20
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
10:06h
Aquest dilluns, 19 de juliol, s'ha presentat a la seu del Consell Comarcal, a Olot, el vuitè report de l'Observatori per al Desenvolupament Sostenible de la Garrotxa, on es constata, pel que fa a l'any 2020, un augment de la pobresa a la comarca –que es podria situar entre el 15% i el 17% de la població [comptant-hi la pobresa severa i el risc d'assolir-la]–, un sensible allunyament dels nivells de renda mitjans de Catalunya i, per contra, la creació d'ocupació durant la crisi pandèmica, gràcies a l'estructura productiva i a l’increment de la demanda d’aliments, tot i que amb contractes sovint precaris i temporals.
El president del Consell Comarcal, Santi Reixach; el regidor de Promoció de l'Ajuntament d'Olot, Estanis Vayreda; i, el representant de la comissió de treball de l'Observatori, Francesc Canalias, han estat els encarregats de presentar les macrodades d'aquest vuitè informe, dels pocs que s'elabora a nivell comarcal a Catalunya.
L’edició 2021 de l’Observatori compta com cada any amb un recull de dades objectives que aporten una visió transversal de la comarca fruit del treball en xarxa dels diferents col·laboradors. Paral·lelament a la publicació del llibret, a la pàgina web de l’Observatories poden consultar tots els informes sectorials que permeten aprofundir en cadascun dels àmbits.
L'informe és fruit del treball col·laboratiu entre més de vint entitats de la comarca, tant públiques com privades. Codirigit per DinàmiG (Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa), el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA); el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG) i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, aquest 2021 s’hi ha afegit el Consorci de l’Alta Garrotxa.
Aquesta edició ve marcada pels primers efectes que la pandèmia ha causat a la comarca. Per tercer any consecutiu, l’Observatori ha centrat l'atenció en els ODS (objectius de desenvolupament sostenible) de les Nacions Unides, tot i que la pandèmia ha presentat dues vessants en relació a aquests objectius: per una banda, s’ha constatat com un possible obstacle mundial per a la consecució dels ODS, però, per l’altra, també s’ha vist com una oportunitat en què l’Agenda 2030 es pot erigir com el full de ruta necessari per a minimitzar, ja no només els efectes de la Covid-19, sinó també per a reduir els impactes que poden causar altres reptes que s'arrosseguen des de fa temps, com ara l’escalfament global o l’augment del risc de noves pandèmies, entre d'altres.
Augmenta la població a remolc de la immigració
Entre les dades que recull l’Observatori 2021 referents a l’any 2020, la Garrotxa assoleix un nou màxim de població, amb 58.620 habitants, gràcies a un creixement demogràfic de l’1,8%, superior al del conjunt de Catalunya (1,4%). Malgrat ser inferior al creixement de l’any passat, l’augment de població amb nacionalitat estrangera (10,7%) ha tornat a ser el motor del creixement demogràfic de la comarca.
En relació a l’augment poblacional, el nombre de persones amb nacionalitat estrangera residents a la Garrotxa ha crescut un 10,7%, una xifra sensiblement inferior a la del 2019 (12,4%), però que ha permès impulsar el dinamisme demogràfic de la comarca. Amb un total de 9.843 persones de nacionalitat estrangera, la taxa d’estrangeria de la comarca se situa en el 16,8%, 1,4 punts més que al 2019 Segons el Consorci d’Acció Social, segueix essent significatiu el nombre de famílies que arriben a la comarca en una situació administrativa irregular. En relació a la pandèmia, cal dir que els serveis a domicili són els que s’han vist més afectats degut a les restriccions en termes de mobilitat.
La taxa d’envelliment de la Garrotxa tendeix a convergir amb els nivells d’envelliment del conjunt de Catalunya, tot i seguir estant per sobre. En relació a les dimensions Planeta, Persones i Pau cal destacar, sobretot, la continuïtat del càlcul d’indicadors alineats amb els ODS en els diferents àmbits analitzats.
En la dimensió Planeta (Medi Ambient) s’observa per una banda, la continuïtat en indicadors de seguiment com la precipitació mitjana, en què es destaca sobretot els efectes del temporal Gloria, que al gener del 2020, en només tres dies, va precipitar entre 250 i 500 mm de pluja en diferents llocs de la comarca. També, s’hi han recollit dades sobre la qualitat de l’aire i de l’aigua, la producció i selecció de residus i el consum d’aigua d’ús domèstic.
Pel què fa a les dades sobre punts públics de recàrrega per a vehicles elèctrics, aquest 2020 se’n comptabilitzant un total de 7, un més que l’any anterior.
En relació als visitants als espais naturals protegits, destaca la davallada degut a les restriccions de la pandèmia als espais de la Fageda d’en Jordà i al volcà del Croscat; d’altra banda, a Sant Aniol d’Aguja es va registrar un lleuger augment dels visitants degut a la coincidència amb la flexibilització de les mesures durant el període estival.
En la dimensió Persones, que inclou àmbits com serveis socials, salut, educació i llengua, entre altres, cal destacar que, en l’àmbit de l’educació continua l’anàlisi des de la perspectiva de gènere, calculant el percentatge d’alumnes inscrits als estudis postobligatoris segons sexe. Les dades recollides aquest any permeten identificar, com a l’anterior edició, famílies professionals fortament masculinitzades o feminitzades, així com una major presència d’homes matriculats en cicles formatius i dones en estudis universitaris. En relació a les proves PAU del 2020 el 97,7% dels alumnes que es van presentar a les proves PAU van aprovar-les. Cal remarcar, també, la bona oferta de cicles formatius i de programes per a les noves oportunitats (PFI i IFE).
La pandèmia ha modificat també les modalitats d’aprenentatge i entitats com el Consorci de Normalització o la Fundació d’Estudis d’Olot han hagut d’adaptar-se ràpidament per a continuar oferint els serveis. Això ha portat a la creació de diferents formats, des dels virtuals 100% fins als híbrids, que combinen assistència presencial i virtual.
En relació al comportament econòmic i la dimensió Prosperitat les dades recollides al 2020 ens mostren pel que fa a la base imposable per declarant de l’IRPF, al 2018 (darrera dada disponible) que la Garrotxa en va experimentar un creixement més lent, amb què la comarca s’allunya sensiblement dels nivells de renda mitjans del Catalunya, trencant la tendència a la convergència que venia experimentant en els darrers anys.
D’altra banda, la Garrotxa ha estat una de les úniques comarques de Catalunya capaç de crear ocupació durant la crisi de la Covid-19, gràcies a la seva estructura productiva i a l’increment de la demanda d’aliments, un dels sectors clau de l’economia comarcal. Amb tot, els efectes de la pandèmia han accelerat la destrucció de treball en contrast amb el creixement ininterromput del treball assalariat.
Amb 2.681 persones aturades, la Garrotxa tanca el 2020 amb nivells d’atur similars als del 2015. El nombre de contractes signats a la Garrotxa s’ha recuperat plenament després del xoc que ha suposat la covid-19. Aquesta recuperació, però, ha anat acompanyada d’un important increment de la temporalitat. En relació als expedients de regulació, a finals del 2020 encara hi havia 61 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació actius que afectaven directament a 309 persones.
Pel que fa al teixit empresarial i l’activitat econòmica, la pandèmia ha fet que durant el 2020 es perdés teixit empresarial, tot i l’increment de l’afiliació a determinats sectors, com el de la indústria alimentària. Això fa pensar en un procés de concentració de l’activitat en un nombre menor d’empreses de majors dimensions. El factor explicatiu del bon comportament de l’ocupació a la Garrotxa ha estat la creació de 799 llocs de treball a la indústria alimentària.
Els serveis com l’hoteleria, el comerç i les activitats socials, han estat els sectors més afectats per les mesures de contenció de la pandèmia, el què s’ha traduït en pèrdua tant de llocs de treball en aquests sectors com en pes econòmic dels mateixos respecte altres anys. En termes de llocs de treball, la construcció ha aconseguit sobreposar-se a l’impacte de la Covid-19.
Cal afegir, també, que la falta de publicació de dades en l’àmbit econòmic ha marcat també aquesta edició de l’Observatori, en la que hi falten les dades d’afiliació del quart trimestre del 2020, així com també les dades elaborades per la Federació d’Empresaris (FEGP) sobre la competitivitat de les comarques catalanes, unes dades que s’actualitzaran en el format digital de l’Observatori tan bon punt se'n pugui disposar.
Ja en referència a les dimensions Pau i Partenariats, en l’àmbit de seguretat és interessant destacar un canvi en la metodologia de càlcul de l’índex delinqüencial, que aquest any se centra només en aquells delictes que causen sensació/percepció d’inseguretat, ja que aquesta nova metodologia permet analitzar millor quin és l’impacte delinqüencial sobre la ciutadania en un determinat territori.
Al fil d’aquest nou càlcul, cal dir que a la Garrotxa la taxa és de 33,85 delictes per cada 1.000 habitants mentre que el global de Catalunya és del 50,75, és a dir 17 punts per sota de la mitjana de Catalunya. Pel què fa als delictes la tendència ens mostra que els robatoris a l’interior dels domicilis ha registrat un lleuger descens, possiblement degut als diferents confinaments per Covid-19. I com a segon tipus, un fet delinqüencial que ha augmentat en relació al 2019 són els delictes informàtics, possiblement també per l’augment de l’ús d’eines informàtiques a causa de les restriccions per Covid-19. També, cal afegir que en determinats períodes s’ha hagut d’intensificar els controls i seguiment de les mesures de prevenció, així com les limitacions de mobilitat. Unes limitacions que també han reduït els accidents de transit.
Finalment, afegir que l’Observatori, a través dels diferents informes penjats a la pàgina web i del llibret imprès que es distribueix gratuïtament, ofereix un retrat integral i transversal de la comarca amb l’anàlisi d’aspectes tan variats com la població, el comportament econòmic, l’estructura productiva, el mercat de treball, el comerç exterior, el turisme, la població, els serveis socials, l’educació, els estudis universitaris, la salut, la llengua, la seguretat, l’habitatge, la cultura, els esports i el medi ambient.
Cal dir, però, tal com ha assenyalat Francesc Canalias, que en aquesta ocasió, la recollida de dades ha estat marcada per la pandèmia causada per la Covid-19, que ha dificultat la cerca de dades i ha provocat un retard en la publicació d’algunes d’elles, així com també la publicació del mateix Observatori.
Podeu consultar tota la documentació al web de l'Observatori.
El president del Consell Comarcal, Santi Reixach; el regidor de Promoció de l'Ajuntament d'Olot, Estanis Vayreda; i, el representant de la comissió de treball de l'Observatori, Francesc Canalias, han estat els encarregats de presentar les macrodades d'aquest vuitè informe, dels pocs que s'elabora a nivell comarcal a Catalunya.
L’edició 2021 de l’Observatori compta com cada any amb un recull de dades objectives que aporten una visió transversal de la comarca fruit del treball en xarxa dels diferents col·laboradors. Paral·lelament a la publicació del llibret, a la pàgina web de l’Observatories poden consultar tots els informes sectorials que permeten aprofundir en cadascun dels àmbits.
L'informe és fruit del treball col·laboratiu entre més de vint entitats de la comarca, tant públiques com privades. Codirigit per DinàmiG (Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa), el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA); el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG) i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, aquest 2021 s’hi ha afegit el Consorci de l’Alta Garrotxa.
Aquest vuitè report es pot consultar al web o en format llibret. Foto: Martí Albesa.
Aquesta edició ve marcada pels primers efectes que la pandèmia ha causat a la comarca. Per tercer any consecutiu, l’Observatori ha centrat l'atenció en els ODS (objectius de desenvolupament sostenible) de les Nacions Unides, tot i que la pandèmia ha presentat dues vessants en relació a aquests objectius: per una banda, s’ha constatat com un possible obstacle mundial per a la consecució dels ODS, però, per l’altra, també s’ha vist com una oportunitat en què l’Agenda 2030 es pot erigir com el full de ruta necessari per a minimitzar, ja no només els efectes de la Covid-19, sinó també per a reduir els impactes que poden causar altres reptes que s'arrosseguen des de fa temps, com ara l’escalfament global o l’augment del risc de noves pandèmies, entre d'altres.
Augmenta la població a remolc de la immigració
Entre les dades que recull l’Observatori 2021 referents a l’any 2020, la Garrotxa assoleix un nou màxim de població, amb 58.620 habitants, gràcies a un creixement demogràfic de l’1,8%, superior al del conjunt de Catalunya (1,4%). Malgrat ser inferior al creixement de l’any passat, l’augment de població amb nacionalitat estrangera (10,7%) ha tornat a ser el motor del creixement demogràfic de la comarca.
En relació a l’augment poblacional, el nombre de persones amb nacionalitat estrangera residents a la Garrotxa ha crescut un 10,7%, una xifra sensiblement inferior a la del 2019 (12,4%), però que ha permès impulsar el dinamisme demogràfic de la comarca. Amb un total de 9.843 persones de nacionalitat estrangera, la taxa d’estrangeria de la comarca se situa en el 16,8%, 1,4 punts més que al 2019 Segons el Consorci d’Acció Social, segueix essent significatiu el nombre de famílies que arriben a la comarca en una situació administrativa irregular. En relació a la pandèmia, cal dir que els serveis a domicili són els que s’han vist més afectats degut a les restriccions en termes de mobilitat.
La taxa d’envelliment de la Garrotxa tendeix a convergir amb els nivells d’envelliment del conjunt de Catalunya, tot i seguir estant per sobre. En relació a les dimensions Planeta, Persones i Pau cal destacar, sobretot, la continuïtat del càlcul d’indicadors alineats amb els ODS en els diferents àmbits analitzats.
En la dimensió Planeta (Medi Ambient) s’observa per una banda, la continuïtat en indicadors de seguiment com la precipitació mitjana, en què es destaca sobretot els efectes del temporal Gloria, que al gener del 2020, en només tres dies, va precipitar entre 250 i 500 mm de pluja en diferents llocs de la comarca. També, s’hi han recollit dades sobre la qualitat de l’aire i de l’aigua, la producció i selecció de residus i el consum d’aigua d’ús domèstic.
Pel què fa a les dades sobre punts públics de recàrrega per a vehicles elèctrics, aquest 2020 se’n comptabilitzant un total de 7, un més que l’any anterior.
En relació als visitants als espais naturals protegits, destaca la davallada degut a les restriccions de la pandèmia als espais de la Fageda d’en Jordà i al volcà del Croscat; d’altra banda, a Sant Aniol d’Aguja es va registrar un lleuger augment dels visitants degut a la coincidència amb la flexibilització de les mesures durant el període estival.
En la dimensió Persones, que inclou àmbits com serveis socials, salut, educació i llengua, entre altres, cal destacar que, en l’àmbit de l’educació continua l’anàlisi des de la perspectiva de gènere, calculant el percentatge d’alumnes inscrits als estudis postobligatoris segons sexe. Les dades recollides aquest any permeten identificar, com a l’anterior edició, famílies professionals fortament masculinitzades o feminitzades, així com una major presència d’homes matriculats en cicles formatius i dones en estudis universitaris. En relació a les proves PAU del 2020 el 97,7% dels alumnes que es van presentar a les proves PAU van aprovar-les. Cal remarcar, també, la bona oferta de cicles formatius i de programes per a les noves oportunitats (PFI i IFE).
Francesc Canalias ha destacat els punts més rellevants d'aquest vuitè informe. Foto: Martí Albesa.
La pandèmia ha modificat també les modalitats d’aprenentatge i entitats com el Consorci de Normalització o la Fundació d’Estudis d’Olot han hagut d’adaptar-se ràpidament per a continuar oferint els serveis. Això ha portat a la creació de diferents formats, des dels virtuals 100% fins als híbrids, que combinen assistència presencial i virtual.
En relació al comportament econòmic i la dimensió Prosperitat les dades recollides al 2020 ens mostren pel que fa a la base imposable per declarant de l’IRPF, al 2018 (darrera dada disponible) que la Garrotxa en va experimentar un creixement més lent, amb què la comarca s’allunya sensiblement dels nivells de renda mitjans del Catalunya, trencant la tendència a la convergència que venia experimentant en els darrers anys.
D’altra banda, la Garrotxa ha estat una de les úniques comarques de Catalunya capaç de crear ocupació durant la crisi de la Covid-19, gràcies a la seva estructura productiva i a l’increment de la demanda d’aliments, un dels sectors clau de l’economia comarcal. Amb tot, els efectes de la pandèmia han accelerat la destrucció de treball en contrast amb el creixement ininterromput del treball assalariat.
L'atenció a la pobresa i l'exclusió social ha patit un fort increment durant el 2020. Foto: @DinàmiG.
Amb 2.681 persones aturades, la Garrotxa tanca el 2020 amb nivells d’atur similars als del 2015. El nombre de contractes signats a la Garrotxa s’ha recuperat plenament després del xoc que ha suposat la covid-19. Aquesta recuperació, però, ha anat acompanyada d’un important increment de la temporalitat. En relació als expedients de regulació, a finals del 2020 encara hi havia 61 Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació actius que afectaven directament a 309 persones.
Pel que fa al teixit empresarial i l’activitat econòmica, la pandèmia ha fet que durant el 2020 es perdés teixit empresarial, tot i l’increment de l’afiliació a determinats sectors, com el de la indústria alimentària. Això fa pensar en un procés de concentració de l’activitat en un nombre menor d’empreses de majors dimensions. El factor explicatiu del bon comportament de l’ocupació a la Garrotxa ha estat la creació de 799 llocs de treball a la indústria alimentària.
Els serveis com l’hoteleria, el comerç i les activitats socials, han estat els sectors més afectats per les mesures de contenció de la pandèmia, el què s’ha traduït en pèrdua tant de llocs de treball en aquests sectors com en pes econòmic dels mateixos respecte altres anys. En termes de llocs de treball, la construcció ha aconseguit sobreposar-se a l’impacte de la Covid-19.
Cal afegir, també, que la falta de publicació de dades en l’àmbit econòmic ha marcat també aquesta edició de l’Observatori, en la que hi falten les dades d’afiliació del quart trimestre del 2020, així com també les dades elaborades per la Federació d’Empresaris (FEGP) sobre la competitivitat de les comarques catalanes, unes dades que s’actualitzaran en el format digital de l’Observatori tan bon punt se'n pugui disposar.
Ja en referència a les dimensions Pau i Partenariats, en l’àmbit de seguretat és interessant destacar un canvi en la metodologia de càlcul de l’índex delinqüencial, que aquest any se centra només en aquells delictes que causen sensació/percepció d’inseguretat, ja que aquesta nova metodologia permet analitzar millor quin és l’impacte delinqüencial sobre la ciutadania en un determinat territori.
Al fil d’aquest nou càlcul, cal dir que a la Garrotxa la taxa és de 33,85 delictes per cada 1.000 habitants mentre que el global de Catalunya és del 50,75, és a dir 17 punts per sota de la mitjana de Catalunya. Pel què fa als delictes la tendència ens mostra que els robatoris a l’interior dels domicilis ha registrat un lleuger descens, possiblement degut als diferents confinaments per Covid-19. I com a segon tipus, un fet delinqüencial que ha augmentat en relació al 2019 són els delictes informàtics, possiblement també per l’augment de l’ús d’eines informàtiques a causa de les restriccions per Covid-19. També, cal afegir que en determinats períodes s’ha hagut d’intensificar els controls i seguiment de les mesures de prevenció, així com les limitacions de mobilitat. Unes limitacions que també han reduït els accidents de transit.
Finalment, afegir que l’Observatori, a través dels diferents informes penjats a la pàgina web i del llibret imprès que es distribueix gratuïtament, ofereix un retrat integral i transversal de la comarca amb l’anàlisi d’aspectes tan variats com la població, el comportament econòmic, l’estructura productiva, el mercat de treball, el comerç exterior, el turisme, la població, els serveis socials, l’educació, els estudis universitaris, la salut, la llengua, la seguretat, l’habitatge, la cultura, els esports i el medi ambient.
Cal dir, però, tal com ha assenyalat Francesc Canalias, que en aquesta ocasió, la recollida de dades ha estat marcada per la pandèmia causada per la Covid-19, que ha dificultat la cerca de dades i ha provocat un retard en la publicació d’algunes d’elles, així com també la publicació del mateix Observatori.
Podeu consultar tota la documentació al web de l'Observatori.