29
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
16:33h
Aquest passat diumenge s'havia de celebrar l'Aplec de Sant Quintí, a l'ermita romànica del segle XIII situada al terme municipal de Sant Esteve d'en Bas, la capital de la Vall d'en Bas, però per segon any consecutiu, a causa de les restriccions i controls imposats arran de la pandèmia, s'ha hagut de suspendre.
Tanmateix, la iniciativa d'un veí de les Olletes, al Mallol –el fotògraf de Sant Esteve d'en Bas Santi Plana Aumatell–, farà que tots els ciutadans de la Vall puguin recordar que just ara fa trenta anys, a les darreries de setembre de 1991, es va estrenar la faràndula del Ball de l'esparver, també conegut amb el nom de La batussa, una llegenda local les figures de la qual va crear Modest Fluvià, amb música i coreografia de Josep Bassachs.
En la filmació de Plana s'hi pot veure la història de la lloca i els seu pollets quan són atacats per l'esparver a l'ermita de Sant Quintí. Per a la filmació, ha comptat amb la col·laboració de diversos infants de l'escola Verntallat, de la Vall d'en Bas: els germans Pep i Marcel Naspleda; Mònica Carola; Berta Roura; Joel Toledo; els germans Biel, Martí Plana; les germanes Nona i Arés Juvanteny i Gisela Biguet, amb la col·aboració de Laura Plasència i Beth Plana, amb les músiques de Brunzit, La Criatura Verda, la cobla La Principal d'Olot i la cobla Reus Jove.
El Ball de l'esparver o La batussa és una lluita aferrissada entre el primer i la lloca i els pollets, segons una antiga llegenda de la zona. El ball es compon de quatre compassos d’entrada, set de sortida i cinquanta-cinc de repetibles, quatre vegades, amb quatre coreografies combinades i variables, amb un total de 231 compassos i una duració musical d’un quatre minuts.
Al programa de mà que anunciava l'estrena de la faràndula de l'Aplec de Sant Quintí, el 22 de setembre de 1991 –el quart diumenge d'aquest mes, que coincideix amb la festa major de Sant Esteve–, s'hi contava la història amb què es va iniciar la idea del ball, tal com podeu veure a la imatge d'aquí sota.
La història del Ball de l'esparver segons el programa de mà de l'Aplec de Sant Quintí de 1991. Foto: Arxiu SP.
Narcís Munsó explica al seu web que en Josep Bassachs era una persona molt famosa i estimada al poble de Sant Esteve. Polifacètic, componia sardanes i era molt afeccionat a fer invents. "La Carme m’explica que havia inventat una màquina de tallar cabells i que l’havia presentat a l’exposició de Brussel·les i que ella havia anat a veure’l a la televisió del bar en aquells temps en que era l’únic lloc del poble en que n’hi havia".
Fins a la seva mort, Bassachs dirigia l’orquestra quan interpretava el Ball de l'esparver.
També se'n va fer una auca, que diu així:
[h3L’auca de l'esparver
Dalt de l’últim branquilló
Del roure més alt i bell
L’esparver s’ha fet senyor
Com un rei al seu castell.
Dominant tot el veral
Des del pujol planta cara
A l’aviram escampat
De les cases de la plana.
A l’estiu havent dinat
L’hora de la migdiada
L’esparver passa farina
Tot preparant la jugada.
A l’hivern quan assolella
S’escalfa la llocada
L’astut sempre a l’aguait
Per plantar-los bona urpada.
Les mestresses de la plana
Es condolen mútuament
Que tan petit animal
Els en doni tant turment
Tot i que espantaocells
Vigilen esl galliners
Quan a jóc va l’aviram
Cada dia en falten més.
A la vora del paller
El veïnat ha muntat guàrdia
Amb l’escopeta a la mà
I a veure qui amb ell acaba.
Sense èxit ni bona sort
El tirador ja se’n cansa
Sempre surt de trascantó
I vola com un fantasma.
Tots plegats han decidit
De tancar llur bestiar
Amb reixats de fort filferro
On no hi passi ni la mà
De l’Aulina al Mercadal
Algú que present estava
Ha vist que li plantava cara
La lloca del revestral.
De la baralla en sortia
L’esparver molt mal parat
Ferit i esplomissat
Volar amb prou feines podia.
D’ençà d’aquella victòria
La gallina s’ha estufat
Tranquil·la mena els seus polls
Cap a l’era, cap al prat.
La calma torna a la vall
La gent ja no té neguit
Aquest any per Sant Quintí
Tothom podrà fer rostit.