17
de setembre
del
2021
Actualitzat
el
23
de setembre
a les
9:17h
Aquest divendres, 17 de setembre, a les sis de la tarda, tindrà lloc l’acte de presentació de la monografia local dels Quaderns de la Revista de Girona dedicada a Sant Pau de Segúries, que ha escrit Agustí Dalmau i Font.
L’obra, editada conjuntament per la Diputació de Girona i la Fundació “la Caixa”, es presentarà a la sala de plens de l’Ajuntament (carrer Guàrdia, 11) de Sant Pau de Segúries, amb la participació d’Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; l’a batllessa, Dolors Cambras; la directora de la col·lecció, Rosa Maria Gil, i l’autor del volum, Agustí Dalmau.
Sant Pau de Segúries és un poble conegut, principalment, per la llegenda del mariner i per la via romana. No obstant això, aquesta monografia, la primera que dona una visió global d’aquest municipi de la comarca del Ripollès, al límit amb la Garrotxa, va més enllà, i aporta dades inèdites i curioses, la majoria desconegudes pels mateixos santpauencs. No es tracta en cap cas d’una obra definitiva, però sí que pretén ser el punt de partida per a futurs treballs sobre Sant Pau de Segúries.
El llibre comença situant-nos geogràficament el territori, que té com a eix principal el Ter, que travessa el poble de nord a oest, i a partir d’aquí ens explica els principals episodis històrics, l’economia, la població, l’etimologia del nom...
Així, podem descobrir aspectes curiosos de Sant Pau de Segúries, com el fet que és un dels pocs municipis del Ripollès en què el titular de la parròquia, en aquest cas sant Pau, dona nom al poble.
Un altre aspecte rellevant és que les principals ocupacions professionals de la gent de Sant Pau de Segúries fins al segle xx van ser l’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels boscos i que, en els darrers anys, la proximitat de l’estació d’esquí Vallter 2000 ha comportat la construcció d’habitatges de segona residència.
També es refereixen personatges il·lustres, com Pere Bassagaña, que va ser un brillant botànic i farmacèutic català.
Així mateix, la monografia permet descobrir-ne les centrals hidroelèctriques, les fàbriques de carbur i de ciment, la farga i els molinsfariners, l’agricultura i la ramaderia, el veïnat del Ral, l’església de Sant Pau Vell, les cases de pagès i les masies, les botigues i els oficis, la torre del rellotge de l’edifici de les escoles, el cine La Florida o La Germandat, entitat nascuda a conseqüència d’una epidèmia de còlera amb la finalitat que els socis s’ajudessin entre ells quan algú tenia problemes.
Agustí Dalmau i Font (Ripoll, 1969) treballa com a historiador i arxiver. És autor de les obres Llanars (1999), Ogassa (2011) i Vilallonga de Ter (2015), dins d’aquesta mateixa col·lecció.
També ha escrit les monografies Ripoll: imatges i records (1996), El patrimoni d’artistes modernistes a Ripoll (2005), Ripoll 1939-1976: Imatges de la nostra història (2006), Petita història de la Vall de Núria (2006), El cremallera de Núria: Més de 75 anys d’història (2006), El Ninot, un barri de Ripoll (2008), L’Abans: Ripoll (2008) i Ferran Tallada, un enginyer einsteinià (2019).
És coautor de 100 anys de futbol a Ripoll (2007), de la Petita història del monestir de Santa Maria de Ripoll (2004), de la Petita història de l’Hospital de Campdevànol (2009) i de Fonts de Ripoll (2014).
La col·lecció
El volum Sant Pau de Segúries és el número 210 de la sèrie de monografies locals dels «Quaderns de la Revista de Girona».
«Quaderns de la Revista de Girona» és una col·lecció divulgativa i plural dedicada a la difusió del coneixement multidisciplinari sobre les terres gironines. Consta de dues sèries: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a temes d’abast general).
Iniciada l’any 1985, la col·lecció s’ha convertit en una veritable enciclopèdia popular de les terres gironines. Es tracta d’un model original de col·lecció que pretén arribar a tots els lectors, i per això utilitza un estil planer i no especialitzat, sense que això suposi renunciar al rigor i la qualitat. En cada títol hi té cabuda la investigació, convenientment sintetitzada, i també el testimoni personal, el saber popular i l’anècdota local.
L’obra, editada conjuntament per la Diputació de Girona i la Fundació “la Caixa”, es presentarà a la sala de plens de l’Ajuntament (carrer Guàrdia, 11) de Sant Pau de Segúries, amb la participació d’Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; l’a batllessa, Dolors Cambras; la directora de la col·lecció, Rosa Maria Gil, i l’autor del volum, Agustí Dalmau.
Sant Pau de Segúries és un poble conegut, principalment, per la llegenda del mariner i per la via romana. No obstant això, aquesta monografia, la primera que dona una visió global d’aquest municipi de la comarca del Ripollès, al límit amb la Garrotxa, va més enllà, i aporta dades inèdites i curioses, la majoria desconegudes pels mateixos santpauencs. No es tracta en cap cas d’una obra definitiva, però sí que pretén ser el punt de partida per a futurs treballs sobre Sant Pau de Segúries.
El llibre comença situant-nos geogràficament el territori, que té com a eix principal el Ter, que travessa el poble de nord a oest, i a partir d’aquí ens explica els principals episodis històrics, l’economia, la població, l’etimologia del nom...
Així, podem descobrir aspectes curiosos de Sant Pau de Segúries, com el fet que és un dels pocs municipis del Ripollès en què el titular de la parròquia, en aquest cas sant Pau, dona nom al poble.
Un altre aspecte rellevant és que les principals ocupacions professionals de la gent de Sant Pau de Segúries fins al segle xx van ser l’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels boscos i que, en els darrers anys, la proximitat de l’estació d’esquí Vallter 2000 ha comportat la construcció d’habitatges de segona residència.
També es refereixen personatges il·lustres, com Pere Bassagaña, que va ser un brillant botànic i farmacèutic català.
Així mateix, la monografia permet descobrir-ne les centrals hidroelèctriques, les fàbriques de carbur i de ciment, la farga i els molinsfariners, l’agricultura i la ramaderia, el veïnat del Ral, l’església de Sant Pau Vell, les cases de pagès i les masies, les botigues i els oficis, la torre del rellotge de l’edifici de les escoles, el cine La Florida o La Germandat, entitat nascuda a conseqüència d’una epidèmia de còlera amb la finalitat que els socis s’ajudessin entre ells quan algú tenia problemes.
Agustí Dalmau i Font (Ripoll, 1969) treballa com a historiador i arxiver. És autor de les obres Llanars (1999), Ogassa (2011) i Vilallonga de Ter (2015), dins d’aquesta mateixa col·lecció.
També ha escrit les monografies Ripoll: imatges i records (1996), El patrimoni d’artistes modernistes a Ripoll (2005), Ripoll 1939-1976: Imatges de la nostra història (2006), Petita història de la Vall de Núria (2006), El cremallera de Núria: Més de 75 anys d’història (2006), El Ninot, un barri de Ripoll (2008), L’Abans: Ripoll (2008) i Ferran Tallada, un enginyer einsteinià (2019).
És coautor de 100 anys de futbol a Ripoll (2007), de la Petita història del monestir de Santa Maria de Ripoll (2004), de la Petita història de l’Hospital de Campdevànol (2009) i de Fonts de Ripoll (2014).
La col·lecció
El volum Sant Pau de Segúries és el número 210 de la sèrie de monografies locals dels «Quaderns de la Revista de Girona».
«Quaderns de la Revista de Girona» és una col·lecció divulgativa i plural dedicada a la difusió del coneixement multidisciplinari sobre les terres gironines. Consta de dues sèries: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a temes d’abast general).
Iniciada l’any 1985, la col·lecció s’ha convertit en una veritable enciclopèdia popular de les terres gironines. Es tracta d’un model original de col·lecció que pretén arribar a tots els lectors, i per això utilitza un estil planer i no especialitzat, sense que això suposi renunciar al rigor i la qualitat. En cada títol hi té cabuda la investigació, convenientment sintetitzada, i també el testimoni personal, el saber popular i l’anècdota local.