Teatre

La memòria sobre la violació de milers de dones a la guerra de Bòsnia arriba a Olot

Amb l'obra al Teatre Principal "Encara hi ha algú al bosc", una exposició fotogràfica a La Carbonera i un documentari als Cines Olot

per Xavier Borràs , Olot, 1 de març de 2021 a les 09:51 |
Una de les imatges que es podrà veure a la instal·lació fotogràfica a La Carbonera. | @CultiConflicte.
Entre 2018 i 2020 Cultura i Conflicte ha portat a terme un minuciós treball de recerca periodística i de creació escènica. Ara, el presenten en format documentari, teatral i fotogràfic, una aproximació triple sobre les dones que van sobreviure les violacions sistemàtiques durant la guerra a Bòsnia i Hercegovina i sobre els fills nascuts dels embarassos forçats, que ara tenen just 25 anys. Aquests diferents llenguatges per a diferents públics d'un capítol encara no tancat de la història d’Europa, arriben aquest cap de setmana a Olot.

La instal·lació fotogràfica


De primer, "Encara hi ha algú al bosc: la instal·lació fotogràfica", del 2 al 10 de març a La Carbonera (plaça de l’U d’Octubre), en què es dóna veu a les dones que van ser violades durant el conflicte bèl·lic dels Balcans.

Parteix de les dues realitats generacionals: la de les dones víctimes directes de tortures i violacions, i la dels fills i filles nascuts d’aquests embarassos forçats, els quals, en la majoria dels casos, van ser abandonats o donats en adopció́. Els anomenats “nens invisibles” són avui homes i dones joves, amb ganes de mirar al futur i de fer saber a les seves mares biològiques que les estimen per sobre de qualsevol circumstància.



Totes les supervivents que protagonitzen aquest projecte han estat víctimes de la guerra i de la pau, perquè encara avui pateixen l’oblit institucional i l’estigma social, a més de les conseqüències físiques i psicològiques. Però no tot és foscor. N’hi ha que han deixat de tenir por i segueixen portant els criminals de guerra davant la justícia. I els fills i filles nascuts fruit de les violacions, que ara tenen vint-i-cinc anys, ja no són la llavor de l’odi que pretenien plantar els agressors, sinó una mostra de com l’amor i la capacitat de superació poden vèncer la barbàrie.


El plantejament de l’espai expositiu inclou no només les imatges d’aquests protagonistes, sinó que convida el visitant a submergir-se en una instal·lació que fa reviure elements de la seva vida quotidiana durant i després de la guerra.


El documentari

El documentari d'Erol Ileri Llordella i Teresa Turiera-Puigbò arriba divendres a les vuit del vespre als Cines Olot: la Milica, la Nevenka i la Meliha són tres dones de diferents orígens ètnics que van patir l’atrocitat de la guerra als seus cossos. La Lejla, l’Ajna i l’Alen són tres “nens oblidats de la guerra”. Tots no només cerquen justícia, sinó que lluiten contra l’oblit i la indiferència.

El film aporta la veu i mostra la valentia de les dones que van ser violades durant la guerra de Bòsnia i Hercegovina, el conflicte més sagnant a Europa després de la Segona Guerra Mundial.
En acabat de la projecció, la directora del documentari, Teresa Turiera-Puigbó, conversarà amb el públic sobre el llargmetratge. Els espectadors podran preguntar-li tot allò que els interessi, tant pel que fa a aspectes tècnics com per la història que explica el documental.
 

Una escena de l'obra «Encara hi ha algú al bosc». Foto: @CultiConflicte.


L'obra de teatre

Al conflicte dels Balcans entre vint-i-cinc mil i cinquanta mil dones van ser violades com a estratègia de neteja ètnica. L'obra, que dóna veu a la memòria d’aquestes dones i a la dels seus fills, es podrà veure dissabte a les set de la tarda al Teatre Principal d'Olot.

La majoria de les víctimes són musulmanes, però també n’hi ha d’origen croat, serbi i gitano. Els seus relats són idèntics, i moltes de les supervivents ho viuen en silenci, ignorades per les institucions i rebutjades per les seves pròpies famílies.

Va passar al cor d’Europa, a dues hores d’avió de Barcelona. Aquí gaudíem de l’eufòria olímpica. A Sarajevo l’havien viscuda uns anys abans. De sobte, la televisió ens servia imatges dels camps de concentració a Bòsnia i Hercegovina barrejades amb el recompte de medalles olímpiques a Barcelona. El novembre del 2020 va fer vint-i-cinc anys. Els focus i les càmeres ja no hi són.

Set intèrprets a escena i música en directe. Els testimonis reals i la seva representació. La realitat i la ficció. El públic i l’equip de rodatge. La Bòsnia dels noranta i la Barcelona olímpica. Elles i nosaltres. On érem? On som?

L'obra, amb dramatúrgia d'Anna M. Ricart, és dirigida per Joan Arqué hi intervenen Ariadna Gil, Montse Esteve, Òscar Muñoz, Magda Puig, Judit Farrés, Pep Pascual i Erol Ileri.

 

 

Participació