que arribessin a la comarca els reflexos dels terratrèmols que es  produïssin vora del mar. Les darreres erupcions freomagmàtiques i estrombolianes havien estat conseqüència dels mateixos processos geodinàmics i, tot i que havien passat més d’onze mil anys de la darrera erupció del Croscat, per primera vegada es temia una relació entre la zona on es generaven els magmes, situada a gran profunditat, i els previsibles focus sísmics.

»La inquietud va començar a circular entre la població quan el canal interactiu de televisió halogràfica recordà el terratrèmol de grau 9 de l’escala Mercalli, que el 15 de maig de 1427 va enderrocar Olot, Castellfollit de la Roca, Ridaura, el Mallol i Santa Pau, i que s’havia deixat percebre fins a Montpeller. El pànic, però, no es va produir fins que la Unitat  de Risc Sísmic de l’Institut Geològic avisà que un terratrèmol de magnitud superior a l’escala 7 de Richter afectaria un indret de la comarca.

»Quan el director del Servei Geològic sortí per la televisió pública, per declarar que el Govern de l’Estat havia decidit aplicar el Pla Especial d’Emergència Sísmica a les terres gironines,  ja s’havia iniciat la fugida de milers de famílies en direcció a Vic, ja que temien que la sortida cap a l’Empordà i la Selva fos una  ratera. Sortien carregades d’aliments i ampolles d’aigua mineral.Era una autèntica diàspora. Els més vells, però, es quedaren tancats a casa, esperant els serveis de salvament que el Govern faria venir d’arreu, inclosos una dotzena d’helicòpters, Exèrcit i Creu Roja, coordinats per la Direcció General d’Emergències
i Seguretat Civil.»


Podeu descarregar-vos i llegir tot aquest capítol des d'aquest vincle.

Santi Vilanova imagina una enorme erupció volcànica a la Garrotxa l'any 3015. Foto: Arxiu NG.


Vulcanisme i ficció literària
"Em sorprèn que l’impacte a l’opinió pública de l’erupció del Cumbre Vieja a l’illa de La Palma no motivi a les seccions de cultura dels mitjans de comunicació a fer referència als escriptors catalans que hem fet ficció literària sobre el fenomen dels volcans i sobre les grans erupcions", ha declarat Santi Vilanova a NacióGarrotxa.
 

Un dels olis de l'exposició de Santi Vilanova al Museu de la Garrotxa la tardor de 2016. Foto: Arxiu NG.


Segons el periodista ecologista –que durant anys va promoure des de l'associació Una Sola Terra les Jornades Internacionals de Vulcanologia (Olot, 1995-2008)–, "el drama de La Palma és derivat de l’especulació urbanística i del fet que les autoritats hagin deixat construir en una zona d’alta activitat sísmica i de vulcanisme actiu i hagin fomentat una sobrepoblació que ha desbordat la capacitat de càrrega de l’illa".

La lliçó podria haver estat una altra, segons Vilanova, és a dir, una demostració de la força de la naturalesa; "que la lava és la sang de la Terra i que els volcans han contribuït a la formació de l’aigua i de l’atmosfera originària. Són, també, generosos a oferir les terres més fèrtils –en les zones volcàniques tropicals aporten tres collites a l'any– i permeten un turisme responsable i ecològic", ha manifestat Vilanova a Nació Garrotxa.

Arxivat a