20
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
12:42h
"Som individus immensament sols enmig d'una multitud amorfa i acrítica incapaç de generar respostes davant la situació que vivim", ha sentenciat la directora dels Museus d'Olot, Montserrat Mallol, aquest matí durant la presentació de l'exposició multim, de l'escultor fincat a Batet de la Serra (Olot), Fèlix Atmella (Blanes, 1962), que es podrà veure de franc des d'aquest dissabte, 23 de gener, i fins al primer dia de la primavera vinent (21 de març) a la Sala Oberta 2 i al pati de l'Hospici al Museu de la Garrotxa.
La frase Mallol també resumia, en les circumstàncies actuals, les preguntes que vol qüestionar als visitants l'escultor –per què jo?, per què a mi?–, "que ens fem quan les coses van malament, com ara", per bé que la idea primigènia de l'exposició actual va sorgir l'any 2014, precisament després de l'exposició Me fecit, que li va dedicar el Museu de la Garrotxa del febrer a l'abril d'aquell any. Llavors, Atmetlla va fer uns petits grups escultòrics amb cera i amb la idea de fer-los més grans rau el com i el perquè de la seva immersió en les tecnologies que fan possible l'exposició virtual que ara proposa.
El visitant al Museu de la Garrotxa es trobarà amb unes imatges en blanc i negre amb diferents formes. Quan les enfoqui i les miri a través d’una tauleta (que proveirà el museu) o havent-se descarregat l’aplicació de l’exposició al mòbil, hi apareixen uns conjunts escultòrics que s’integren amb l’entorn.
L'exposició –construïda a partir de la realitat augmentada– permetrà, doncs, experimentar un món virtual dins l’entorn real i palpable del Museu de la Garrotxa, tant a la Sala Oberta 2 com al pati de l'Hospici, on hi haurà un cilindre de 5 metres d'alçada la interacció del qual amb els visitants s'haurà de veure des de la primera planta, en perspectiva, com una metàfora de com veiem i ens immergim en la realitat.
Mitjançant unes imatges que funcionen com a activadors, l’espectador, amb l’ajuda de la tauleta o dels mòbil, podrà percebre i interactuar amb una part de la realitat que es manté invisible i que se superposa fins que s’hi acaba fusionant.
.jpg)
Atmetlla aporta amb aquesta agosarada exposició – gairebé profètica del món virtual que s'atansa– una suma d’experiències sensorials on es barregen la vista, el so i l’absència de tacte, en una creació immersiva i en l’exposició representa les relacions invisibles i complexes entre l’individu i el col·lectiu. L’autor ens avisa del perill de l’aïllament i de la no comunicació, i també d’una multitud submisa incapaç d’articular respostes. "Hi ha coses que no podem fer si no és en comunitat", ha dit l'escultor durant la presentació, just en aquests temps en què el contacte col·lectiu és gairebé prohibit.
En un temps on els mitjans de comunicació acumulen falses veritats dins d’una cultura hegemònica cada cop més sensacionalista i supèrflua, Fèlix Atmetlla proposa reflexionar sobre què és real i què no, sobre els lligams subtils entre individus, sobre la importància integradora de la dona, sobre la ubiqüitat sensorial i sobre les superposicions estranyes entre el temps i l’espai, entre d’altres.
Per a conèixer, encara millor, el sentit d'aquesta exposició i del pensament de l'artista, podeu llegir, a la contraportada d'El Plafó [gner de 2021], l'entrevista que li dedica OlotCultura, on afirma, que "la cobdícia i els efectes col·laterals que genera [la societat] són la gran realitat que, contínuament, disfressem d'esgoista ficció".
La frase Mallol també resumia, en les circumstàncies actuals, les preguntes que vol qüestionar als visitants l'escultor –per què jo?, per què a mi?–, "que ens fem quan les coses van malament, com ara", per bé que la idea primigènia de l'exposició actual va sorgir l'any 2014, precisament després de l'exposició Me fecit, que li va dedicar el Museu de la Garrotxa del febrer a l'abril d'aquell any. Llavors, Atmetlla va fer uns petits grups escultòrics amb cera i amb la idea de fer-los més grans rau el com i el perquè de la seva immersió en les tecnologies que fan possible l'exposició virtual que ara proposa.
Amb una aplicació mòbil es podrà veure els grups escultòrics virtual ceats per Atmella. Foto: Martí Albesa.
El visitant al Museu de la Garrotxa es trobarà amb unes imatges en blanc i negre amb diferents formes. Quan les enfoqui i les miri a través d’una tauleta (que proveirà el museu) o havent-se descarregat l’aplicació de l’exposició al mòbil, hi apareixen uns conjunts escultòrics que s’integren amb l’entorn.
L'exposició –construïda a partir de la realitat augmentada– permetrà, doncs, experimentar un món virtual dins l’entorn real i palpable del Museu de la Garrotxa, tant a la Sala Oberta 2 com al pati de l'Hospici, on hi haurà un cilindre de 5 metres d'alçada la interacció del qual amb els visitants s'haurà de veure des de la primera planta, en perspectiva, com una metàfora de com veiem i ens immergim en la realitat.
Mitjançant unes imatges que funcionen com a activadors, l’espectador, amb l’ajuda de la tauleta o dels mòbil, podrà percebre i interactuar amb una part de la realitat que es manté invisible i que se superposa fins que s’hi acaba fusionant.
Un dels cilindres il·lustrats per Atmella on «apareixen» les seves escultures virtuals. Foto: Martí Albesa.
Atmetlla aporta amb aquesta agosarada exposició – gairebé profètica del món virtual que s'atansa– una suma d’experiències sensorials on es barregen la vista, el so i l’absència de tacte, en una creació immersiva i en l’exposició representa les relacions invisibles i complexes entre l’individu i el col·lectiu. L’autor ens avisa del perill de l’aïllament i de la no comunicació, i també d’una multitud submisa incapaç d’articular respostes. "Hi ha coses que no podem fer si no és en comunitat", ha dit l'escultor durant la presentació, just en aquests temps en què el contacte col·lectiu és gairebé prohibit.
En un temps on els mitjans de comunicació acumulen falses veritats dins d’una cultura hegemònica cada cop més sensacionalista i supèrflua, Fèlix Atmetlla proposa reflexionar sobre què és real i què no, sobre els lligams subtils entre individus, sobre la importància integradora de la dona, sobre la ubiqüitat sensorial i sobre les superposicions estranyes entre el temps i l’espai, entre d’altres.
Per a conèixer, encara millor, el sentit d'aquesta exposició i del pensament de l'artista, podeu llegir, a la contraportada d'El Plafó [gner de 2021], l'entrevista que li dedica OlotCultura, on afirma, que "la cobdícia i els efectes col·laterals que genera [la societat] són la gran realitat que, contínuament, disfressem d'esgoista ficció".