07
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
9:01h
Cinc anys després de néixer, el setembre de 2016, la residència d'arts, ciències i humanitat Faber d'Olot –l'actual Faberllull Olot dependent de l'Institut Ramon Llull (IRL)– funciona "amb un format resistent, flexible i adaptable", en paraules del seu antic director, Francesc Serés –ara director de l'IRL–, que ha estat a l'Hotel Riu Fluvià aquest dimecres per a presentar la programació del curs 2021-2022, acompanyat del batlle d'Olot, Pep Berga, i de Gemma Rodríguez, coordinadora del Programa Escriptor Acollit i de projectes europeus del PEN Català.
Si un dels objectius fonamentals de la Faberllull és, segons Serés, "atraure talent relacionat amb el coneixement d'arreu del món", el curs, que ja ha començat, no el deixa enrere: per als pròxims mesos s’han organitzat estades que tractaran àmbits temàtics tan diversos com la violència política en el teatre del segle XXI, l’escriptura dels joves emergents, la vulcanologia i els drets lingüístics. En tots els casos, les sessions compten amb la participació d’experts rellevants en els àmbits que s’hi tracten.
En aquests primers cinc anys de camí ha estat, també, important no picar-se el dits amb recursos i despeses inútils,tal com ha remarcat el batlle d'Olot, Pep Berga, que a l'inici, molt abans de tirar endavant la Faber, ja van pensar amb Serés que no s'ha de "gastar diners" amb estatges, despatxos, etc., que s'han de mantenir, amb què la solució d'aprofitar un hotel, com és el cas, s'ha demostrat de gran vàlua. Als residents se'ls paga l'estada (sempre fora de temporada), amb esmorzar i sopar inclòs,i el viatge se'l paguen ells.
.jpg)
“Volem aprofitar l’oportunitat que ens ha portat la pandèmia per tirar endavant residències amb residents que participen de manera virtual via videoconferències per relacionar-se amb residents presencials durant l’estada”, ha dit Francesc Serés, que també ha anunciat pròximes seus, com, possiblement, a Palma a les darreries d'any.
Pep Berga també ha volgut remarcar que “quan ajuntem persones, passen coses. Tots s’acaben enamorant dels paisatges de la Garrotxa i la seva gent, i se’n tornen als seus països amb aquesta imatge al cor”.
El curs ha començat amb 12 residents individuals durant el mes de setembre, als quals, aquest 24 de setembre, s’hi han afegit els participants de la residència temàtica “Violència política i teatre al segle XXI”.
.jpg)
El programa del curs 2021-2022
Ara, des del passat 24 de setembre fins a l’1 d’octubre hi ha hagut l’estada a Olot l’estada sobre Violència política en el teatre del segle XXI. Sis investigadors llatinoamericans i europeus es van reunir en aquesta residència per exposar les recerques al voltant de les respectives geografies i cultures teatrals, debatre sobre els referents teòrics en què les fonamentem i comentar textos o espectacles recents que tractin la temàtica. Els participants a la residència, procedents d’Argentina, Catalunya, Colòmbia, França, Itàlia i el Perú, han analitzat com les escenes llatinoamericanes i europees han abordat la violència política en els seus textos i muntatges. Els residents han estat Francesc Foguet, Luis Emilio Abraham, Antonia Amo, Ernesto Barraza, Sandra Ortega i Irene Salza.
Actualment, de l’1 al 8 d’octubre hi ha l'estada Be(p)Art. Grow with arts, la qual ha estat possible gràcies al PEN Català i amb el suport de la Unió Europea. Una estada formada per joves escriptors i escriptores emergents. Els participants són Alba Dalmau i Pol Guash, de Catalunya; Jens Meijen, de Bèlgica; Jovana Jovanovic, de Sèrbia; Réka Borda, d’Hongria, i Ismael Ramos, de Galícia.
Gemma Rodríguez, en representació del PEN Català, afirma que “els residents d’aquesta estada estan vivint aquesta experiència com una gran oportunitat i que s’estan convertint en una mena d’ambaixadors d’Olot i de faberllull”.
.jpg)
Tot seguit, del 15 al 22 d'octubre, coincidint amb la celebració de la 9a edició del curs de postgrau internacional de Vulcanologia (Ajuntament d'Olot, FES, CSIC, UdG, IAVCEI) a la ciutat d'Olot, Faberllull Olot convida sis especialistes en vulcanologia procedents de diversos països a fer una estada sobre Vulcanologia. Els residents participaran en el seminari "El paper dels volcans en la societat moderna" i impartiran diverses conferències sobre vulcanologia adreçades a públic general.
En concret els especialistes convidats són els doctors Arman Hoskuldsson (Universitat d'Islàndia), Þorvaldur Þórðarson (Universitat d'Islàndia), Gerardo Aguirre-Diaz (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, UNAM), Bruno Scaillet (Institut de Ciències de la Terra, CNRS, França), Joan Andujar (Institut de Ciències de la Terra, CNRS, França) i Antonio Brum De Silveira (Universitat de Lisboa).
Per últim, del 2 al 12 de novembre, hi haurà l’estada sobre drets lingüístics. L’enfocament d’aquesta residència és la continuació de l’estada sobre drets lingüístics que es va fer l’any 2020 en línia a causa de la pandèmia mundial. Aquesta segona edició serà presencial i hi assistiran, entre d’altres, alguns dels residents que ja hi van participar de manera virtual l’any passat.
De cara al 2022 ja s’ha programat Redisseny d’escoles Covid-19, al gener; Moviments migratoris i Escola inclusiva, al febre; Les no maternitats, al març; Traducció, amb col·laboració d’Etxepare del País Basc, el Consello de Galícia i l’Institut Ramon Llull, a l’abril; Robòtica educativa i Escriptura de guions de cinema, al maig, i una estada sobre Fronteres i geografia, al juny.
Faberllull és la xarxa de residències d’arts, ciències i humanitats de l’Institut Ramon Llull amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot que disposa de seus a Olot i a la Massana (Andorra). A Olot, Faberllull es troba ubicat a l’Hotel Riu Fluvià i es tracta de la primera residència d’aquesta xarxa de coneixement.
La xarxa Faberllull de l’Institut Ramon Llull amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot –amb seus, per ara, a la capital de la Garrotxa i a la Massana (Andorra)–, és un espai on professionals del món de les arts, les ciències o les humanitats aprofiten per a treballar durant uns dies en els seus projectes en un entorn immillorable, tot compartint experiències amb la resta de ciutadans i residents, tant de l’espai com d’Olot.
Durant les seves estades, que poden ser temàtiques o individuals, els residents col·laboren en activitats adreçades a estudiants, professionals o el públic de caire social i cultural. Podeu consultar més informació sobre aquest projecte al web.
Si un dels objectius fonamentals de la Faberllull és, segons Serés, "atraure talent relacionat amb el coneixement d'arreu del món", el curs, que ja ha començat, no el deixa enrere: per als pròxims mesos s’han organitzat estades que tractaran àmbits temàtics tan diversos com la violència política en el teatre del segle XXI, l’escriptura dels joves emergents, la vulcanologia i els drets lingüístics. En tots els casos, les sessions compten amb la participació d’experts rellevants en els àmbits que s’hi tracten.
En aquests primers cinc anys de camí ha estat, també, important no picar-se el dits amb recursos i despeses inútils,tal com ha remarcat el batlle d'Olot, Pep Berga, que a l'inici, molt abans de tirar endavant la Faber, ja van pensar amb Serés que no s'ha de "gastar diners" amb estatges, despatxos, etc., que s'han de mantenir, amb què la solució d'aprofitar un hotel, com és el cas, s'ha demostrat de gran vàlua. Als residents se'ls paga l'estada (sempre fora de temporada), amb esmorzar i sopar inclòs,i el viatge se'l paguen ells.
Francesc Serés, director de l'Institut Ramon Llull. Foto: Martí Albesa.
“Volem aprofitar l’oportunitat que ens ha portat la pandèmia per tirar endavant residències amb residents que participen de manera virtual via videoconferències per relacionar-se amb residents presencials durant l’estada”, ha dit Francesc Serés, que també ha anunciat pròximes seus, com, possiblement, a Palma a les darreries d'any.
Pep Berga també ha volgut remarcar que “quan ajuntem persones, passen coses. Tots s’acaben enamorant dels paisatges de la Garrotxa i la seva gent, i se’n tornen als seus països amb aquesta imatge al cor”.
El curs ha començat amb 12 residents individuals durant el mes de setembre, als quals, aquest 24 de setembre, s’hi han afegit els participants de la residència temàtica “Violència política i teatre al segle XXI”.
Pep Berga, batlle d'Olot. Foto: Martí Albesa.
El programa del curs 2021-2022
Ara, des del passat 24 de setembre fins a l’1 d’octubre hi ha hagut l’estada a Olot l’estada sobre Violència política en el teatre del segle XXI. Sis investigadors llatinoamericans i europeus es van reunir en aquesta residència per exposar les recerques al voltant de les respectives geografies i cultures teatrals, debatre sobre els referents teòrics en què les fonamentem i comentar textos o espectacles recents que tractin la temàtica. Els participants a la residència, procedents d’Argentina, Catalunya, Colòmbia, França, Itàlia i el Perú, han analitzat com les escenes llatinoamericanes i europees han abordat la violència política en els seus textos i muntatges. Els residents han estat Francesc Foguet, Luis Emilio Abraham, Antonia Amo, Ernesto Barraza, Sandra Ortega i Irene Salza.
Actualment, de l’1 al 8 d’octubre hi ha l'estada Be(p)Art. Grow with arts, la qual ha estat possible gràcies al PEN Català i amb el suport de la Unió Europea. Una estada formada per joves escriptors i escriptores emergents. Els participants són Alba Dalmau i Pol Guash, de Catalunya; Jens Meijen, de Bèlgica; Jovana Jovanovic, de Sèrbia; Réka Borda, d’Hongria, i Ismael Ramos, de Galícia.
Gemma Rodríguez, en representació del PEN Català, afirma que “els residents d’aquesta estada estan vivint aquesta experiència com una gran oportunitat i que s’estan convertint en una mena d’ambaixadors d’Olot i de faberllull”.
Gemma Rodríguez, coordinadora del del Programa Escriptor Acollit i de projectes europeus del PEN Català. Foto: Martí Albesa.
Tot seguit, del 15 al 22 d'octubre, coincidint amb la celebració de la 9a edició del curs de postgrau internacional de Vulcanologia (Ajuntament d'Olot, FES, CSIC, UdG, IAVCEI) a la ciutat d'Olot, Faberllull Olot convida sis especialistes en vulcanologia procedents de diversos països a fer una estada sobre Vulcanologia. Els residents participaran en el seminari "El paper dels volcans en la societat moderna" i impartiran diverses conferències sobre vulcanologia adreçades a públic general.
En concret els especialistes convidats són els doctors Arman Hoskuldsson (Universitat d'Islàndia), Þorvaldur Þórðarson (Universitat d'Islàndia), Gerardo Aguirre-Diaz (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, UNAM), Bruno Scaillet (Institut de Ciències de la Terra, CNRS, França), Joan Andujar (Institut de Ciències de la Terra, CNRS, França) i Antonio Brum De Silveira (Universitat de Lisboa).
Per últim, del 2 al 12 de novembre, hi haurà l’estada sobre drets lingüístics. L’enfocament d’aquesta residència és la continuació de l’estada sobre drets lingüístics que es va fer l’any 2020 en línia a causa de la pandèmia mundial. Aquesta segona edició serà presencial i hi assistiran, entre d’altres, alguns dels residents que ja hi van participar de manera virtual l’any passat.
De cara al 2022 ja s’ha programat Redisseny d’escoles Covid-19, al gener; Moviments migratoris i Escola inclusiva, al febre; Les no maternitats, al març; Traducció, amb col·laboració d’Etxepare del País Basc, el Consello de Galícia i l’Institut Ramon Llull, a l’abril; Robòtica educativa i Escriptura de guions de cinema, al maig, i una estada sobre Fronteres i geografia, al juny.
Faberllull és la xarxa de residències d’arts, ciències i humanitats de l’Institut Ramon Llull amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot que disposa de seus a Olot i a la Massana (Andorra). A Olot, Faberllull es troba ubicat a l’Hotel Riu Fluvià i es tracta de la primera residència d’aquesta xarxa de coneixement.
La xarxa Faberllull de l’Institut Ramon Llull amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olot –amb seus, per ara, a la capital de la Garrotxa i a la Massana (Andorra)–, és un espai on professionals del món de les arts, les ciències o les humanitats aprofiten per a treballar durant uns dies en els seus projectes en un entorn immillorable, tot compartint experiències amb la resta de ciutadans i residents, tant de l’espai com d’Olot.
Durant les seves estades, que poden ser temàtiques o individuals, els residents col·laboren en activitats adreçades a estudiants, professionals o el públic de caire social i cultural. Podeu consultar més informació sobre aquest projecte al web.