Entrevista

Pep Berga: «Veig les màquines treballant per la variant d'Olot abans de les pròximes municipals»

El batlle blasma l'abandó de l'Estat i la Generalitat durant la pandèmia, mentre constata que les xifres d'atur a la ciutat i a la comarca minven ostensiblement

per Xavier Borràs, Olot | 18 de juny de 2021 a les 08:00 |
El batlle d'Olot, Pep Berga, al despatx consistorial. | Martí Albesa.
En una de les parets de l'ampli despatx consistorial de Pep Berga, el batlle i regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Olot, hi són penjats dos retrats: l'un, del president Carles Puigdemont; l'altre, del president Quim Torra, segurament els dos polítics –l'un a l'exili, l'altre foragitat per l'"ordeno y mando" de la judicatura espanyola– que més bé representen per a ell la resistència i la dignitat institucionals i que donen a entendre, certament, per què en les darreres eleccions municipals Junts va aconseguir la majoria absoluta a la capital de la Garrotxa.

Just aquest passat dimarts, 15 de juny, ha fet dos anys des que l'anterior batlle, l'apassionat i apassionant Josep Maria Corominas, va traspassar la vara de l'alta responsabilitat municipal a Pep Berga en el plenari de constitució del nou Ajuntament d'Olot. I precisament el mateix dia, el batlle ha fet balanç d'aquests dos primers anys de mandat en un acte a la Sala El Torín.


Per això és hora, també, que els lectors de NacióGarrotxa coneguin què s'ha fet –amb l'endemig de la pandèmia inclosa–, què no s'ha fet i que es pretén tirar endavant en aquests dos pròxims anys.

Ara fa una mica més de dos anys, el 26 de maig de 2019, Junts va aconseguir, amb vós al capdavant, la majoria absoluta amb 11 regidors, 2 de més que la contesa anterior. Us va sorprendre aquest contundent resultat?


En principi, no t'ho vols creure, però era una possibilitat que fins i tot apuntaven les enquestes, així que tampoc no ens va venir de nou. A més, vaig aplegar un bon equip de persones que feien que la llista fos atractiva.
 

Els retrats dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra al despatx del batlle Pep Berga. Foto: Martí Albesa.


En aquests dos anys, del programa que vau presentar i que teníeu decidit de tirar endavant, què s'ha pogut portar a terme i què no?
 
Jo diria que no és que no s'hagi pogut fer res en concret, sinó que algunes propostes s'han retardat. Una de les coses que descobreixes a l’Administració és la lentitud amb la qual avancen els tràmits, la manera de fer les coses –som una societat molt garantista, en aquest sentit– i és veritat que el confinament i, posteriorment, haver d'abordar un tema com la Covid, ha comportat que una part d'aquests tràmits s'endarrerissin. Hem hagut d'incorporar el teletreball, la no presencialitat. Diria que hem perdut uns mesos, deixa-m'ho dir d'aquesta manera…, però no hem renunciat a cap dels projectes amb el quals ens havíem presentat a les eleccions.
 
Quin són aquests projectes?
 
Una cosa són els projectes d'inversió, que són els projectes grans, que sempre ens hi havíem compromès –la inauguració de l'Espai Cràter i la piscina municipal coberta–, i encara estem en el temps de complir amb aquests dos compromisos; i una altra són compromisos a abordar com el tema de l'illa del Carme (Can Sacrest, Can Tané…) que, abans de les eleccions, ja dèiem que no es podria abordar la inversió en aquest mandat, però sí que l'actual és el de decidir què es fa amb aquella part de la ciutat, que és la gran assignatura pendent.
 
Parleu-nos-en.
 
L'illa del Carme ocupa la mateixa extensió que el Nucli Antic, des de l'edifici de Sant Esteve fins a la plaça del Carme; però, a banda de ser una zona molt extensa, és la que la majoria de la ciutadania percep com la zona d'Olot on cal una inversió pública important que ajudi, després, a la iniciativa privada, als propietaris d'habitatges on es poden establir negocis, per a convertir-la en una part semblant a l'altra banda –la que aboca al carrer de Sant Rafael i al carrer Major–, des de la plaça Major fins a la plaça del Carme. Cal una inversió important per part de les Administracions que acompanyi i, d'alguna manera, recuperem definitivament un lloc. Ja hi estan passant coses molt positives, però encara n'hi haurien de passar més. Ara, tenim l'informe d'Habitatge de tota aquesta zona que ja determina que en tot el Nucli Antic només queden 10 edificis amb problemes estructurals, de fet, 6 amb aquesta tipologia i 4 amb problemes de salubritat. Els propietaris d'aquests edificis s'hi han posat a favor i, fins i tot, n'hi ha hagut un que ens ha donat l'edifici perquè ens en cuidem nosaltres. D'una manera decidida estem arribant al punt final per a solucionar els problemes estructurals que hem tingut al Nucli Antic, molt semblants als de la resta de nuclis antics del país. Per primera vegada, ara tinc sensació de control.
 

Pep Berga s'apassiona quan parla del projecte de Can Sacrest i l'illa del Carme. Foto: Martí Albesa.


Aquest reclam que feu d'inversió pública, com es portarà a terme?
 
Al final, els equipaments han de servir per a dues coses: per a la seva funció concreta –si és una piscina per anar-hi a nedar, si és una biblioteca per anar-hi a buscar un llibre i llegir–; però és important que tinguin, a més a més, un impacte en el seu entorn.
 
«La nova biblioteca municipal l'hem de posar en aquesta zona [a Can Sacrest, a l'illa del Carme] perquè tingui aquest efecte de propagació d'un impacte en l'entorn.»

Podeu posar-ne un exemple?
 
Nosaltres tenim una biblioteca i, en aquest moment, el Mapa de Lectura Pública de Catalunya (que es va aprovar al Parlament el 2014) diu que és insuficient; tenim un biblioteca de 1.200 m2, però correspondria tenir-ne una de 2.081 m2 i una altra de 750 m2, de proximitat, que hauríem de situar en una altra part de la ciutat. Això és una obligació legal, no és voluntari… És voluntari tenir un museu o tenir un teatre. tenir una biblioteca d'aquestes dimensions és una obligació i això vol dir que ens hi ajuda la Generalitat i la Diputació. L'hem de posar en aquesta zona [a Can Sacrest, a l'illa del Carme] perquè tingui aquest efecte de propagació d'un impacte en l'entorn. Però amb l'entorn de la biblioteca, quan vam dissenyar el 2018 el Pla de biblioteques, vam veure quines altres necessitats tenia la ciutat i, també, les volem situar aquí.

Com seria?

Pensem, per exemple, en un tema important com és un espai adolescent; hem funcionat molt temps amb l'Ideal, que està en el primer pis d'un edifici que no és propietat de l'Ajuntament (en paguem un lloguer). Aquest espai adolescent hauria de ser prou atractiu perquè hi anessin tots els joves de la ciutat i hi trobessin serveis que no troben en una altra banda. Hi ha altres serveis al Pla de biblioteques, a més de l'espai adolescent: l'espai creatiu, l'espai formatiu amb noves tecnologies, per a la disminució de la bretxa digital –un problema molt greu per a tot una generació–…, és a dir, hauria de ser un lloc on, coactuant amb l'Escola d'Art, amb un campus… A mi m'agrada imaginar-m'hi un nou Firal que actuï com a campus, que vagi de la plaça de Campdenmàs a l'edifici de Can Sacrest, tot guardat pels claustres del Carme, que és un edifici renaixentista preciós que tenim a la ciutat, amb una plaça del Carme ben arreglada, amb una plaça de Campdenmàs ben arreglada, o la del Conill (en aquestes tres ja hi estem actuant, ja ho hem fet)… Després, caldrà que la iniciativa privada acabi de fer els deures i inverteixi en uns habitatges que haurien de ser atractius per a les persones que decideixin viure en aquesta part de la ciutat.
 
«El que no pot ser és que comencem unes inversions que, probablement, s'allargaran deu anys, sense consens.»

Quina és la perspectiva de temps per a aquest projecte?
 
Aquest és un projecte que no podem abordar sols. Així se'ls ha fet saber a la resta de grups amb representació en aquest moment a l'Ajuntament. Ho hem de fer junts. El que no pot ser és que comencem unes inversions que, probablement, s'allargaran deu anys, sense consens. Perquè qui vingui després se l'ha de sentir com a propi i que l'ha de continuar. És important per a la ciutat. No es un projecte de mandat ni d'equip de govern, és un projecte de ciutat. El que haurem de fer aquest dos anys que vénen és aconseguir aquest consens. Per tant, responent a la pregunta inicial, no, no hem deixat de fer res, aquests eren els tres grans compromisos.

Quins altres projectes voleu tirar endavant?

N'hi ha molts d'altres: augmentar el parc d'habitatge de lloguer social; millorar les unitats de convivència de les persones grans amb dependència visquent en aquestes 565 places de residència que tenim a la comarca; fer entrar en funcionament l'Escola de Noves Oportunitats que doni cobertura a joves que no encaixen en el sistema educatiu i que no tenen oportunitats de vida perquè abandonen l'institut, perquè no tenen un ofici o perquè tenen molts problemes (moltes vegades tenen conductes agressives, predelictives gairebé, que cauen en la marginalitat, amb problemes de consum, etc.)… Tots aquests temes acompanyen i estan ben encarrilats. I en algun compromís inicial potser la Covid n'ha retardat l'execució, però en cap cas ens ha fet renunciar a cap dels compromisos que havíem adoptat.
 

Pep Berga durant l'entrevista amb el redactor de NacióGarrotxa Xavier Borràs. Foto: Martí Albesa.


L'Espai Cràter ha tirat endavant quasi sense aturar-se. Quina és la situació actual d'aquesta proposta museística pionera?
 
L'Espai Cràter és un equipament que qualsevol ciutat de les dimensions d'Olot té, és a dir, la interpretació d'allò que des de fora es percep com a més característic d'una ciutat. En la nostra és el vulcanisme, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb un flux importantíssim de visitants que vénen de tot arreu a visitar-lo, però una part d'aquest flux de visitants no entra a la ciutat. Tenim un Museu dels Volcans des de fa trenta anys. L'obertura de l'Espai Cràter a finals d'any, coincidirà amb els trenta anys de l'obertura del Museu dels Volcans, que no és que demanés una revisió sinó que es reformulés d'una manera diferent, que es tornés modern, que es tornés més atractiu des d'aquest punt de vista. Vam ser capaços de trobar el finançament que costa l'Espai Cràter (50% de fons europeus; gairebé un 25% de la Generalitat i un 25% de la Diputació de Girona), en què a la ciutat li correspon pagar l'IVA –les subvencions no en paguen–, entre un 20 i un 25% de la inversió, i també li pertoca aprofitar aquesta oportunitat per a millorar l'urbanisme de l'entorn.

De quina manera s'aprofitarà?

En aquests moments canviem tot els clavegueram del carrer del Roser; la part de dalt del carrer Macarnau i la plaça Martí; millorarem els accessos per a pujar al volcà Montsacopa per un camí que no degradi tant l'entorn; fins i tot, obrim el carrer Carles I, que és un carrer nou, que encara no hi és, darrere de l'escola bressol del Morrot i que millorarà la mobilitat al barri… És, doncs, una oportunitat, també, per a actuar en tot l'entorn. El Cràter servirà per a atraure una part del flux de turisme que ve de fora, augmentar-lo, també, amb un turisme més especialitzat que el familiar, amb què tindrà un impacte en el comerç i en l'hostaleria de la ciutat on treballen gairebé 6.000 persones.
 
També, en campanya electoral, es va proposar de cobrir el sostre de l'Hospici. Com ho tenim això?
 
Ho tenim en la fase de projecte. Vam fer una memòria valorada, amb diverses opcions, des de fa un any, amb la idea d'encarregar el projecte definitiu a partir d'una de les tres propostes aportades. La redacció del projecte val 38.000 euros que van ser, al seu moment, alguns dels diners que van anar a parar en aquesta bossa de 2.191.000 euros que li ha costat la Covid a la ciutat. D'això en vam donar compte al ple del mes de gener i no van sortir del no-res. Van sortir de feines que estaven planificades de fer que no hem pogut executar perquè la urgència era atendre les ajudes socials, les del sector del comerç i dels negocis, compensacions a les entitats que no van poder fer barraques a les Festes del Tura… Quan tinguem aquests 38.000 euros encarregarem el projecte que en hauria de servir per accedir a algun tipus d'ajut extern, ja que estem parlant d'una coberta que segurament s'enfila a més de 500.000 euros i això no ha de pagar només la ciutat sinó que ha de rebre recursos amb alguna proposta que tingui a veure amb la millora energètica, amb els fons del Next Generation… El compromís continua en peu.
 
[Pel que fa a les taxes i impostos]«Vam escoltar el que la gent ens deia pel carrer de fer-ho d'una altra manera.»

Al principi del mandat l'aprovació de les taxes fiscals de cara als pressupostos va patir una sotragada en forma de protestes, fins al punt que es va suspendre un ple. Al capdavall, des de l'equip de govern es va decidir rebaixar aquestes taxes i impostos. Alguna lliçó apresa?
 
No, no és que s'aprengués alguna lliçó. La decisió que finalment vam prendre va ser repartir uns impostos finalistes, que són necessaris per a mantenir els serveis que oferim com a Ajuntament, en diversos exercicis. La idea era que la ciutat i la resta de grups polítics entenguessin que era el moment de fer-ho i després congelar-ho durant tot el mandat, perquè des del minut zero tindríem tots els recursos necessaris per a fer tot allò que pensem que la ciutat necessita. Sectors important de la ciutat van dir "no", tot de cop no, feu-ho d'una manera progressiva, i va ser la rectificació que es va fer. Vam escoltar el que la gent ens deia pel carrer de fer-ho d'una altra manera.
 

Els batlle d'Olot destaca éls més de 2.000.000 de recursos propis esmerçats per l'Ajuntament per causa de la pandèmia. Foto: Martí Albesa.


Tot veient els recursos esmerçats duran la pandèmia –aquests 2.191.000 euros que heu indicat–, heu tingut la sensació d'estar sols, abandonats de les Administracions?
 
Sí. No només l'Ajuntament, sinó, també, la ciutadania en general ha pogut confiar en els seus ajuntaments, com el d'Olot, que s'han bolcat a ajudar directament a aquells que més ho necessitaven. En canvi, ni l'Estat ni la Generalitat han estat capaços de donar una resposta tan activa com la que s'ha donat des dels ajuntaments. No només això: a mi em va molestar molt, i crec que a tot l'equip i a tota la ciutat, que la Seguretat Social aprofités un moment tan delicat com aquest per a reclamar-nos 414.000 euros d'una llicència d'obres [no executada] de fa dotze o tretze anys. No era el moment. A aquests 2.191.000 euros suma-hi ara els més de quatre-cents mil euros que la ciutat no tenia cap inconvenient –i així ho havíem manifestat per escrit, en converses, a Madrid, amb l'anterior alcalde– a repartir-ho durant uns anys… Però, que en aquest moment t'ho reclamin d'un dia per l'altre va ser un gest que no me l'esperava i, per tant, sí que ens sentim sols en aquest sentit.
 
Com es podra equilibrar la balança sense aquests recursos?
 
Creiem que en aquest moment hi ha un punt d'inflexió, que ja es va veure pels volts de Sant Jordi. Vivim ja en un escenari diferent, un escenari de vacunació, de serveis de salut no col·lapsats, amb una disminució important de les restriccions en l'activitat econòmica i tenim una comarca i una ciutat on tinc la confiança que en sortirem de pressa, d'aquesta situació. Les dades d'atur –que al final és un indicador més, no és l'únic– ens diuen que el maig de 2019, just ara fa dos anys, estava en el 7,8%; vam arribar, el maig de 2020 –en el pitjor moment–, a un 10,5%; en aquest moment tornem a estar en el 9,7%…, fa tres mesos que l'atur està baixant a la nostra comarca. Ens tornarem a recuperar i pensem que de pressa. Som una comarca amb una industrialització important, que ha continuat treballant, i amb uns serveis vinculats a un turisme –perquè és una comarca atractiva per visitar pel seu entorn envejable– que és de cotxe, no és d'avió. Nosaltres no depenem del turisme d'avió, que costarà més de recuperar. Pensem que anirem de pressa. A l'Ajuntament? L'Ajuntament que, evidentment, ha hagut de posar molts diners, per exemple, a doblar les neteges de les escoles, a tot de coses que s'han hagut de fer, algunes ja podrem deixar-les de fer aviat, una vegada acabat l'estat d'alarma. Recuperarem l'antiga normalitat i per exemple a l'estiu ja no necessitarem el doble de monitors que vam necessitar l'any anterior. Crec que renunciant a unes quantes coses, com hem hagut de fer, ens n'hem sortit i crec que el 2022 estarem en condicions, si no passa res extraordinari, de tornar a una normalitat econòmica.
 
[Variantd'Olot]«Crec que hem de treballar amb la idea que veurem màquines treballant abans de les noves eleccions municipals.»

Creieu que en aquests pròxim dos anys hi haurà moviment pel que fa a la variant d'Olot?
 
Crec que hem de treballar amb la idea que veurem màquines treballant abans de les noves eleccions municipals. Aquesta idea no l'abandonem per difícil que sembli. El primer que he fet amb el nou Govern és parlar amb el conseller, parlar amb el secretari d’Infraestructures, Ricard Font, i parlar amb el director general de carreteres, Xavier Flores. Perquè aquesta és l'obra que ha de resoldre molts dels problemes que en aquest moment tenim com a ciutat, tant en mobilitat com en salut. Realment, ho necessitem urgentment. Ja estem molt al final del trajecte. Aquests estudis informatius i d'impacte ambiental que s'han fet tant a la variant de les Preses-la Vall d'en Bas com a la variant d'Olot estan només pendents de resoldre les al·legacions. Però, hi ha acord, és a dir: tots tenim clar quina és la traçada, el projecte constructiu potser ens podrà aportar unes quantes millores, però ja no hi haurà un gran canvi pel que fa al recorregut i a nosaltres ens agrada com se soluciona la part d'Olot; ens agrada com l'Hostal del Sol queda integrat a la ciutat; ens agrada que l'accés als polígons del Pla de Baix estigui solucionat; ens agrada, en definitiva, com ha quedat.

1+1 o 2+2?

La Generalitat, que és la responsable de fer aquesta carretera, potser acabi decidint que aprova un recorregut desdoblat, però només executi un 1+1. Si és necessari un 2+2 ja tindrem el projecte redactat i els espais reservats perquè si aquest creixement és necessari es pugui portar a terme. Nosaltres ja ho donarem per bo, això, perquè pensem que la urgència és que comencin les obres, no que comencin d'una determinada manera: la solució que ens proposen, al final, l'1+1 per exemple, si ens soluciona els punts on hi excés de camions i tots els aspectes relacionats amb la seguretat, endavant. Per tant, ho donarem per bo. Serem un Ajuntament molt facilitador perquè comencin les obres immediatament.

Pel que fa, també, a la mobilitat, sembla que Olot aposta fort per les bicicletes i els vehicles de mobilitat personal (VMP)…
 
És una demanda que, a més a més, lliga amb objectius ja no de ciutat sinó de planeta, d'emergència climàtica, de salut, perquè no es tracta només de fer exercici sinó de tenir una ciutat amb menys contaminació acústica i atmosfèrica. En el procés de l'Olot Pedala –en què ha participat moltíssima gent, més de 800 persones– hem planificat molt bé com s'ha d'abordar el tema dels bici carrils a la ciutat, que mai s'havia abordat fins ara de fer-los per les avingudes principals. Si la gent la desplaces per carrers secundaris, no els utilitzen. Per ajudar a imposar aquest model és molt important que prèviament puguem treure tot aquest pas de vehicles pesats; un altre aspecte important és l'aplicació de les Zones 30 (km/h) a totes les ciutats…, és una velocitat molt lenta, és veritat, però que fa que el vehicle pugui conviure amb més facilitat amb la bicicleta i els VMP. En una ciutat on la gent circula a poc a poc o que va amb bicicleta per una via principal, per un carril segregat, en què se sent segur, en el moment que ha d'anar fins a casa per una via secundària sap que els vehicles aniran a una velocitat moderada i ja no li cal un bici carril en aquesta via secundària, ho pot fer d'una manera tranquil·la.
 
Diria que sou batlle perquè sou home de cultura –no endebades en sou, també, el regidor responsable– i sembla que a Olot, finalment, torna a agafar embranzida…
 
Sí, torna a agafar embranzida. Crec que és un dels valors que tenim com a ciutat. He parlat del paisatge, abans; a fora identifiquen Olot com una ciutat de cultura i no només els darrers anys, és una tradició que ve de la pintura, de la literatura… En aquest mandat hem fet un pas important, que ha estat unir les àrees d'Educació i de Cultura perquè reconeixem que aquella part de la cultura que té més valor públic és la part educativa, formativa, transformadora en principi que les persones siguin millors gràcies a la cultura.
 
Ara falten dos anys per acabar aquest mandat. Us tornareu a presentar com a cap de llista per a continuar la vostra tasca com a batlle?
 
No és una decisió que s'hagi de prendre ara, a mig mandat. Jo sempre he dit que per a estar en aquest tipus de llocs, no solament com a alcalde sinó, també, com a regidor, has de tenir molta energia i molta il·lusió i això no ho saps fins uns mesos abans. Espero que sigui d'aquesta manera, però tampoc no penso que encara sigui el moment de fer-me aquesta pregunta, perquè això requereix molta dedicació i sobretot requereix que personalment tinguis una actitud positiva i il·lusió per fer el que has de fer cada dia. Si no tens això és millor deixar pas a algú altre. Quan arribi el moment, doncs, ja la prendré, aquesta decisió

 
Cronologia web de dos anys de mandat [2021-2019]

Pep Berga ha fet balanç del mig mandat aquest 15 de juny a la Sala El Torín d'Olot. Foto: @olotuit.


Coincidint amb els dos primers anys de la constitució de l’Ajuntament d’Olot, Pep Berga ha fet balanç dels dos primers anys del mandat municipal en un acte s’ha fet aquest dimarts,15 de juny, a la Sala El Torín que ha aplegat més d’un centenar d’assistents, entre representants d’associacions, empreses i entitats locals. Podeu veure un resum d'aquest balanç en aquest document.















 

 

Participació