09
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
9:19h
Unió de Pagesos lamenta que el Govern de Catalunya hagi donat suport en la reunió de la Comisión Estatal para el Patrimonio Natural y de la Biodiversidad del passat 4 de febrer a la inclusió de totes les poblacions de l'Estat del llop en el llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial. Una inclusió que el sindicat lamenta que s’hagi fet sense tenir en compte el sector ramader, malgrat que afecta seriosament les zones de ramaderia extensiva.
El sindicat denuncia, també, que a Catalunya no s’ha debatut en cap àmbit de participació quines han de ser les figures de protecció aplicades al llop. Una protecció que, a més a més, no es recull en l'estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 aprovada per l’Acord de Govern del dia 17 de juliol, que també va decidir la creació de la Comissió de Seguiment de l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, que és on s’hagués hagut de tractar aquesta proposta segons UP. De fet, la comissió encara no s’ha convocat mai, tot i que s’hauria de reunir pel cap baix dues vegades l’any.
Unió de Pagesos, davant la significativa recuperació de les poblacions de llop a l’Estat sense necessitat de protecció, considera que aquesta mesura és innecessària, sobretot tenint en compte els greus conflictes que aquesta espècie està generant a la ramaderia extensiva en les zones on hi ha poblacions establertes. Aquest fet, denuncia el sindicat, demostra les dificultats de compatibilitzar la presència de ramats i de llops.
El sindicat alerta també que aquesta mesura s’ha adoptat sense haver previst prèviament quina població de llops es podria caçar en cas que es produïssin danys recurrents i importants, com ja succeeix a França, on s’ha establert un percentatge de la mitjana estimada de la població de llops a final d’hivern que es podrà caçar en aquests supòsits. Així mateix, tampoc no s’han previst mesures de protecció i indemnitzacions per a fer front als danys a la ramaderia extensiva. Per aquests motius, Unió de Pagesos demana que no es tramiti l’ordre ministerial que ha d’establir aquesta decisió.
Casos a Catalunya
Tot i que a Catalunya encara no hi ha poblacions establertes de llop, sí que s’han trobat llops al Massís del Cadí (Alt Urgell, Solsonès, Berguedà, la Cerdanya) i al Pirineu fronterers amb França (la Cerdanya i Ripollès) ja que al Departament dels Pirineus Orientals francès el llop hi està establert i s’hi reprodueix.
Aquest llops viatgers, encara no establerts a casa nostra, ja han provocat danys a la ramaderia extensiva al Solsonès, amb dos atacs el 2020, tres el 2019 i dos el 2018, que a Catalunya s’indemnitzen. A les comunitats autònomes on hi ha establertes poblacions de llop els danys a la ramaderia extensiva són molt importants. El llop, actualment només està protegit a sud del Duero, i encara es caça mitjançant quotes a Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria i Galícia, comunitats que han manifestat la seva disconformitat amb l'acord.
Unió de Pagesos fa temps que demana al Departament de Territori que es prevegin accions davant la possible arribada d’espècies com el llop davant el creixement de les poblacions a altres zones de la península Ibèrica i a l’altra banda del Pirineu, fet que provoca importants conflictes amb la ramaderia extensiva. Unes peticions que, de moment, no han estat ateses.
El sindicat denuncia, també, que a Catalunya no s’ha debatut en cap àmbit de participació quines han de ser les figures de protecció aplicades al llop. Una protecció que, a més a més, no es recull en l'estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 aprovada per l’Acord de Govern del dia 17 de juliol, que també va decidir la creació de la Comissió de Seguiment de l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, que és on s’hagués hagut de tractar aquesta proposta segons UP. De fet, la comissió encara no s’ha convocat mai, tot i que s’hauria de reunir pel cap baix dues vegades l’any.
Unió de Pagesos, davant la significativa recuperació de les poblacions de llop a l’Estat sense necessitat de protecció, considera que aquesta mesura és innecessària, sobretot tenint en compte els greus conflictes que aquesta espècie està generant a la ramaderia extensiva en les zones on hi ha poblacions establertes. Aquest fet, denuncia el sindicat, demostra les dificultats de compatibilitzar la presència de ramats i de llops.
El sindicat alerta també que aquesta mesura s’ha adoptat sense haver previst prèviament quina població de llops es podria caçar en cas que es produïssin danys recurrents i importants, com ja succeeix a França, on s’ha establert un percentatge de la mitjana estimada de la població de llops a final d’hivern que es podrà caçar en aquests supòsits. Així mateix, tampoc no s’han previst mesures de protecció i indemnitzacions per a fer front als danys a la ramaderia extensiva. Per aquests motius, Unió de Pagesos demana que no es tramiti l’ordre ministerial que ha d’establir aquesta decisió.
Casos a Catalunya
Tot i que a Catalunya encara no hi ha poblacions establertes de llop, sí que s’han trobat llops al Massís del Cadí (Alt Urgell, Solsonès, Berguedà, la Cerdanya) i al Pirineu fronterers amb França (la Cerdanya i Ripollès) ja que al Departament dels Pirineus Orientals francès el llop hi està establert i s’hi reprodueix.
Aquest llops viatgers, encara no establerts a casa nostra, ja han provocat danys a la ramaderia extensiva al Solsonès, amb dos atacs el 2020, tres el 2019 i dos el 2018, que a Catalunya s’indemnitzen. A les comunitats autònomes on hi ha establertes poblacions de llop els danys a la ramaderia extensiva són molt importants. El llop, actualment només està protegit a sud del Duero, i encara es caça mitjançant quotes a Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria i Galícia, comunitats que han manifestat la seva disconformitat amb l'acord.
Unió de Pagesos fa temps que demana al Departament de Territori que es prevegin accions davant la possible arribada d’espècies com el llop davant el creixement de les poblacions a altres zones de la península Ibèrica i a l’altra banda del Pirineu, fet que provoca importants conflictes amb la ramaderia extensiva. Unes peticions que, de moment, no han estat ateses.