22
de març
del
2021
Actualitzat
a les
9:38h
El MOT 2021, el Festival de Literatura Girona-Olot, s'ha acomiadat de Girona per la porta gran, mentre Olot, la capital de la Garrotxa, ja es prepara per acollir-lo a partir d'aquest dijous.
El MOT 2021 s’ha acomiadat de Girona per la porta gran. Dissabte al matí, sota els plàtans de la Devesa, Gerard Quintana, Lluís-Anton Baulenas i Berta Jardí han reflexionat sobre el seu procés creatiu al tradicional ver-MOT, que aquesta vegada a causa de les restriccions per la pandèmia s’ha fet sense menjar ni beure. Gerard Quintana obria el debat afirmant: “El fet creatiu, l’impuls, el compartim siguem músics, pintors o escriptors”. Tot seguit, deixava anar una frase que prometia ser el titular de la conversa: “Als músics i als poetes només els queda l’esperança de l’eternitat”.
Lluís-Anton Baulenas va confessar sentir-se “un artesà”. “Quan acabo una novel·la en començo una altra. Tinc una relació molt rica amb el lector que m’impulsa a continuar escrivint”, explicava. Preguntada per Anna Pérez-Pagès sobre què l’inspirava a l’hora d’escriure, Berta Jardí ho té clar: “Abans del mot hi ha una imatge que et persegueix i t’obsessiona. Com a escriptora he de donar forma i contingut a aquesta imatge”.
A la tarda l’activitat tornava de nou a l’Auditori de La Mercè. La primera conversa la protagonitzaven Jordi Coca, Ignacy Karpowicz, Marta Romagosa i Laura Huerga i es titulava “Cruïlles. Entre el silenci i el soroll“. Preguntat sobre si un autor que escriu sobre un fet real s’ha de cenyir a la veritat, Ignacy Karpowicz ho té clar: “L’autor no ha d’escriure la història verdadera que l’ha inspirat. És el lector qui ha de construir la veritat. Hi ha dues veritats: la veritat diària i la veritat que es crea per al lector, que no han de coincidir en els detalls. Cal no mentir”.
Coca també comparteix aquesta visió de l’escriptura i assegura que “cal explicar allò que podria haver succeït”. En la mateixa línia s’expressa l’editora Laura Huerga: “La ficció és una manera de defensar la veritat. Els autors de ficció volen explicar una història. El lector n’agafarà la seva veritat i cadascú li donarà un sentit diferent al llibre. Un llibre pot contenir moltes veritats”.
Sobre el procés creatiu, Jordi Coca té clar que a l’hora d’elaborar una novel·la, escriu allò que li sembla sense deixar-se condicionar “Jo no tinc cap interès en pensar amb el lector quan faig un text. Seria posar-me uns límits, una censura. El lector en el procés de creació literària no hi ha de ser”, explica l’autor.
Heather Rose, Àngels Moreno i Maria Sampere van ser les últimes protagonistes del MOT a Girona. L’autora australiana va revelar al públic gironí quan va decidir que volia ser escriptora: “Vaig saber que volia ser escriptora molt aviat a la vida. Els llibres no només et porten a llocs, sinó que et fan sentir coses. Escriure és la meva manera de processar el món. Si no escric, el cap se m’ennuvola”.
Després de confessar-nos la necessitat que té ella d’escriure, la pregunta obligada és quin és el punt de partida de la seva escriptura. “Jo sempre començo a escriure tenint clar com és un personatge. Investigo sobre aquest personatge i començo a inventar-me una història”, respon Heather Rose. Un punt de partida que per Àngels Moreno també està relacionat amb el punt de vista de l’autor: “La literatura i l’art tenen molt a veure amb la mirada. La mirada és fonamental per iniciar un procés de creació”.
Set converses després, el MOT posa el punt i final a l’etapa gironina. Durant tres dies s’ha parlat abastament del procés creatiu, explicat des de diferents punts de vista. El festival continua dijous vinent a Olot, amb més autors i noves converses que prometen no deixar a ningú indiferent.
Entre els autors que visitaran Olot de dijous a dissabte d'aquesta setmana figuren Alícia Kopf, Màrius Serra, Manuel Baixauli, Rodrigo Fresán, Bernardo Atxaga, Jaume Coll Mariné, Rodrigo Fresán, Mercè Ibarz, Àngels Bassas, Eduard Escoffet i Lana Bastašić.
El MOT 2021 s’ha acomiadat de Girona per la porta gran. Dissabte al matí, sota els plàtans de la Devesa, Gerard Quintana, Lluís-Anton Baulenas i Berta Jardí han reflexionat sobre el seu procés creatiu al tradicional ver-MOT, que aquesta vegada a causa de les restriccions per la pandèmia s’ha fet sense menjar ni beure. Gerard Quintana obria el debat afirmant: “El fet creatiu, l’impuls, el compartim siguem músics, pintors o escriptors”. Tot seguit, deixava anar una frase que prometia ser el titular de la conversa: “Als músics i als poetes només els queda l’esperança de l’eternitat”.
Lluís-Anton Baulenas va confessar sentir-se “un artesà”. “Quan acabo una novel·la en començo una altra. Tinc una relació molt rica amb el lector que m’impulsa a continuar escrivint”, explicava. Preguntada per Anna Pérez-Pagès sobre què l’inspirava a l’hora d’escriure, Berta Jardí ho té clar: “Abans del mot hi ha una imatge que et persegueix i t’obsessiona. Com a escriptora he de donar forma i contingut a aquesta imatge”.
A la tarda l’activitat tornava de nou a l’Auditori de La Mercè. La primera conversa la protagonitzaven Jordi Coca, Ignacy Karpowicz, Marta Romagosa i Laura Huerga i es titulava “Cruïlles. Entre el silenci i el soroll“. Preguntat sobre si un autor que escriu sobre un fet real s’ha de cenyir a la veritat, Ignacy Karpowicz ho té clar: “L’autor no ha d’escriure la història verdadera que l’ha inspirat. És el lector qui ha de construir la veritat. Hi ha dues veritats: la veritat diària i la veritat que es crea per al lector, que no han de coincidir en els detalls. Cal no mentir”.
Coca també comparteix aquesta visió de l’escriptura i assegura que “cal explicar allò que podria haver succeït”. En la mateixa línia s’expressa l’editora Laura Huerga: “La ficció és una manera de defensar la veritat. Els autors de ficció volen explicar una història. El lector n’agafarà la seva veritat i cadascú li donarà un sentit diferent al llibre. Un llibre pot contenir moltes veritats”.
Sobre el procés creatiu, Jordi Coca té clar que a l’hora d’elaborar una novel·la, escriu allò que li sembla sense deixar-se condicionar “Jo no tinc cap interès en pensar amb el lector quan faig un text. Seria posar-me uns límits, una censura. El lector en el procés de creació literària no hi ha de ser”, explica l’autor.
Heather Rose, Àngels Moreno i Maria Sampere van ser les últimes protagonistes del MOT a Girona. L’autora australiana va revelar al públic gironí quan va decidir que volia ser escriptora: “Vaig saber que volia ser escriptora molt aviat a la vida. Els llibres no només et porten a llocs, sinó que et fan sentir coses. Escriure és la meva manera de processar el món. Si no escric, el cap se m’ennuvola”.
Després de confessar-nos la necessitat que té ella d’escriure, la pregunta obligada és quin és el punt de partida de la seva escriptura. “Jo sempre començo a escriure tenint clar com és un personatge. Investigo sobre aquest personatge i començo a inventar-me una història”, respon Heather Rose. Un punt de partida que per Àngels Moreno també està relacionat amb el punt de vista de l’autor: “La literatura i l’art tenen molt a veure amb la mirada. La mirada és fonamental per iniciar un procés de creació”.
Set converses després, el MOT posa el punt i final a l’etapa gironina. Durant tres dies s’ha parlat abastament del procés creatiu, explicat des de diferents punts de vista. El festival continua dijous vinent a Olot, amb més autors i noves converses que prometen no deixar a ningú indiferent.
Entre els autors que visitaran Olot de dijous a dissabte d'aquesta setmana figuren Alícia Kopf, Màrius Serra, Manuel Baixauli, Rodrigo Fresán, Bernardo Atxaga, Jaume Coll Mariné, Rodrigo Fresán, Mercè Ibarz, Àngels Bassas, Eduard Escoffet i Lana Bastašić.