Migracions

La població estrangera augmenta un 16,8% durant el 2019 a la Garrotxa

La majoria prové de l'Índia, el Marroc o Romania i es concentra a Olot (21,78%), Sales de Llierca (20,75%) o Maià de Montcal (18,15%), mentre a la Vall d'en Bas només arriba al 3,56%

per Xavier Borràs , Olot, 26 de febrer de 2021 a les 11:07 |
La població estrangera resident a la Garrotxa és de 9.483 persones en data del 1r de gener de 2020 i representa el 16,79% de la població de la comarca, amb una creixement respecte l'any 2019 d'un 6,62%, quan els residents estrangers eren 8.892, en una població total que actualment se situa en els 58.620 habitants.
 
Població estrangera per municipis a la Garrotxa. 2020.

 

 

 

 
(1) Població Població estrangera. Total Població estrangera. % sobre (1)
Olot 35926 7824 21,78
Sant Joan les Fonts 3044 339 11,14
Besalú 2487 306 12,30
Planes d'Hostoles, les 1712 202 11,80
Sant Feliu de Pallerols 1437 188 13,08
Sant Jaume de Llierca 871 112 12,86
Vall d'en Bas, la 3093 110 3,56
Castellfollit de la Roca 947 105 11,09
Santa Pau 1614 95 5,89
Maià de Montcal 463 84 18,14
Preses, les 1855 73 3,94
Montagut i Oix 930 71 7,63
Vall de Bianya, la 1275 71 5,57
Tortellà 818 64 7,82
Sant Aniol de Finestres 345 35 10,14
Sales de Llierca 159 33 20,75
Beuda 186 32 17,20
Mieres 345 30 8,70
Sant Ferriol 236 29 12,29
Argelaguer 396 20 5,05
Riudaura 481 20 4,16
Garrotxa 58620 9843 16,79


Per països d'origen els residents estrangers censats més nombrosos provenen de l'Índia, el Marroc, Romania, Hondures, Xina, Gàmbia o Ucraïna. Pel que fa al sexe hi ha més homes (5.259) que dones (4.584) i la majoria, el 45,19%, tenen edats compreses entre els 25 i els 44 anys.
 
Població estrangera per països a la Garrotxa. 2020.
 

 

 

 

 
Homes Dones Població del país % respecte el total de la població  estrangera a la comarca
Índia 1025 741 1766 17,94
Marroc 771 553 1324 13,45
Romania 534 504 1038 10,55
Hondures 299 674 973 9,89
Xina 413 370 783 7,95
Gàmbia 543 211 754 7,66
Ucraïna 270 254 524 5,32
Colòmbia 146 202 348 3,54
Itàlia 70 56 126 1,28
França 66 54 120 1,22
Perú 54 56 110 1,12
Senegal 80 29 109 1,11
Alemanya 51 50 101 1,03
Mauritània 76 22 98 1,00
Portugal 56 41 97 0,99
Veneçuela 39 55 94 0,95
Regne Unit 48 45 93 0,94
Mali 69 18 87 0,88
Bulgària 47 35 82 0,83
Polònia 38 42 80 0,81
República Dominicana 41 39 80 0,81
Rússia 20 52 72 0,73
Brasil 30 42 72 0,73
Pakistan 32 30 62 0,63
Cuba 32 29 61 0,62
Argentina 34 27 61 0,62
Equador 31 30 61 0,62
Països Baixos 29 29 58 0,59
Algèria 29 26 55 0,56
Geòrgia 23 27 50 0,51
Paraguai 18 23 41 0,42
El Salvador 12 27 39 0,40
Ghana 26 7 33 0,34
Xile 15 15 30 0,30
Estats Units d'Amèrica 15 12 27 0,27
Bèlgica 10 14 24 0,24
Bolívia 14 9 23 0,23
Uruguai 14 6 20 0,20
Mèxic 8 8 16 0,16
Lituània 7 8 15 0,15
Nicaragua 9 5 14 0,14
República de Moldova 4 7 11 0,11
Irlanda 4 5 9 0,09
Resta de països 93 91 : 1,87
No hi consta país 3 2 : 0,05
Apàtrides 11 2 13 0,13
Total 5259 4584 9843 100,00


Arreu de Catalunya

D'altra banda, a població estrangera resident a Catalunya és d'1.260.619 persones a 1 de gener de 2020 i representa el 16,2% de la població catalana. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquest és el valor més elevat registrat a Catalunya, després que el 2010 s’arribés a 1.198.538 estrangers, que representaven el 16,0% de la població. El nombre d'estrangers s'ha incrementat en 101.192 persones en relació amb un any enrere, xifra que representa un augment d’un 8,7%.

Des del punt de vista territorial, 16 comarques i Aran superen la proporció mitjana de població estrangera de Catalunya, i destaquen la Segarra (27,8%), l’Alt Empordà (24,7%), el Gironès (21,1%), el Barcelonès (21,0%), la Selva (20,7%), el Baix Empordà (20,2%), seguides pel Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell amb proporcions al voltant del 19% o del 16,8% a la Garrotxa. Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Moianès (9,2%), el Pallars Sobirà (9,2%), l’Anoia (9,3%), el Vallès Oriental (9,4%) i el Berguedà (9,9%). Per municipis, destaquen Guissona (52,3%), Castelló d'Empúries (44,0%), la Portella (40,8%) i Salt (39,3%).
 

Distribució percentual de la població estrangera per comarques (2020). Foto: Idescat.


Per àmbits del Pla territorial, 4 àmbits superen aquest valor mitjà (16,2%). A les Comarques Gironines es registra el valor més alt amb un 20,6% de població estrangera, seguit per Ponent amb el 19,3%, el Camp de Tarragona amb el 17,0%, i les Terres de l’Ebre amb el 16,7%. Les menors proporcions es registren en el Penedès amb un 12,7%, les Comarques Centrals i l’Alt Pirineu i Aran amb un 13,8% i el Metropolità amb un 15,8%.

Tots els àmbits del Pla territorial registren increments del nombre d’estrangers, que oscil·len entre el 10,1% observat a l’Àmbit Metropolità i el 4,6% a les Terres de l’Ebre. Per comarques, totes han augmentat l’estoc de població estrangera, excepte el Pallars Sobirà (-5,3%).

Destaquen 12 comarques amb increments superiors a la mitjana de Catalunya, entre les quals es troben el Berguedà (19,8%), l’Anoia (13,6%), el Moianès (12,4%), el Pallars Jussà (12,3%) i el Ripollès (12,1%).

En relació amb la localització de la població estrangera al territori, el 38,6% del total resideixen al Barcelonès (486.655 persones). També, destaquen les comarques del Vallès Occidental amb el 8,6% i el Baix Llobregat amb el 7,3% de població estrangera En conjunt aquestes tres comarques concentren el 54,5% de la població estrangera.

Al municipi de Barcelona hi resideix el 28,5% del total d'estrangers de Catalunya (359.087 persones). El creixement del darrer any és del 12,1%, amb un increment en valors absoluts de 38.705 persones. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat amb 61.348 persones de nacionalitat estrangera i Badalona amb 33.678.

Procedències

Les variacions en el nombre d'estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2019, 24.123 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola,[1] el 36,3% dels quals eren originaris d'Àfrica i el 33,2% d'Amèrica del Sud.

La població d’origen americà és la que registra el creixement més alt (14,9%) amb la incorporació el darrer any de 46.251 persones. El 68,9% d’aquest augment correspon a l’aportació de la població d’Amèrica del Sud.

La població europea s’incrementa en 20.490 persones, amb un creixement del 5,5%. L’augment més alt correspon als europeus comunitaris (15.619 persones), mentre que els originaris de la resta d'Europa s’incrementen en 4.877 persones. En el cas de les poblacions africanes, l’augment és de 19.531 persones (6,4%), que procedeix majoritàriament d'Àfrica del Nord (15.179). Finalment, la població d'origen asiàtic s'incrementa en 14.767 persones (8,6%) que procedeixen fonamentalment d'Àsia del Sud (10.224).

Per nacionalitats, destaquen pels increments la població originària de Marroc (14.344 persones), de Colòmbia (11.253), d'Hondures (8.402), d'Itàlia (7.716) i de Veneçuela (7.471). En termes relatius, cal destacar l’increment de la població veneçolana, que augmenta un 32,6% i arriba a les 22.929 persones residents, i el de la colombiana, que augmenta un 30,9% amb un estoc de població de 36.521 persones.

Principals nacionalitats

La població europea és la més nombrosa i representa el 31,1% conjunt d’estrangers residents a Catalunya. El segon lloc correspon als originaris d’Amèrica amb un 28,2% seguit per la població africana amb un 25,7%. Més allunyada d’aquests col·lectius, la població asiàtica representa el 14,9% del total.

A Catalunya, la comunitat marroquina és la més nombrosa, amb 238.003 persones, que equival al 18,9% del total d’estrangers El segon lloc l’ocupa la població de Romania, amb 90.583 persones (7,2%); seguida de la població italiana, amb 69.316 (5,5%); la xinesa, amb 65.048 (5,2%) i la pakistanesa, amb 54.571 (4,3%).

La població marroquina és la primera nacionalitat a 27 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és a 9 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la boliviana; a la Garrotxa, l'índia; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

Estructura per edats

El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població en edats actives (80,8%) i amb una presència majoritària d'homes (51,6%). L'edat mitjana és de 34,3 anys, mentre que per a la població de nacionalitat espanyola és de 44,4 anys.

Pel que fa a l'estructura per edats del conjunt de la població estrangera, el darrer any es registren increments a totes les edats, amb major intensitat en els trams d'edats entre els 20 i els 54 anys. En conjunt, aquestes edats concentren el 69,5% de l'increment anual.
 

 

Participació