La Brutau de Sant Jaume de Llierca podria esdevenir l'Observatori del Benestar de Catalunya

L'antiga fàbrica tèxtil coneguda com La Brutau, a Sant Jaume de Llierca, podria esdevenir en un futur no gaire llunyà l'Observatori del Benestar d'àmbit català, europeu i, per què no, mundial, ja que no es coneix cap altra proposta semblant enlloc, tal com ha assenyalat aquest matí des de l'entorn de l'antiga filatura el batlle, Jordi Cargol, acompanyat de Daniel Fuentes, coordinador de la Fundació Lluís Coromina, que han realitzat el documentari La Brutau. Observant la Fàbrica, filar el passat per teixir el futur.

Una piscina coberta, un espai d'aigua, un jardi botànic, un restaurant, un hotel, un altre de coworking empresarial, un indret per a la creació artística…, tot això i més podrien ser els 17.000 metres quadrats d'edificis, canals, terres i bosc –una àrea d'interrelació urbana/natural– al voltant de la que va ser, des de 1889, l'ànima de l'antic Palau de Montagut l'any en què els vallesans Bartomeu Terradas i Àngela Brutau van adquirir l'antiga filatura dels hereus de Francesc Funosas. L'any 1930, aquest barri del municipi de Montagut –el més jove de la Garrotxa i un dels més novells de tot Catalunya– va convertir-se en el municipi de Sant Jaume de Llierca, habitat avui per 871 persones.
 
La imminent compra de la fàbrica La Brutau per part de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca preveu convertir l’equipament, actualment en desús, en un ecosistema - laboratori a favor del benestar de les persones. Actualment s’està desenvolupant la memòria estratègica en la qual es determinarà el marc conceptual, econòmic i d’usos del projecte.

La Brutau. Observant la Fàbrica, filar el passat per teixir el futur

Precisament avui, 21 de maig, l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca presenta el domentari, un audiovisual que tracta sobre la història de la fàbrica tèxtil La Brutau i que ha estat realitzat amb el suport de la Fundació Lluís Coromina. "L’objectiu del documental és donar conèixer el complex arquitectònic i paisatgístic de la fàbrica, de manera que aquesta sigui reconeguda com a llegat patrimonial, històric i cultural de Catalunya", tal com ha assenyalat durant la presentació Daniel Fuentes, el coordinador de la Fundació Lluís Coromina.

La Brutau. Observant la Fàbrica, filar el passat per teixir el futur és un documentari que tracta sobre la visió global del passat i el futur de la fàbrica La Brutau des d’una perspectiva cultural, social, econòmica i paisatgística. L’audiovisual compta amb l’aportació vivencial d’antics treballadors de la fàbrica, que donen a conèixer aquesta realitat de la fàbrica des de la seva òptica professional i personal, i del testimoni d’una vintena de personalitats que remarquen la seva importància històrica.
 
Entre altres testimonis, Joan Nogué catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona, parla del concepte de paisatge com a llegat patrimonial i com a interacció clau de la natura i la cultura al llarg de la història, i exposa també que cal tenir en compte els valors tangibles i intangibles a l’hora de definir el futur projecte de La Brutau. Per altra banda, Jaume Perarnau, actual director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, explica que el valor patrimonial industrial de la fàbrica és un important actiu social col·lectiu i contemporani, ja que ha estat creat per la mateixa gent del poble.
 
El documental també compta amb la participació de l’actual batlle de Sant Jaume de Llierca, Jordi Cargol, que manifesta l’interès de recuperar els gairebé 17.000 m2 de patrimoni de l’immoble –que s'adquirirà de forma imminent amb fons municipals– per a donar-li un nou ús, amb l’objectiu de convertir-lo en un espai de referència i un motor de desenvolupament de la zona, tal com ho havia estat en el passat.

L'art de Raquel Cohen

L’art també està present en la presentació del documentari de La Brutau a través de les escultures de Raquel Cohen exposades per a l’ocasió i que han estat cedides per la Fundació Lluís Coromina. Algunes d'aquestes peces formen part de les 21 escultures de la sèrie Éssers de llum.

En l’obra de Raquel Cohen, considerada una "escultora de llums", hi predomina la referència escultòrica que ens transmeten les projeccions de llums. Els jocs lumínics que es mouen a la paret adquireixen una tercera dimensió, i l’escultora ho identifica amb el creixement de la naturalesa, amb què se sent plenament identificada.
 
L'Observatori del Benestar

La Brutau-Observatori del Benestar es crearà i gestionarà sota els principis de consciència i pràctica de la natura (biomimètica). La natura, que en l’actualitat acull i embolcalla la finca, com a mentor i valor inspirador del projecte.

Entenent que “la persona és Natura” es plantejarà el concepte, el disseny i la gestió del projecte que crea el context arquitectònic i l’entorn natural perquè actuïn com un reactor del benestar. Aquest objectiu s’aconseguirà aplicant els models relacionals que regeixen en la natura i que donen com a resultat que tots els elements s’interrelacionin com un únic organisme.
 
L’economia circular, la biomimètica així com la posada en pràctica dels objectius de desenvolupament Sostenible (ODS), seran el full de ruta del projecte La Brutau des de l’inici del procés creatiu, fins a la posada en funcionament.

En l’actualitat s’està desenvolupant una memòria estratègica per a definir un marc conceptual de continguts i execució, amb l’objectiu d’assolir l’interès del sector privat i públic en la inversió i la gestió del projecte, que podria rebre, coma candidatura ideal, fons europeus Next Generation.

La memòria plantejarà una proposta als 17.000 m2 amb l’objectiu de definir un full de ruta centrat a ser un observatori del benestar.