VÍDEOS El MOT 2021 arriba a Olot de bracet amb la creativitat
En les converses entre Eloy Fernández Porta –al Torín– i Alícia Kopf –a la pantalla–, i les de Lana Bastašić, Mariano Peyrou i Màrius Serra dalt de l'escenari
L'escriptor i enigmista Màrius Serra, aquest dijous a la Sala El Torín d'Olot
|
Martí Albesa.
NacióGarrotxa
26
de març
del
2021
Actualitzat
a les
11:54h
Després d’instal·lar-se a La Mercè de Girona la setmana passada, ara el MOT 2021 fa parada i fonda a la sala El Torín d’Olot. Aquest dijous ha començat la segona setmana del festival, amb dues converses de primer nivell que, igual que les anteriors, tant es van poder seguir de manera presencial com virtualment a través d’internet.
Eloy Fernández Porta, al Torín, va conversar amb Alícia Kopf, a la pantalla. Foto: Marti Albesa.
El primer a pujar dalt l’escenari va ser Eloy Fernández Porta, que va conversar amb Alícia Kopf sobre la situació dels artistes visuals i com aquests fan el pas cap a la literatura. “Sempre són les arts visuals les primeres a absorbir les últimes tendències del pensament i a objectivar-ho en formes.
Per això el públic general no entén algunes de les expressions de les arts visuals”, explicava Kopf. Eloy Fernández Porta va compartir aquesta visió i va denunciar que “hi ha una mena d’artfòbia que es pot transmetre de pares a fills i tot s’hi val”.
Alícia Kopf va explicar quina és, al seu parer, la relació que mantenen la literatura i les arts visuals: “La literatura li recorda a les arts visuals que n’hi ha prou a explicar una història i les arts visuals li recorden a la literatura que no n’hi ha prou a explicar històries com les que expliquem, sinó que s’han d’explicar històries crítiques”.
El següents a pujar dalt l’escenari van ser Lana Bastašić, Mariano Peyrou i Màrius Serra. Els tres van parlar sobre la manera que escriuen. Per a l'escriptor i enigmista Màrius Serra, “escriure és domesticar el temps”.
https://www.youtube.com/watch?v=EYwE0IBlwCs/youtube] Lana Bastašić, per la seva banda, atorga molta importància a les paraules que empra en la seva obra: “Per a mi, avui, fer servir aquesta paraula i no aquella és un acte polític. Les paraules pesen molt”. De fet, Bastašić opina que “la idea d’origen, de nacionalitat, d’on ets, és a dins de les paraules. El passat i el futur no existeixen, només tenim paraules. La literatura recrea aquests espais de temps”.
Mariano Peyrou, al seu torn, defensa la poesia com a art per a posar en joc les paraules: “Jo sóc poeta per davant de tot. Em sembla que la poesia és un combat constant contra la dictadura del significat”.
