Exposició

El Museu de la Garrotxa explica la tragèdia dels tres germans Jaume d'Olot a la Guerra Civil

L’exposició, produïda junt amb l’Arxiu Comarcal, es podrà visitar de franc fins al al 23 de maig

per Xavier Borràs , Olot, 12 de març de 2021 a les 11:30 |
Els tres germans grans de la família Jaume van morir a la Guerra Civil. | XBC.
Del 13 de març al 23 de maig, a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa, es podrà veure l’exposició La família Jaume d’Olot. És la guerra!, sobre la tràgica història de tres dels germans Jaume Asperó, olotins catalanistes i republicans, que van morir ben joves al front durant la Guerra Civil en defensa de les llibertats de Catalunya.

Produïda conjuntament per l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa i el Museu de la Garrotxa, l’exposició, de caràcter bàsicament documental i fotogràfic, presenta la història d’aquesta família originària d’Igualada que es va establir a Olot l’any 1889, tal com han explicat avui a la Sala Oberta, on s'estatja la mostra, Montserrat Mallol, directora dels Museus d'Olot; Anna Bonfill, comissària de l'exposició; Ester Jaume –filla del germà petit que no va andar a la condesa militar– i Pep Berga, batlle d'Olot.


L'exposició, comissariada per Antoni Mayans i Anna BOnfill, se centra especialment en els germans Ramon, Vicenç i Joan Jaume Asperó, que van morir molt joves en diversos fronts de batalla, de les vivències de la qual  van deixar testimoni a través de dietaris, correspondència i dibuixos que avui es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa gràcies a la donació que en va fer la seva neboda, Ester Jaume.
 

Un moment de la presentació de l'exposició a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa. Foto: Xavier Borràs.


El testimoni dels germans Jaume, encara que particular, assoleix una dimensió universal pels temes que s’hi tracten: el conflicte entre els ideals i l’arrelament a la vida, la nostàlgia de la terra, l’amor filial i fraternal, l’exaltació i l’abatiment..., tal com ha destacat Montse Mallol.

Ha estat gràcies a Ester Jaume que aquesta mostra és avui possible, després que va fer donació tant de la caixa que contenia les plaques fotogràfiques com la que contenia dietaris i correspondència dels seus oncles a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Durant molt de temps havia pensar a fer-ne un llibre o un còmic –ella també és artista–, però era molta feina i no tenia temps". Ester Jaume està molt agraïda per la feina feta que ha fruitat en aquesta exposició i creu que aquest "testimoni familiar" pertany a tothom, com també ha destacat Per Berga en parlar d'"homenatge" a una època i una gent que van patir les devastadores conseqüències de la guerra d'agressió.


La família Jaume

La família Jaume provenia d’Igualada. L’any 1889, Francesc Jaume Claramunt, “mozo de café”, es va traslladar de la capital de l’Anoia a Olot amb tota la seva família: la seva esposa, l’olotina Ramona Coll Pellicer, els tres fills d’aquest matrimoni i quatre fills que Ramona Coll havia tingut a Igualada amb el seu primer marit, Jaume Mestres Mus.

Francesc Jaume Coll va arribar a Olot pocs mesos després d’haver nascut a Igualada, l’any 1889. Era conegut com a Paco Mestres pel cognom del primer marit de la seva mare. Es va casar l’any 1914 amb l’olotina Faustina Asperó i van tenir cinc fills: Ramon (1915), Vicenç (1916), Joan (1918), Palmira (1920) i Estanislau (1924). Va treballar com a pintor d’imatges religioses i va compaginar aquesta feina amb la de fotògraf. Catalanista i republicà, va ser vicepresident de l’Ateneu Obrer d’Olot. Va morir l’any 1952.
 

Tots els germans Jaume, de menuts, a la banyera. Foto: Família Jaume.


El primer fill de Francesc Jaume, Ramon, va néixer a Olot l’any 1915. Als 14 anys va deixar els estudis i el 1930 va començar a treballar a una botiga de mobles del carrer de l’Hospici. Aficionat al ball i al teatre, va freqüentar primer el Casal Marià, però aviat es va decantar per la vida social del Centre Obrer i d’altres cercles afins al republicanisme. L’any 1934 va ingressar a les Joventuts Republicanes d’Olot, en la formació teatral de les quals va interpretar diverses obres que es representaven al Centre Republicà d’Olot i en els diferents centres republicans de la comarca. Ramon Jaume es va incorporar a files el maig de 1937.

Va ser destinat a la 139 Brigada Mixta, una unitat de reserva emplaçada a Andalusia. Va romandre en diferents llocs de la província de Jaén i, més tard, sis mesos a les trinxeres del front cordovès. El març de 1938 va ser enviat al front d’Aragó per a ajudar a contenir l’ofensiva enemiga i reforçar la defensa de Casp. La seva última comunicació data del 24 de març d'aquell any. Després, el silenci.  

El segon fill, Vicenç, va néixer a Olot l’any 1916. Va formar part de la primera promoció d’alumnes de l’Institut de Segon Ensenyament d’Olot, el curs 1932-1933. En aquest centre va ser membre del Casal de l’Estudiant i de la redacció del periòdic Esforç, i va guanyar algun concurs literari. L’any 1935 va ingressar a l’Escola Normal de Girona, on va estudiar Magisteri durant un curs. Vicenç va ser l’intel·lectual de la família: humanista, mestre de vocació, aficionat al cinema i a la lectura i bon dibuixant.

L’agost de 1937 va ser destinat a la companyia de ràdio del grup de transmissions de l’Exèrcit del Centre entre Cerceda i altres pobles de la serra de Guadarrama, amb algunes estades a Madrid. Va participar en l’ofensiva de l’Alto Tajuña, a La Alcarria. Va emmalaltir l’agost de 1938 i va morir a l’Hospital El Goloso, a El Escorial, el 4 d’octubre.  

El tercer fill, Joan, va néixer a Olot l’any 1918. Treballava de manyà en un taller de la ciutat. Era el germà més polititzat, i va ser president de les Joventuts d’Esquerra Republicana d’Olot des del juny de 1937 i delegat polític durant el temps d’instrucció. Tenia la ploma fàcil per a la proclama política i un dels seus articles per a un periòdic mural al front d’Extremadura li valgué una setmana de permís.

Després d’unes setmanes d’instrucció al Collell, el mes de febrer de 1938 Joan Jaume va ser destinat a la 125 Brigada Mixta, en una unitat de metralladores. Va estar molt sovint en primera línia de foc, primer en la defensa de les posicions valencianes (campanyes d’Aragó i Llevant) i, més tard, a partir del mes d’agost, al front d’Extremadura. Aquí va participar en la crua batalla de Valsequillo, on va ser ferit al cap el gener de 1939. Va morir a l’hospital d’Almodóvar del Campo (Ciudad Real) el 12 de febrer de 1939.  

Palmira, l’única filla, va néixer a Olot l’any 1920. Treballava com a modista al domicili familiar. Casada amb el pintor Xavier Viñolas l’any 1944, va morir a causa de les complicacions derivades del part del seu únic fill, un any més tard.
 

Al terra de la Sala Oberta, en diferents colors, hi ha les línies de vida de la família Jaume. Foto: @OlotCultura.


Per la seva banda, Estanislau, el fill petit va néixer a Olot l’any 1924. De jove va treballar d’administratiu en una empresa local. L’any 1955, un cop casat amb Anna Pujol, va muntar una llibreria i papereria als baixos del seu domicili, al carrer de Francesc Monsalvatje. Durant la postguerra va ser actor aficionat i va representar diverses obres de teatre al Centre Catòlic i a l’Orfeó Popular Olotí. A més, va ser cantaire i membre de l’esbart dansaire d’aquesta darrera entitat, i va formar part de la colla sardanista del Centre Catòlic. Va morir a Olot l’any 1992.

L'exposició, que també conté un vídeo explicatiu, se centra en els relats dels propis protagonistes, les fotos familiars i la tragèdia viscuda, molt similar a la que van patir milers de famílies a Catalunya i, certament, semblant a la que se sofreix en qualsevol guerra i la posterior repressió, especialment si no se'n fa memòria i se'n cerca reparació, com fan ara el Museu de la Garrotxa i l'Arxiu Comarcal.

La inauguració i les activitats complementàries

L’exposició s’inaugurarà aquest dissabte, 13 de març, a migdia (12:00 h). Per bé que l'entrada és de franc, cal descarregar-se-la per a controlar la capacitat de la Sala Oberta des d'aquest vincle.

Com a activitats complementàries, el dia 20 de març, a les sis de la tarda, al Museu hi tindrà lloc una lectura pública d’algunes de les cartes que van escriure els tres germans des del front, a cura de Jaume Bosquet, Pep Fargas i Xavier Ruscalleda.

Els dissabtes 17 d’abril i 8 de maig, a migdia (12;00 h), es faran visites guiades a càrrec dels comissaris de l’exposició, Anna Bonfill i Antoni Mayans.

Finalment, el 24 d’abril, a les sis de la tarda, al pati de l’Hospici, s’ha programat un recital de cançons de la Guerra Civil i de la resistència antifranquista, a càrrec de Xavier Ruscalleda i Jordi Figueras.

 

 

Participació