Habitatge

Olot només ha fet 9 desnonaments per ordre judicial l'any 2020

La capital de la Garrotxa és de les que ha patit menys llançaments a Catalunya per no poder pagar la hipoteca o el lloguer

per NacióGarrotxa , Olot, 9 de març de 2021 a les 11:56 |
Una concentració de la PAH GArrotxa a Olot. | Martí Albesa
Catalunya va tancar el 2020 amb 5.737 desnonaments, sent la comunitat autònoma on més se'n van registrar l'any passat, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Al conjunt de l'Estat es van practicar 29.406 llançaments. Tant la xifra catalana com l'estatal representen una davallada respecte l'any anterior, però evidencien que les suspensions de desnonaments dictades per la Generalitat i la Moncloa han estat insuficients.

A la zona d'influència dels jutjats d'Olot s'han practicat 9 desnonaments, menys d'un al mes. D'aquests llançaments judicials, sis van ser dictats per impagaments de les quotes de la hipoteca i tres per impagament de lloguers. No se n'ha produït cap per impagament de deutes o embargaments de l'administració pública. En aquests sentit, la capital de la Garrotxa esdevé una de les ciutats de Catalunya on menys desnonaments hi ha hagut, encara més tenint en compte que en els anys anteriors van  ser molts més. Només per citar els dos darrers: el 2018 hi va haver 49 desnonaments i el 2019 van arribar a ser 40.


La reducció, pel que fa al descens de desnonaments als jutjats d'Olot no amaga que els decrets de la Generalitat i el govern de l'Estat, a més de les mesures restrictives per la pandèmia, no han estat suficients per a reduir dràsticament aquesta xifra, oimés quan no té en compte altres desallotjaments com els de les ocupacions o els que es produeixen arran dels avisos judicials abans de l'ordre executiva.
 

La PAH Garrotxa ha demanat molts cops accions urgent entorn els pisos buits i els infrahabitatges. Foto: @PAH_Garrotxa


"El 2021 pot ser un any duríssim de desnonaments"

La PAHC posa sobre la taula que els dos decrets aprovats contra els desnonaments han estat per "la pressió de les PAH i dels moviments per l'habitatge". La plataforma recorda que hi ha altres llançaments invisibilitzats, "com el de les ocupacions, que són moltíssims, o el de famílies que marxen de l'habitatge degut a la pressió de les immobiliàries i el capital abans de fer-se efectiu el desallotjament".


També recorda que "si no hagués estat pels desnonaments que hem arribat a aturar haurien estat molt més que un desnonament cada 48 hores". "És extremadament greu que en un any de pandèmia, en que s'està dient a la gent que es quedi a casa, hi hagi aquesta quantitat de desnonaments".

A més a més, la PAHC posa sobre la taula una problemàtica afegida. "Si amb la pandèmia ha crescut la pobresa i s'han reduït els desnonaments, això vol dir que molts dels llançaments que s'havien de fer durant aquest 2020 han quedat ajornats, i això vol dir que després de l'estat d'alarma hi haurà una onada de desnonaments, de manera que el 2021 pot ser un any duríssim", avisa la plataforma.

Des de la PAHC calculen que "aquesta moratòria de desnonaments vindran aquest any acumulats als que hi haurien d'haver normalment". "L'escenari és extremadament preocupant", avisa, i fa una crida "caldrà més que mai una organització forta pel dret a l'habitatge" i que "les institucions es posin les piles d'una vegada per garantir un dret que mentre estigui segrestat pel capital serà impossible de garantir".

Des de la PAHC es recorda l'advertiment que "mentre a Catalunya no hi ha ni un 1% de parc públic d'habitatge, a la Unió Europea aquest percentatge puja fins al 22%".

 

Participació