Avui es commemora el 75è aniversari de l'afusellament del maquí olotí Cisquet

Francesc Serrat Pujolar va ser executat el 25 de febrer de 1946 al Camp de la Bota i la capital de la Garrotxa el recorda en un acte a les set del vespre a la plaça del Rector Ferrer

A la dreta, Francesc Serrat, «Cisquet», a Tolosa de Llenguadoc el 1944.
A la dreta, Francesc Serrat, «Cisquet», a Tolosa de Llenguadoc el 1944. | Família Serrat.
25 de febrer del 2021
Actualitzat a les 10:31h


Aquest dijous, 25 de febrer, es commemora el 75è aniversari de l'afusellament al Camp de la Bota del maqui olotí Francesc Serrat Pujolar, Cisquet, que junt amb tres companys més, guerrillers comunistes del PSUC –Joan Arévalo Gallardo, Joan Hernàndez Lizan i Manuel Donaire Moreno–, van ser executats pel règim dictatorial franquista. A Olot, aquesta commemoració es farà avui mateix a les set de la tarda a la plaça del Doctor Ferrer.

L'acte és organitzat per l'Amical Antics Guerrillers de Catalunya –que promou el nou portal web de memòria històrica maquis.cat– i el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC), just en l'any que també es commemora el centenari del naixement d'aquest maquisard català.

Enguany es commemora, també, el centenari del naixement a Olot de Francesc Pujolar. Foto: @CisquetMaqui.

Francesc Serrat Pujolar

Francesc Serrat Pujolar va néixer a Olot l’any 1924 en el si d’una família anarcosindicalista, fill del darrer batlle republicà d’Olot. Va haver d’abandonar Catalunya amb la seva família per a fugir de l'ocupació de les tropes franquistes el 1939. Posteriorment, ja a l'altra banda del Pirineu, va ser internat als camps de Ribesaltes i Argelers (Rosselló), dels quals es va evadir per a incorporar-se a la lluita del moviment maquis contra l’ocupació nazi, on s’incorpora a la 662a Compagnie des Travailleurs Étrangers (CTE), amb què va iniciar una breu però intensa vida de militant i guerriller.

El mes de setembre de 1940 va començar a participar als Grups de Resistència a l'ocupació alemanya amb atacs i sabotatges a les forces d’ocupació nazis i el 1941 es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades del PSUC. També, va participar en els Grups de Pas de la Frontera, amb la doble missió de traslladar a la península Ibèrica militars francesos i aviadors anglesos.

Finalment, va participar i va combatre, com a tinent, en les batalles de la Crouzette i en l’assalt a la capital de l’Arieja, Foix. Posteriorment, va participar en la fracassada gran operació de la batalla de la Vall d’Aran amb l’Agrupació de Guerrillers i va formar part d’un Grup d'Infiltració a l’interior amb l’objectiu de crear una base guerrillera a les comarques gironines, tot i entrant a Catalunya per l'Alta Garrotxa.

Desprès de diverses vicissituds es va traslladar amb el seu grup de guerrillers fins a l’interior de les terres de Tarragona i finalment, mentre tractava de reconstruir el nucli de la guerrilla urbana antifranquista a Barcelona, va ser detingut, salvatgement torturat i executat al Camp de la Bota el 25 de febrer de 1946.

A les cel·les policíaques de la Via Laietana, a Barcelona, Cisquet va coincidir amb Victòria Pujolar, primera veu femenina en català de Radio Pirenaica, que recordava en una entrevista el somriure desdentegat de Francesc Serrat després de passar pels interrogatoris dels germans Creix, a un dels quals, per cert, el poeta Joan Oliver (Pere IV), quan va ser detingut el març de 1966 a la Caputxinada, li va etzibar: «Creix, creix, però no et multipliquis!».
 

Cartell de l'acte commemoratiu del 25 de febrer. Foto: @CisquetMaqui.

Arxivat a