15
de gener
del
2021
El Govern i els partits estan reunits des d'aquest migdia per mirar d'acordar una nova data de les eleccions davant l'increment de contagis i la pressió assistencial de la pandèmia del coronavirus. Tan bon punt ha començat la reunió, el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha proposta ajornar les eleccions previstes per al 14-F i celebrar-les al mes de maig o juny. L'escenari de posposar, amb les dades de la pandèmia sobre la taula, ha estat acceptat per unanimitat. La proposta del Govern ha estat que siguin el 30 de maig i aquesta mateixa tarda se signarà el nou decret.
Tot i que s'havia valorat un calendari més extens -tant el 16 com el 23-, l'executiu ha escollit el darrer cap de setmana de maig per assegurar una major probabilitat d'estar en una millor situació sanitària. De fet, el 23 de maig va ser descartat perquè coincideix amb la festivitat de la Segona Pasqua. L'altre objectiu era que es fessin abans de Sant Joan, tenint en compte els precedents d'increment de contagis que es va produir l'any passat a partir d'aquella data. Formalment, es mantindran les candidatures que s'havien presentat, però es mantindrà el termini per concórrer-hi, amb la qual cosa es podran incorporar noves llistes si aconsegueixen els avals necessaris.
Fins ara, el PSC ha estat el més reticent a ajornar les eleccions. Aquest dijous ja va reconèixer la capacitat del Govern per posposar-les, però han arribat a la reunió amb una proposta pròpia perquè els comicis se celebrin o el 14 de març o el 21 de març. Els de Miquel Iceta s'han oposat explícitament a la nova data i han advertit que "no es poden canviar les regles del joc", en el sentit que consideren que no s'haurien de poder presentar noves candidatures. "S'han de celebrar en les mateixes condicions que aquestes, no es poden reobrir terminis ja tancats", ha dit, amb l'única excepció d'actualitzar el cens. Iceta ha deixat oberta la possibilitat de presentar un recurs un cop el seu partit hagi analitzat la lletra petita del decret i les noves condicions.
La resta de partits, amb major o menor grau de crítica al Govern, han considerat adequat situar les eleccions el 30 de maig perquè entenen que el context de la pandèmia serà més favorable: hi haurà més gent immunitzada i es preveu que les temperatures i una major vida a l'exterior hagi fet disminuir la intensitat del virus i els riscos de contagi.
Per valorar quin és l'escenari epidemiològic -just avui a Catalunya s'han superat els 500 ingressats de Covid a les UCI-, a la reunió hi ha assistit el secretari general de Salut, Marc Ramentol. També per valorar què implica a nivell tècnic, de la trobada participen els tècnics de processos electorals i el secretari general d'Exteriors, Aleix Villatoro.
Un cop acabada la reunió amb els partits, el Govern té previst reunir-se a les cinc de la tarda per signar el decret d'ajornament. Serà Aragonès qui el firmi, ja que va ser ell qui va signar el de convocatòria, tot i que la preferència del vicepresident és que el Govern assumís col·legiadament la decisió.
Un dels grans riscos un cop aquest decret sigui vigent és la possibilitat que algun partit o particular el recorri. I és que no hi ha normativa explícita per a l'ajornament de les eleccions i el procés electoral podria entrar en un galimaties jurídic en cas que algú presentés un recurs i intervingués la Junta Electoral Central o bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el cas de les eleccions que Galícia i Euskadi van posposar de l'abril al juliol, aquesta situació no es va donar perquè hi havia unanimitat de tots els partits en la presa de la decisió. Tampoc la Moncloa es va posicionar en contra en aquests casos, però sobre l'ajornament de les eleccions a Catalunya sí que es va pronunciar aquest dijous el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va dir que seria "greu per a la democràcia".
Un ajornament àmpliament compartit
El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, s'ha mostrat "satisfet" amb l'ajornament de les eleccions perquè s'ha fet un "servei a la societat i a la salut dels catalans". "Ens semblava una aberració celebrar les eleccions en les circumstàncies sanitàries vigents i previstes pel 14-F", ha dit Carrizosa, que ha assegurat que no hi havia necessitat de posar en risc la societat en aquestes condicions. Per tot plegat, el dirigent espanyolista ha dit que s'ha imposat el sentit comú. Carrizosa ha explicat que el PSC s'ha quedat sol defensant l'ajornament només fins al març, amb un discurs "amb tics negacionistes". "L'ajornament no s'ha fet per qüestions polítiques sinó per protegir la vida i la salut dels ciutadans", ha dit el candidat constitucionalista.
La portaveu dels comuns, Jéssica Albiach, ha celebrat la nova data de les eleccions, però ha lamentat que s'hagi hagut d'endarrerir la votació perquè no es van prendre mesures més dràstiques durant les festes de Nadal. De tota manera, ha dit que no s'ha de fer una batalla partidista de la qüestió i ha assegurat que era de "sentit comú" ajornar-les. Albiach ha assegurat que la nova data havia de respondre a criteris sanitaris i havia de ser "la més propera possible al 14-F, perquè el Govern no s'aguanta". "Volem insistir que el Govern no pot cometre els mateixos errors. El Govern havia de dir pel pont de desembre i per Nadal que tothom s'havia de quedar a casa", ha dit. En tot cas, la nova data és positiva, segons Albiach, perquè hi haurà més gent vacunada i les temperatures seran més altes. La taula també ha servit per reforçar el control parlamentari del Govern enfortint els mecanismes de la diputació permanent, segons ha detallat Albiach.
Els dos partits que formen part del Govern han tancat files. La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha explicat que el partit avala l'ajornament de les eleccions fins al 30 de maig però ha demanat garanties de cara a la nova data. Que tothom pugui votar protegint la salut i la legitimitat del procés electoral, ha defensat, és cabdal. De fet, ha proposat urnes mòbils per facilitar el vot de les persones que no es puguin desplaçar perquè estiguin aïllades per contagi o bé que s'avanci l'elecció dels membres de les meses per garantir que estan vacunats. Sobre si s'han de poder presentar noves candidatures o no ara que es posposen les eleccions, Junts ha explicat que haurà de ser validat per la Junta Electoral Central. "És una mica estrany que si són les mateixes eleccions puguin canviar les coses, però no volem fer partidisme d'això. No pressionarem ni en un sentit ni en l'altre", ha conclòs. El PDECat, per la seva banda, ha rebutjat la nova data i proposava que es fixés entre el 25 d'abril i el 15 de maig.
La portaveu d'ERC, Anna Caula, per la seva banda, ha reivindicat la feina feta pel Govern i concretament pels departaments d'Exteriors i Salut, per fer la proposta d'ajornament de les eleccions fins al 30 de maig. Caula ha celebrat que s'hagi pres una decisió sobre l'ajornament per unanimitat i que s'hagi decidit la data per àmplia majoria. "Ens hem de felicitar per aquest exercici de maduresa política davant d'un moment molt complicat", ha dit la portaveu republicana. ERC avala la data del 30-M perquè hi haurà elements com la temperatura o l'efecte de la vacunació que facilitaran el control de la pandèmia. Els republicans també han insistit en la necessitat de reforçar el control del Govern a través de la Diputació Permanent.
El portaveu de la CUP, Carles Riera, ha dit que l'ajornament de les eleccions "va en el bon camí" i ha dit que la situació epidemiològica és "negativa i crítica", que pot empitjorar en les properes setmanes. Riera ha criticat que el Govern no ha pres les mesures necessàries per arribar a l'escenari òptim per celebrar les eleccions amb garanties de salut públiques i del dret a vot. "Hem de ser molt crítics en la ineficàcia del Govern", ha assenyalat el diputat cupaire. Riera ha demanat que el canvi de data no s'ha de prendre per criteris electorals sinó per dades sanitàries i d'impacte de la pandèmia. "Ningú pot saber com estarem el 30-M però sí que podem fixar els criteris objectivables que indiquin si unes eleccions es poden celebrar o no, i els criteris han de venir marcats pels especialistes en salut pública", ha demanat Riera, i ha advertit que no pot passar que el 30 d'abril la situació torni a ser la d'ara, amb "incertesa i falta de previsió".
Segons el PP, a la mesa de partits "no s'ha debatut res" perquè el Govern ha arribat amb la decisió de l'ajornament de les eleccions presa, i també amb la nova data definida. El portaveu popular, Santi González, ha assegurat que la política catalana està dirigida des de Waterloo i sempre s'intenten ajornar eleccions, i s'ha mostrat "decebut" perquè l'executiu "no ha fet els deures". "Feia molts dies que se sabia que hi hauria eleccions i el Govern havia de preveure les mesures necessàries perquè els catalans poguessin votar", ha dit el dirigent popular. Tot plegat, ha conclòs, ha estat "una comèdia" en què s'ha intentat traslladar a l'opinió pública que hi havia debat. El PP ha criticat que l'independentisme i el PSC han protagonitzat un "mercadeig" de dates en funció d'interessos electorals. En aquest sentit, ha exigit a l'executiu que prengui les mesures necessàries per garantir que es poden celebrar els comicis el 30 de maig.
Tot i que s'havia valorat un calendari més extens -tant el 16 com el 23-, l'executiu ha escollit el darrer cap de setmana de maig per assegurar una major probabilitat d'estar en una millor situació sanitària. De fet, el 23 de maig va ser descartat perquè coincideix amb la festivitat de la Segona Pasqua. L'altre objectiu era que es fessin abans de Sant Joan, tenint en compte els precedents d'increment de contagis que es va produir l'any passat a partir d'aquella data. Formalment, es mantindran les candidatures que s'havien presentat, però es mantindrà el termini per concórrer-hi, amb la qual cosa es podran incorporar noves llistes si aconsegueixen els avals necessaris.
Fins ara, el PSC ha estat el més reticent a ajornar les eleccions. Aquest dijous ja va reconèixer la capacitat del Govern per posposar-les, però han arribat a la reunió amb una proposta pròpia perquè els comicis se celebrin o el 14 de març o el 21 de març. Els de Miquel Iceta s'han oposat explícitament a la nova data i han advertit que "no es poden canviar les regles del joc", en el sentit que consideren que no s'haurien de poder presentar noves candidatures. "S'han de celebrar en les mateixes condicions que aquestes, no es poden reobrir terminis ja tancats", ha dit, amb l'única excepció d'actualitzar el cens. Iceta ha deixat oberta la possibilitat de presentar un recurs un cop el seu partit hagi analitzat la lletra petita del decret i les noves condicions.
La resta de partits, amb major o menor grau de crítica al Govern, han considerat adequat situar les eleccions el 30 de maig perquè entenen que el context de la pandèmia serà més favorable: hi haurà més gent immunitzada i es preveu que les temperatures i una major vida a l'exterior hagi fet disminuir la intensitat del virus i els riscos de contagi.
Per valorar quin és l'escenari epidemiològic -just avui a Catalunya s'han superat els 500 ingressats de Covid a les UCI-, a la reunió hi ha assistit el secretari general de Salut, Marc Ramentol. També per valorar què implica a nivell tècnic, de la trobada participen els tècnics de processos electorals i el secretari general d'Exteriors, Aleix Villatoro.
Un cop acabada la reunió amb els partits, el Govern té previst reunir-se a les cinc de la tarda per signar el decret d'ajornament. Serà Aragonès qui el firmi, ja que va ser ell qui va signar el de convocatòria, tot i que la preferència del vicepresident és que el Govern assumís col·legiadament la decisió.
Un dels grans riscos un cop aquest decret sigui vigent és la possibilitat que algun partit o particular el recorri. I és que no hi ha normativa explícita per a l'ajornament de les eleccions i el procés electoral podria entrar en un galimaties jurídic en cas que algú presentés un recurs i intervingués la Junta Electoral Central o bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el cas de les eleccions que Galícia i Euskadi van posposar de l'abril al juliol, aquesta situació no es va donar perquè hi havia unanimitat de tots els partits en la presa de la decisió. Tampoc la Moncloa es va posicionar en contra en aquests casos, però sobre l'ajornament de les eleccions a Catalunya sí que es va pronunciar aquest dijous el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va dir que seria "greu per a la democràcia".
Un ajornament àmpliament compartit
El portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, s'ha mostrat "satisfet" amb l'ajornament de les eleccions perquè s'ha fet un "servei a la societat i a la salut dels catalans". "Ens semblava una aberració celebrar les eleccions en les circumstàncies sanitàries vigents i previstes pel 14-F", ha dit Carrizosa, que ha assegurat que no hi havia necessitat de posar en risc la societat en aquestes condicions. Per tot plegat, el dirigent espanyolista ha dit que s'ha imposat el sentit comú. Carrizosa ha explicat que el PSC s'ha quedat sol defensant l'ajornament només fins al març, amb un discurs "amb tics negacionistes". "L'ajornament no s'ha fet per qüestions polítiques sinó per protegir la vida i la salut dels ciutadans", ha dit el candidat constitucionalista.
La portaveu dels comuns, Jéssica Albiach, ha celebrat la nova data de les eleccions, però ha lamentat que s'hagi hagut d'endarrerir la votació perquè no es van prendre mesures més dràstiques durant les festes de Nadal. De tota manera, ha dit que no s'ha de fer una batalla partidista de la qüestió i ha assegurat que era de "sentit comú" ajornar-les. Albiach ha assegurat que la nova data havia de respondre a criteris sanitaris i havia de ser "la més propera possible al 14-F, perquè el Govern no s'aguanta". "Volem insistir que el Govern no pot cometre els mateixos errors. El Govern havia de dir pel pont de desembre i per Nadal que tothom s'havia de quedar a casa", ha dit. En tot cas, la nova data és positiva, segons Albiach, perquè hi haurà més gent vacunada i les temperatures seran més altes. La taula també ha servit per reforçar el control parlamentari del Govern enfortint els mecanismes de la diputació permanent, segons ha detallat Albiach.
Els dos partits que formen part del Govern han tancat files. La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha explicat que el partit avala l'ajornament de les eleccions fins al 30 de maig però ha demanat garanties de cara a la nova data. Que tothom pugui votar protegint la salut i la legitimitat del procés electoral, ha defensat, és cabdal. De fet, ha proposat urnes mòbils per facilitar el vot de les persones que no es puguin desplaçar perquè estiguin aïllades per contagi o bé que s'avanci l'elecció dels membres de les meses per garantir que estan vacunats. Sobre si s'han de poder presentar noves candidatures o no ara que es posposen les eleccions, Junts ha explicat que haurà de ser validat per la Junta Electoral Central. "És una mica estrany que si són les mateixes eleccions puguin canviar les coses, però no volem fer partidisme d'això. No pressionarem ni en un sentit ni en l'altre", ha conclòs. El PDECat, per la seva banda, ha rebutjat la nova data i proposava que es fixés entre el 25 d'abril i el 15 de maig.
La portaveu d'ERC, Anna Caula, per la seva banda, ha reivindicat la feina feta pel Govern i concretament pels departaments d'Exteriors i Salut, per fer la proposta d'ajornament de les eleccions fins al 30 de maig. Caula ha celebrat que s'hagi pres una decisió sobre l'ajornament per unanimitat i que s'hagi decidit la data per àmplia majoria. "Ens hem de felicitar per aquest exercici de maduresa política davant d'un moment molt complicat", ha dit la portaveu republicana. ERC avala la data del 30-M perquè hi haurà elements com la temperatura o l'efecte de la vacunació que facilitaran el control de la pandèmia. Els republicans també han insistit en la necessitat de reforçar el control del Govern a través de la Diputació Permanent.
El portaveu de la CUP, Carles Riera, ha dit que l'ajornament de les eleccions "va en el bon camí" i ha dit que la situació epidemiològica és "negativa i crítica", que pot empitjorar en les properes setmanes. Riera ha criticat que el Govern no ha pres les mesures necessàries per arribar a l'escenari òptim per celebrar les eleccions amb garanties de salut públiques i del dret a vot. "Hem de ser molt crítics en la ineficàcia del Govern", ha assenyalat el diputat cupaire. Riera ha demanat que el canvi de data no s'ha de prendre per criteris electorals sinó per dades sanitàries i d'impacte de la pandèmia. "Ningú pot saber com estarem el 30-M però sí que podem fixar els criteris objectivables que indiquin si unes eleccions es poden celebrar o no, i els criteris han de venir marcats pels especialistes en salut pública", ha demanat Riera, i ha advertit que no pot passar que el 30 d'abril la situació torni a ser la d'ara, amb "incertesa i falta de previsió".
Segons el PP, a la mesa de partits "no s'ha debatut res" perquè el Govern ha arribat amb la decisió de l'ajornament de les eleccions presa, i també amb la nova data definida. El portaveu popular, Santi González, ha assegurat que la política catalana està dirigida des de Waterloo i sempre s'intenten ajornar eleccions, i s'ha mostrat "decebut" perquè l'executiu "no ha fet els deures". "Feia molts dies que se sabia que hi hauria eleccions i el Govern havia de preveure les mesures necessàries perquè els catalans poguessin votar", ha dit el dirigent popular. Tot plegat, ha conclòs, ha estat "una comèdia" en què s'ha intentat traslladar a l'opinió pública que hi havia debat. El PP ha criticat que l'independentisme i el PSC han protagonitzat un "mercadeig" de dates en funció d'interessos electorals. En aquest sentit, ha exigit a l'executiu que prengui les mesures necessàries per garantir que es poden celebrar els comicis el 30 de maig.