29
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
11:39h
El passat dia 20 d’abril, la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona-Can Trona, conjuntament amb institucions, entitats i organitzacions educatives del país, van portar a terme la conferència “El lloc que ocupen els infants en un poble que vol educar”, de la mà del prestigiós pedagog italià Francesco Tonucci.
Des de la mirada centrada en les necessitats dels infants –i no pas en la dels adults, i des d’una radicalitat pedagògica superadora de visions convencionals malauradament massa esteses, el professor Tonucci va reclamar la necessitat que els nens i nenes d’arreu puguin viure una experiència autònoma i pròpia en quants més àmbits millor: a la família, a l’escola, al poble, arreu. Només d’aquesta manera, va dir Tonucci, “quan tornen a casa, tenen coses per a explicar, tenen temes significatius per a compartir, tenen conquestes pròpies de les quals se senten orgullosos”.
Quan Tonucci va parlar de la relació entre els infants i el poble, va defensar que “és del tot innecessari que els nens i els nenes tingui espais propis, pensats artificialment només per a ells. Els infants són mereixedors, com qualsevol altre habitant, de poder fer ús lliurement i amb seguretat de l’espai públic perquè, al seu aire i segons les seves necessitats, pugui organitzar autònomament un dispositiu creatiu del qual se senti orgullós”.
El poble (carrers, places, camps, prats, camins i caminets, etc.) ha de ser un espai a explorar, un espai ple d’aventura i un espai d’experiències relacionals perquè els infants en facin un aprenentatge lliure i espontani. També, ha de ser un espai de transgressió, un espai on aprenguin a escollir i on es puguin equivocar.
La radicalitat pedagògica de Francesco Tonucci no només emana del seu propi pensament, del que ha investigat des de fa un munt d’anys, dels projectes que ha assessorat, sinó, també, de tractats internacionals com la convenció dels Drets de l’Infant de 1989, forjat en el si de les Nacions Unides. En més d’una ocasió va recordar que si llegim atentament aquest tractat, sabrem que no es desitjable que els infants, a escola, facin els programes establerts per l’administració o el mestre i tindrem més present la importància del joc com a element d’aprenentatge.
La sessió va comptar amb el passi d’un vídeo d’infants de la Vall en què contestaven diverses preguntes relacionades amb l’educació. Els comentaris realitzat pels infants foren recollits i interpretats per Tonucci, com també va recollir i respondre les preguntes realitzades pel públic.
Des de la mirada centrada en les necessitats dels infants –i no pas en la dels adults, i des d’una radicalitat pedagògica superadora de visions convencionals malauradament massa esteses, el professor Tonucci va reclamar la necessitat que els nens i nenes d’arreu puguin viure una experiència autònoma i pròpia en quants més àmbits millor: a la família, a l’escola, al poble, arreu. Només d’aquesta manera, va dir Tonucci, “quan tornen a casa, tenen coses per a explicar, tenen temes significatius per a compartir, tenen conquestes pròpies de les quals se senten orgullosos”.
Quan Tonucci va parlar de la relació entre els infants i el poble, va defensar que “és del tot innecessari que els nens i els nenes tingui espais propis, pensats artificialment només per a ells. Els infants són mereixedors, com qualsevol altre habitant, de poder fer ús lliurement i amb seguretat de l’espai públic perquè, al seu aire i segons les seves necessitats, pugui organitzar autònomament un dispositiu creatiu del qual se senti orgullós”.
El poble (carrers, places, camps, prats, camins i caminets, etc.) ha de ser un espai a explorar, un espai ple d’aventura i un espai d’experiències relacionals perquè els infants en facin un aprenentatge lliure i espontani. També, ha de ser un espai de transgressió, un espai on aprenguin a escollir i on es puguin equivocar.
La radicalitat pedagògica de Francesco Tonucci no només emana del seu propi pensament, del que ha investigat des de fa un munt d’anys, dels projectes que ha assessorat, sinó, també, de tractats internacionals com la convenció dels Drets de l’Infant de 1989, forjat en el si de les Nacions Unides. En més d’una ocasió va recordar que si llegim atentament aquest tractat, sabrem que no es desitjable que els infants, a escola, facin els programes establerts per l’administració o el mestre i tindrem més present la importància del joc com a element d’aprenentatge.
La sessió va comptar amb el passi d’un vídeo d’infants de la Vall en què contestaven diverses preguntes relacionades amb l’educació. Els comentaris realitzat pels infants foren recollits i interpretats per Tonucci, com també va recollir i respondre les preguntes realitzades pel públic.