21
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
12:31h
La secció d'Ecologia i Recursos de l'Ateneu Barcelonès, que presideix el periodista i ecologista olotí Santiago Vilanova, va acollir ahir, dimecres, un debat sobre les variants d'Olot i les Preses-la Vall d'en Bas dins el cicle d'aquest primer trimestre de 2021 que l'entitat dedica a conflictes territorials com el de la Costa Brava o el Pirineu.
Membres de la plataforma Salvem les Valls de la Garrotxa (Llorenç Planagumà, Carla Güell i Sergi Batlle) i el geòleg Josep Germain, membre del Consell de Protecció de la Natura –que assessora al Govern–, van analitzar l’impacte del projecte de nova carretera C-37 de Vic a Olot, que forma part de l’eix Vic-Olot-Figueres que travessa la Garrotxa, amb un patrimoni volcànic i paisatgístic únic a la península.
La conclusió del debat, que va aportar molta informació i va ser molt viu, va ser que caldria una moratòria de 3 o 4 anys pel que fa a l'execució de les variants, mentre no es disposi d'un Pla de mobilitat comarcal que sigui cent per cent sostenible i no afecti el paisatge, els conreus rurals i la gent, especialment a la Vall d'en Bas.
Els debatents van coincidir que aquests tres o quatre anys d'espera serien els mateixos que els soferts veïns de l'avinguda de Sant Jordi d'Olot haurien d'aguantar –si les variants tiren endavant i es troben les fonts de finançament necessàries per a fer-les– per a adonar-se que, un cop executades les obres, el trànsit –un 90% del qual actualment és intern de la ciutat i la comarca– no disminuiria pas, vistes les projeccions de mobilitat que fa el Departament de Territori.
El ponent de la secció d'Ecologia, Santi Vilanova, va denunciar el fet que JxCat no estava complint el programa electoral pel qual ecologistes com ell van donar-los suport, especialment pel que fa als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de Nacions Unides, que són contraris a infraestructures sobredimensionades com les que es vol tirar endavant amb les variants a la Garrotxa.
Especialment crítics van ser els participants amb els empresaris de la indústria càrnia que no són capaços d'implementar transports col·lectius per als treballadors que acudeixen diàriament a les seves empreses (escorxador, Noel, etc.) i prefereixen engrossir els índex de contaminació i l'estrés que provoca la mobilitat interna comarcal entre els ciutadans.
El debat a l'Ateneu Barcelonès es produeix en un moment de tensió entre els partidaris d'una autovia –de fins a 10 carrils en algun tram a Olot– i el qui, com a mal menor, acceptarien, amb condicions, una variant d'un sol carril, amb el benentès que calen mesures de reducció de trànsit, mobilitat sostenibles, transports públics, etc., en un model de producció i consum que tingui en compte la terra i les persones que hi viuen.
Membres de la plataforma Salvem les Valls de la Garrotxa (Llorenç Planagumà, Carla Güell i Sergi Batlle) i el geòleg Josep Germain, membre del Consell de Protecció de la Natura –que assessora al Govern–, van analitzar l’impacte del projecte de nova carretera C-37 de Vic a Olot, que forma part de l’eix Vic-Olot-Figueres que travessa la Garrotxa, amb un patrimoni volcànic i paisatgístic únic a la península.
La conclusió del debat, que va aportar molta informació i va ser molt viu, va ser que caldria una moratòria de 3 o 4 anys pel que fa a l'execució de les variants, mentre no es disposi d'un Pla de mobilitat comarcal que sigui cent per cent sostenible i no afecti el paisatge, els conreus rurals i la gent, especialment a la Vall d'en Bas.
Els debatents van coincidir que aquests tres o quatre anys d'espera serien els mateixos que els soferts veïns de l'avinguda de Sant Jordi d'Olot haurien d'aguantar –si les variants tiren endavant i es troben les fonts de finançament necessàries per a fer-les– per a adonar-se que, un cop executades les obres, el trànsit –un 90% del qual actualment és intern de la ciutat i la comarca– no disminuiria pas, vistes les projeccions de mobilitat que fa el Departament de Territori.
El ponent de la secció d'Ecologia, Santi Vilanova, va denunciar el fet que JxCat no estava complint el programa electoral pel qual ecologistes com ell van donar-los suport, especialment pel que fa als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de Nacions Unides, que són contraris a infraestructures sobredimensionades com les que es vol tirar endavant amb les variants a la Garrotxa.
Especialment crítics van ser els participants amb els empresaris de la indústria càrnia que no són capaços d'implementar transports col·lectius per als treballadors que acudeixen diàriament a les seves empreses (escorxador, Noel, etc.) i prefereixen engrossir els índex de contaminació i l'estrés que provoca la mobilitat interna comarcal entre els ciutadans.
El debat a l'Ateneu Barcelonès es produeix en un moment de tensió entre els partidaris d'una autovia –de fins a 10 carrils en algun tram a Olot– i el qui, com a mal menor, acceptarien, amb condicions, una variant d'un sol carril, amb el benentès que calen mesures de reducció de trànsit, mobilitat sostenibles, transports públics, etc., en un model de producció i consum que tingui en compte la terra i les persones que hi viuen.