06
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
11:33h
Aquest divendre, 9 de juliols a les set de la tarda s’inaugura a Can Trona, el Centre de Cultura i Natura de la Vall d'en Bas –situat al terme de Joanetes– l’exposició Remences. La lluita per la llibertat, de què és comissària la historiadora Rosa Lluch. L'assistència és gratuïta però cal inscripció previa.
L’exposició explica com vivia la pagesia de l’època, perquè la causa que defensava –la lluita contra els mals usos feudals– va ser tan important en el passat i perquè ho és encara en el present. I és que, aquests fets històrics han influït en la configuració de la Catalunya actual. Així doncs, parla de Francesc de Verntallat, de Pere Joan Sala, de les revoltes, però també de la interpretació que se’n fa des de l’actualitat. I és que encara hi ha molts símbols i tradicions que tenen a veure amb el fet remença. I fins i tot més referències de les que ens pensàvem a discursos polítics i fins i tot a les xarxes socials, sobretot a Twitter.
La idea va sorgir arran de la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas amb el Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la UdG, que van nomenar Rosa Lluch comissària de l’exposició pel seu ampli coneixement acadèmic en la matèria. Lluch, llicenciada en Història Medieval i Paleografia i professora de la Universitat de Barcelona, es va doctorar precisament amb una tesi titulada Els remences de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV).
De seguida es va voler involucrar més institucions per a poder fer un projecte encara més gros. Per això, també, hi han col·laborat l’Ajuntament de les Planes d’Hostoles, el de Sant Feliu de Pallerols i el d’Amer, a més del Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG.
D’aquesta manera l’exposició va anar creixent i incorporant –més enllà de la història general– també microhistòries de cadascuna de les localitats col·laboradores, lligades al territori remença.
Xavier Solé, de l’empresa Disseny Visual, a qui es va fer l’encàrrec de dur a terme la part gràfica, ha apostat per un disseny modern, fet amb diferents cubs per manera que l’exposició es pugui muntar i desmuntar fàcilment, ja que està concebuda per a ser itinerant i poder passar per a tots els municipis col·laboradors, i també per tots aquells que la desitgin exposar un cop acabada la itinerància interna.
Aquesta exposició pretén ser el punt de partida d’una col·laboració que vol anar encara molt més lluny propiciant cicles de xerrades i altres tipus d’accions entorn de la història dels remences entre altres iniciatives.
Segons fonts de Can Trona l'exposició hi romandrà pel cap baix tres mesos, amb possibilitat que es prorrogui i, posteriorment, començarà a itinerar pels municipis col·laboradors i les entitats que s'hi han implicat.
Els pagesos de remença
Els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor. La redempció o remença era la taxa que havien de pagar i que també afectava als fills dels remences perquè aquesta era una condició hereditària
Les fortes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella el rei Alfons, des de Nàpols, a dictar l'1 de juliol de 1448 una reial provisió, en la qual permetia reunions de pagesos per a tractar de la supressió dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei la seva intervenció. Amb aquesta finalitat es constituí un gran sindicat remença, que durant el bienni 1448-1449 tingué més de 500 reunions controlades per un oficial reial. Aquestes reunions es recullen al Llibre del Sindicat de Remença, el qual s'ha afegit al programa Memòria del món de la UNESCO.
La mort el 1461 del príncep Carles provoca l'inici de la guerra civil catalana entre la Diputació del General de Catalunya i Joan II. Els remences fan costat al rei i inicien la Revolta dels Remences contra la noblesa i, per tant contra la Diputació que els donava suport. La revolta va ser liderada per Francesc de Verntallat i van actuar preferentment a la muntanya. Tot i això, quan deu anys més tard, el 28 d'octubre de 1472, Joan II entra a Barcelona, guanya la guerra, i se signa la Capitulació de Pedralbes, però no va abolir ni les servituds ni els mals usos.
Fruit d'un sentiment d'abandonament de la corona a les reivindicacions remences, en 1485 va esclatar una segona revolta remença encapçalada pel remença Pere Joan Sala. Esclafada aquesta revolta, Ferran II, fill de Joan II, va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). Aquesta sentència redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.
L’exposició explica com vivia la pagesia de l’època, perquè la causa que defensava –la lluita contra els mals usos feudals– va ser tan important en el passat i perquè ho és encara en el present. I és que, aquests fets històrics han influït en la configuració de la Catalunya actual. Així doncs, parla de Francesc de Verntallat, de Pere Joan Sala, de les revoltes, però també de la interpretació que se’n fa des de l’actualitat. I és que encara hi ha molts símbols i tradicions que tenen a veure amb el fet remença. I fins i tot més referències de les que ens pensàvem a discursos polítics i fins i tot a les xarxes socials, sobretot a Twitter.
La idea va sorgir arran de la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas amb el Campus de Patrimoni Cultural i Natural de la UdG, que van nomenar Rosa Lluch comissària de l’exposició pel seu ampli coneixement acadèmic en la matèria. Lluch, llicenciada en Història Medieval i Paleografia i professora de la Universitat de Barcelona, es va doctorar precisament amb una tesi titulada Els remences de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV).
L'exposició sobre els remences a Can Trona ha estat dissenyada amb cubs fàcils de muntar i desmuntar. Foto: @CanTronaCCN.
De seguida es va voler involucrar més institucions per a poder fer un projecte encara més gros. Per això, també, hi han col·laborat l’Ajuntament de les Planes d’Hostoles, el de Sant Feliu de Pallerols i el d’Amer, a més del Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG.
D’aquesta manera l’exposició va anar creixent i incorporant –més enllà de la història general– també microhistòries de cadascuna de les localitats col·laboradores, lligades al territori remença.
Xavier Solé, de l’empresa Disseny Visual, a qui es va fer l’encàrrec de dur a terme la part gràfica, ha apostat per un disseny modern, fet amb diferents cubs per manera que l’exposició es pugui muntar i desmuntar fàcilment, ja que està concebuda per a ser itinerant i poder passar per a tots els municipis col·laboradors, i també per tots aquells que la desitgin exposar un cop acabada la itinerància interna.
Aquesta exposició pretén ser el punt de partida d’una col·laboració que vol anar encara molt més lluny propiciant cicles de xerrades i altres tipus d’accions entorn de la història dels remences entre altres iniciatives.
Segons fonts de Can Trona l'exposició hi romandrà pel cap baix tres mesos, amb possibilitat que es prorrogui i, posteriorment, començarà a itinerar pels municipis col·laboradors i les entitats que s'hi han implicat.
Aquests dies es procedeix amb els últims detalls de l'exposició. Foto: @CanTronaCCN.
Els pagesos de remença
Els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor. La redempció o remença era la taxa que havien de pagar i que també afectava als fills dels remences perquè aquesta era una condició hereditària
Les fortes tensions que es manifesten entre senyors i remences, i la necessitat de la corona de limitar el poder dels nobles, aconsella el rei Alfons, des de Nàpols, a dictar l'1 de juliol de 1448 una reial provisió, en la qual permetia reunions de pagesos per a tractar de la supressió dels mals usos i recaptar fons per pagar al rei la seva intervenció. Amb aquesta finalitat es constituí un gran sindicat remença, que durant el bienni 1448-1449 tingué més de 500 reunions controlades per un oficial reial. Aquestes reunions es recullen al Llibre del Sindicat de Remença, el qual s'ha afegit al programa Memòria del món de la UNESCO.
La mort el 1461 del príncep Carles provoca l'inici de la guerra civil catalana entre la Diputació del General de Catalunya i Joan II. Els remences fan costat al rei i inicien la Revolta dels Remences contra la noblesa i, per tant contra la Diputació que els donava suport. La revolta va ser liderada per Francesc de Verntallat i van actuar preferentment a la muntanya. Tot i això, quan deu anys més tard, el 28 d'octubre de 1472, Joan II entra a Barcelona, guanya la guerra, i se signa la Capitulació de Pedralbes, però no va abolir ni les servituds ni els mals usos.
Fruit d'un sentiment d'abandonament de la corona a les reivindicacions remences, en 1485 va esclatar una segona revolta remença encapçalada pel remença Pere Joan Sala. Esclafada aquesta revolta, Ferran II, fill de Joan II, va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). Aquesta sentència redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.
Cartell de l'exposició sobre els remences a Can Trona. Foto: @CanTronaCCN.