11
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
11:27h
Més de tres mesos després de la seva sortida del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, i de quatre des que la publicació va veure la llum, per fi l'ex presidenta del Parlament de Catalunya, CarmeForcadell, ha pogut tenir a mans el Diccionari de records d’una xava garrotxina –que va prologar–, del qual és autora l’artista i escriptora olotina Duaita Prats.
En una trobada al voltant d’un cafè, gaudint de Barcelona, de la llibertat i de la vida, ambdues reblaven el vincle que comparteixen en la defensa del català, que en el llibre, segons apunta el subtítol, pren la forma de registre de mots “que hem perdut, i d’altres que estem a punt de perdre”, sobretot de la parla de la Garrotxa, d’on Prats és natural.
És així com, després de mesos de volts i revolts, amb viatges d'anada i tornada a Wad-Ras dins un sobre que va ser rebutjat pels serveis penitenciaris, es va poder resoldre el que la logística oficial no va permetre, tot propiciant l’encontre de dues dones que es van conèixer fa gairebé deu anys per a conversar sobre l'ecologia de la terra i de la llengua.
“Han passat tantes coses des de llavors, que sembla una altra vida”, manifestava la presidenta i filòloga, la qual ja el 2002 havia publicat junt amb altres, el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana, “per a rescatar de l’oblit paraules i expressions genuïnes que moriran amb les persones que les parlen”. En definitiva, la mateixa motivació de Prats a l'hora d'abordar el treball literari que han celebrat suara.
En una trobada al voltant d’un cafè, gaudint de Barcelona, de la llibertat i de la vida, ambdues reblaven el vincle que comparteixen en la defensa del català, que en el llibre, segons apunta el subtítol, pren la forma de registre de mots “que hem perdut, i d’altres que estem a punt de perdre”, sobretot de la parla de la Garrotxa, d’on Prats és natural.
És així com, després de mesos de volts i revolts, amb viatges d'anada i tornada a Wad-Ras dins un sobre que va ser rebutjat pels serveis penitenciaris, es va poder resoldre el que la logística oficial no va permetre, tot propiciant l’encontre de dues dones que es van conèixer fa gairebé deu anys per a conversar sobre l'ecologia de la terra i de la llengua.
“Han passat tantes coses des de llavors, que sembla una altra vida”, manifestava la presidenta i filòloga, la qual ja el 2002 havia publicat junt amb altres, el Diccionari pràctic i complementari de la llengua catalana, “per a rescatar de l’oblit paraules i expressions genuïnes que moriran amb les persones que les parlen”. En definitiva, la mateixa motivació de Prats a l'hora d'abordar el treball literari que han celebrat suara.