Dansa

El col·lectiu nyamnyam presenta una programació estable a Mieres

Es durà a terme durant els mesos de maig a setembre de 2021 i compta amb la col·laboració del Festival Sismògraf i La Caldera-Centre de creació de dansa

per NacióGarrotxa , Mieres, 29 d'abril de 2021 a les 09:54 |
El projecte de Lara Brown, a la imatge, és un dels que forma part de la programació de nyamnyam. | Tristán Pérez Martín.
El col·lectiu nyamnyam consolida el seu cicle Si no vols pols no vinguis a l’era i el converteix en una programació estable que abarcarà els mesos de maig a setembre de 2021. Lara Brown, Márcia Lança i Carolina Campos, Nazario Díaz i Isaak Erdoiza, Monte Isla (Andrea Pellejero, Adrià Girona i Rut Girona) i Fernando Gandasegui seran alguns dels protagonistes d’aquesta programació, enmarcada en les arts escèniques contemporànies.

Cada un dels artistes participants realitzarà una residènia a Mieres, de forma que totes les propostes aniran vinculades al mas i al territori, en un format que s’adapta al lloc (site-specific), amb l’espai nyamnyam com a epicentre físic i artístic.


Cada una de les propostes escèniques, estan emmarcades en una jornada que no només inclourà la mostra de la peça de l’artista en qüestió, sinó que s’envoltarà d’altres activitats. La voluntat del projecte és fer arribar al públic la pràctica de cada artista, no només des de la perspectiva de la peça acabada, sinó també a través del seu imaginari, per tal d’entendre i comprendre el seu treball.

Per aconseguir-ho, es comptarà amb una programació expandida creada en relació a la peça de cada artista. Aquestes accions inclouen la possibilitat d’un visionat d'una pel·lícula, un recorregut pels voltants de Mieres, un programa de ràdio en directe, una conversa amb agents del territori, una instal·lació performativa, un concert, o fins i tot l’elaboració i presentació d’una publicació.


Cinc projectes i cinc maneres d'entendre el món

Lara Brown.

Puede que haya maneras de acercarnos. 2 de maig de 2021

A través d’aquest projecte, Lara Brown va llançar una invitació a un intercanvi de favors, preguntant-se també per les possibilitats de futur que tenen les pràctiques artístiques presencials alhora que buscava alternatives a l'streaming, per estar amb les persones.
Brown va inventar aquest dispositiu que consisteix a generar trobades vaporoses, en fer mapes de llocs amb noms de persones, en sostenir una incertesa fent una casa a cada lloc. En aquest moment la Lara viu a prop de el poble on va créixer, un petit lloc envoltat de natura.

Aquesta peça forma part dels Nodes Sismo (Festival Sismògraf 2021). Lara Brown es dedica des de fa anys a la investigació i creació artística des de l’escena i la performance. Amb Puede que haya manera de acercarnos, ha format part de les trobades BRUT 2019 del Centre de Dansa La Caldera, així com del cicle ARAR 2020 i està de residència al Graner Centre d’Arts vives aquest 2021.

Nazario Díaz i Isaak Erdoiza.
FOC VERD. 27 de uny 2021

FOC VERD és el primer treball coreogràfic pertanyent a el projecte Conversation pieces, una investigació iniciada el 2020 per Isaak Erdoíza i Nazario Díaz al voltant de la noció de so i escolta proposta per David Toop. FOC VERD és una peça de dansa i alhora un concert performatiu que opera entre el visible i l'invisible, el dins i el fora, la concreció i l'abstracció.

FOC VERD pren el nom d'un dels textos de la biòloga Lynn Margulis, que fa referència als primers éssers marins fotosintètics que transmuten la llum solar en si mateixos.

El 2020 el projecte Conversation Pieces rep el suport del govern basc en la modalitat de creació coreográfica. Nazario Díaz i Isaak Erdoiza col·laboren també en el projecte ‘Háblame, cuerpo’ desde el 2016. Els dos resideixen a Bilbao on col·laboren amb creadorxs internacionals i participen a diversos contextos de creació com per exemple  P.I.C.A., un programa intensiu d'artistes i investigadors/es que té lloc a Azala, Vitoria-Gasteiz.

Carolina Campos & Márcia Lança,
Otro lado es un día. 24 de juliol 2021

Otro lado es un día és una peça que parteix de gestos repetitius, diverses accions que comencen i acaben, paraules, frases, danses sense fi o inici, situacions descobertes a la meitat. Trossos d'esdeveniments descontextualitzats, de vides fictícies perdudes dins d'una història més gran, sense referències de temps i espai. Una peça que parteix d'un text escrit a distància on s'imaginen futurs a partir d'un present distòpic que sembla una ficció.

Carolina Campos és brasilera i viu a Barcelona. Té formació en comunicació i fotografia, i ha realitzat el Programa d'Estudis Independents de MACBA (2019/2020). Treballa en el camp de la dansa contemporània investigant les relacions entre cos i imatge a partir de la creació de peces i de la investigació de metodologies de col·laboració. Comença a treballar amb dansa al Brasil on va ser performer en la Cia Municipal de Caxias do Sul (1998 - 2005) i de la Lia Rodrigues Cia de Danses (2007 - 2011). A Barcelona va ser artista resident de La Caldera (2019) i és artista resident de La Escocesa (2020) on investiga experiències alternatives a la percepció generada pel règim de l'atenció i hiperestimulació contemporània.

Per la seva banda, Mácia Llança és directora artística de l’Associació Cultural VAGAR i ha presentat peces a multitud de països, des de Portugal a Brasil, Itàlia, Suècia i Argentina.

Monte Isla (Andrea Pellejero, Adrià Girona y Rut Girona).
Allí donde no estamos. 21 d’agost de 2021

Allí donde no estamos tracta d'una arqueologia del futur que convida l'observador a contemplar el paisatge de les restes de la nostra civilització. Un paisatge de coses i espais que tenen veu pròpia. La vida més enllà de l'ésser humà, una deslocalització de el punt de vista en un lloc fictici sense persones, però que correspon a una realitat existent en l'horitzó del paradigma de el pensament actual.

L'acció dramàtica de la peça no té lloc en l'espai escènic sinó en qui l'observa per tal que la mirada d'aquest espectador formi part del contingut.

El punt de partida de la peça és la visió d'un paisatge que no té presència humana. A la companyia els va inspirar una fotografia del Mar d'Aral, una superfície a l'Uzbekistan que es va assecar pràcticament en la seva totalitat durant la segona meitat de segle passat i que encara continua en un procés de desertificació.

Fernando Gandasegui.
El resto. 18 de setembre de 2021

El treball de Gandasegui parteix del principi que qualsevol esdeveniment, gest o afecte deixa una petjada que funciona com a potència perquè altres esdeveniments similars puguin succeir.

La peça busca possibilitats expositives i performatives per aconseguir veure a ‘ull nu’, practicant la visió com a crida, obertura o anticipació indemostrable que no pretén millor visibilitat, sinó que convida a una experiència borrosa, espai on la vista es converteix en un passatge cap a la inestabilitat entre el visible i l'invisible. Aparicions, desaparicions, invocacions o il·lusions amb les que seguim investigant.

El resto és una investigació sobre noves performativitats que fins a la data ha passat per diferents fases: com a projecte resident a La Caldera (Barcelona), Malavoadora (Porto), L'Estruch (Sabadell) i presentant-se en diversos formats a l'Espai d'art contemporani de Castelló (EACC) i la Capella de Sant Roc (Valls). El resto, també és una metodologia de treball en què han participat Marc Vives, Sandra Gómez, Óscar Cornago, Kike García, Javier Cruz, Elia Bagó o Alex Solé.
 

La programació de yamnyam aquest 2021 s'allargarà fins al setembre. Foto: @espai_nyamnyam.


L'espai nyamnyam

L’any 2019, després de 9 anys desenvolupant el projecte a Barcelona, el col·lectiu nyamnyam va decidir traslladar la seva base d’operacions a Mieres, una població de poc més de 300 habitants a només 15 quilòmetres d’Olot i Banyoles. Al mig del poble hi ha l’espai nyamnyam, d’una extensió de més de 400 m2 amb diversos espais, que acull durant tot l’any procesos de creació, trobades, intervencions i tallers, per a promoure el treball transdisciplinar.

Per primera vegada, l’any 2020 les portes d’aquest mas es van obrir al públic amb una mostra del treball d’alguns dels artistes amb què col·laboren. L’objectiu és doble: per una banda donar a conèixer el projecte als veïns, veïnes i al públic general, i per una altra promoure pràctiques artístiques situades que modulin en funció d’on, com, quan i amb qui es produeixen.

Enguany, totes les propostes que es presenten al cicle ‘Si no vols pols no vinguis a l’era’ estan adaptades al lloc del propi espai nyamnyam, i del que l’envolta. En aquest sentit, el projecte treballa a partir de la memòria del mas, com a centre de producció i vida. En ell, per exemple, es batia el cereal, s’elaboraven estris i es cultivaven aliments.

Un altre dels punts de reflexió és el de descentralitzar la cultura i no fer-la una cosa exclusiva de les grans metròpolis. El mas es converteix en un espai que permet la dilatació del temps i l’espai, i que facilita les condicions per a compartir-ne els seus processos i resultats. Això no suposa un aïllament o negació del vincle amb la ciutat, sinó de pensar aquesta relació en retroalimentació.

El col·lectiu nyamnyam

Nyamnyam és un espai i col·lectiu creat el 2012 pels artistes Iñaki Alvarez i Ariadna Rodríguez. Unint les seves formacions i deformacions en diverses disciplines, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció i l'intercanvi de coneixement en cada context (g)local en el qual treballen.

En aquest encreuament entre arts en viu, pensament i gastronomia crítica, pedagogies i interacció social, creen situacions per activar o recuperar modes de relació en un sentit holístic, incorporant organismes (escala humana i altres), sistemes, ambients, relacions, etc.

Han realitzat i compartit els seus projectes també a Espanya, Portugal, França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Grècia, Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Equador.

Més informació a www.nyamnyam.net.
 

 

Participació