08
de març
del
2021
Actualitzat
a les
11:18h
La ciutat de Sarajevo va viure la ciutat va viure el setge més llarg de la història militar moderna entre el cinc d'abril de 1992 i el 29 febrer de 1996. Durant tots aquells mesos els seus habitants havien de defensar-se, no només dels bombardejos i del del foc de morter llançat per l'artilleria de les tropes sèrbies sinó també dels franctiradors que disparaven des de finestres i terrats d'edificis abandonats.
Per a poder sortir a proveir-se d'aigua, llenya o altres productes de primera necessitat, els veïns cosien llençols i flassades i els penjaven a les cruïlles per a dificultar el camp de visió dels franctiradors i crear així corredors segurs que permetessin mantenir una certa quotidianitat.
Els llençols impresos que ara es poden veure al voltant de la plaça del Teatre i de l'U d'Octubre d'Olot –amb una exposició fotogràfica, també, a La Carbonera– mostren les cares en primer pla de la Meliha, la Nevsnka, la MIlica, l'Alen i la Lejila.
Elles ensenyen el seu rostre sense por per a demostrar que existeixen a unes institucions que les ignoren i a una societat que mira cap a una altra banda. L'estesa de llençols blancs, cadascun amb les seves arrugues i senyals, és un petit homenatge a totes i cadascuna de les dones que no van sobreviure o que, encara avui, ho viuen en silenci.
Entre 2018 i 2020 Cultura i Conflicte ha portat a terme un minuciós treball de recerca periodística i de creació escènica. Ara, l'han presentata Olot en format documentari, teatral i fotogràfic, una aproximació triple sobre les dones que van sobreviure les violacions sistemàtiques durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina i sobre els fills nascuts dels embarassos forçats, que ara tenen just 25 anys. Aquests diferents llenguatges per a diferents públics d'un capítol encara no tancat de la història d’Europa, també inclouen l'estesa de llençols blanc en memòria d'aquestes dones.
Per a poder sortir a proveir-se d'aigua, llenya o altres productes de primera necessitat, els veïns cosien llençols i flassades i els penjaven a les cruïlles per a dificultar el camp de visió dels franctiradors i crear així corredors segurs que permetessin mantenir una certa quotidianitat.
Els llençols i flassades els penjaven a les cruïlles per a dificultar el camp de visió dels franctiradors. Foto: Montserrat Escayola.
Els llençols impresos que ara es poden veure al voltant de la plaça del Teatre i de l'U d'Octubre d'Olot –amb una exposició fotogràfica, també, a La Carbonera– mostren les cares en primer pla de la Meliha, la Nevsnka, la MIlica, l'Alen i la Lejila.
Elles ensenyen el seu rostre sense por per a demostrar que existeixen a unes institucions que les ignoren i a una societat que mira cap a una altra banda. L'estesa de llençols blancs, cadascun amb les seves arrugues i senyals, és un petit homenatge a totes i cadascuna de les dones que no van sobreviure o que, encara avui, ho viuen en silenci.
Entre 2018 i 2020 Cultura i Conflicte ha portat a terme un minuciós treball de recerca periodística i de creació escènica. Ara, l'han presentata Olot en format documentari, teatral i fotogràfic, una aproximació triple sobre les dones que van sobreviure les violacions sistemàtiques durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina i sobre els fills nascuts dels embarassos forçats, que ara tenen just 25 anys. Aquests diferents llenguatges per a diferents públics d'un capítol encara no tancat de la història d’Europa, també inclouen l'estesa de llençols blanc en memòria d'aquestes dones.