12
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
12:33h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre l'1 i el 7 de gener. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
Les dades estadístiques se sobreposen a la realitat, també aquest 2021, amb els possibles contagis de la variant de coronavirus de la síndrome respiratòria aguda (SARS, en les sigles en anglès) que poden comportar la malaltia anomenada Covid-19.
Si en els darrers anys una altra síndrome semblant,la grip –que sembla haver desaparegut–, podia sobreocupar els centres sanitaris (amb ràtios de 120 malalts per 100.000 habitants), enguany, després de deu mesos que l'Organització Mundial de la Salut va declarar la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 alertats per la Xina, on es va iniciar, el nombre de persones contagiades no es tradueix, si més no a la Garrotxa, amb un igual o semblant nombre elevat o preocupant de persones malaltes que ocupin espai a l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa.
La situació en aquest centre hospitalari és que hi ha 8 pacients ingressats amb Covid-19, 11 més, amb altres patologies, que es van infectar en un brot intern al centre sanitari –sense o amb molt pocs símptomes–, 13 professionals que també s'han encomanat amb el coronavirus sense més conseqüències que les d'haver-se de confinar, 1 pacient crític traslladat a l'Hospital Josep Trueta de Girona aquesta darrera setmana i tres defuncions, de divendres a diumenge, amb què ja s'eleven a 59 els pacients que han traspassat amb aquesta malaltia des de l'inici de la pandèmia.
Durant aquesta setmana s'espera que els professionals sanitaris i el personal del centre hospitalari que ho vulguin puguin ser vaccinats, una operació que s'havia d'iniciar aquest dilluns, però que s'ha endarrerit pel fet que les dosis vaccinals encara no han arribat a l'hospital.
En tot cas, però, les dades estadístiques pateixen vaivens setmanals, més amb aquest hivern tan fred, amb contagis sense símptomes o lleus i moderats del coronavirus, com és el cas recent de la residència Montsacopa, on se n'ha tornat a detectar 31 persones contagiades.
Així, segons aquestes dades, la tercera onada segueix empitjorant, amb alguns hospitals que ja han hagut d'anul·lar activitat assistencial i unes previsions que situen el nou pic a l'inici d'una campanya electoral que està en dubte. Les dades concretes d'aquest dilluns, que apunten a un descens del risc de rebrot i la velocitat de contagi, són enganyoses, ja que abracen el període de l'1 al 7 de gener, amb fins a quatre dies no laborables, en els quals normalment cauen les deteccions. Fins i tot així, però, si es comparen amb les de la setmana anterior del 25 al 31 de desembre -amb tres dies no laborables-, els positius augmenten lleugerament a nivell nacional i també ho fan a quasi sis de cada deu comarques i ciutats.
Tal com es pot observar en el mapa inicial, fins a 25 comarques tenen l'última setmana analitzada més contagis que l'anterior, i en nou d'aquestes, amb una ràtio que s'incrementa en més de 50 contagis per cada 100.000 habitants. Per contra, 16 comarques redueixen els positius, la meitat dels quals, amb una caiguda superior als 50 positius per cada 100.000 habitants. L'última (l'Alt Camp), pràcticament es manté inalterable pel que fa a aquesta magnitud.
La comarca que més augmenta la ràtio de contagis és l'Aran, amb 367,2 més per cada 100.000 habitants, seguida a certa distància per la Ribera d'Ebre (+202,9) o el Priorat (+200,8), i en un tercer graó, per les Garrigues (+120,9), el Montsià (+110,5) i el Pallars Sobirà (+99,1). Es tracta de comarques petites on pocs positius en termes absoluts poden suposar grans variacions relatives, però igualment s'hi evidencien tendències problemàtiques.
En canvi, redueix la ràtio sobretot la Cerdanya (-570,8 contagis menys per 100.000 habitants), per davant de l'altra comarca fins fa poc confinada, el Ripollès (-157), i de la Conca de Barberà (-112,4) i la Segarra (-100). La situació al conjunt del país, però, és greu. Totes les comarques i municipis de més de 20.000 habitants dupliquen el llindar alt de risc de rebrot, motiu pel qual aquest cop no s'ofereix un mapa per mostrar gràficament el que seria una taca homogènia de vermell fosc -tot i que es pot consultar en el recull de gràfics i mapes sobre la pandèmia.
Una altra manera d'observar l'impacte de la tercera onada és amb la incidència setmanal en positius, independentment de si aquests ara mateix augmenten o es redueixen. En aquest mateix cas, tot i la millora de les dades, la major ràtio es manté al Ripollès, amb 508,3 per cada 100.000 habitants, seguit de l'Aran (493,1) i de la Cerdanya (468,2), que se situa en tercer lloc, tot i que encara amb una gran quantitat de contagis detectats. Superen també els 300 contagis per 100.000 habitants el Montsià (330,1), la Conca de Barberà (326,9) i el Solsonès (306,9).
A l'altre cantó, la comarca amb menys casos és l'Alta Ribagorça (56,4 per cada 100.000 habitants), malgrat ser limítrofa amb l'Aran, seguida pel Pallars Jussà (95,8) i la Terra Alta (109,5). En termes absoluts, la primera va detectar dos positius la setmana analitzada i les altres dues, 12. No sembla que hi hagi una tendència territorial clara, ja que, en termes de regions sanitàries, els nivells d'incidència són similars, malgrat que la metropolitana nord i les Terres de l'Ebre són les dues regions que més han empitjorat globalment l'última setmana.
Una altra manera d'analitzar l'evolució de la pandèmia és en base a l'evolució del risc de rebrot. El mapa resultant és similar al de l'evolució de la ràtio de contagis (primer mapa), però amb alguns matisos, ja que el risc de rebrot té en compte tant la velocitat de contagi com el nivell d'incidència de positius, a banda que abraça dades més enllà d'una setmana. En aquest cas, 26 comarques incrementen aquest indicador, 15 el redueixen i una el manté força estable, respecte la setmana anterior.
On creix més és a l'Aran (+1.351 punts EPG), que és també el territori amb major risc de rebrot (1.783 punts), però també augmenta molt a la Ribera d'Ebre (+918), el Priorat (+821) i les Garrigues (+737). Cau molt, en canvi, a la Cerdanya (-813), tot i que es manté com la segona comarca amb un risc més elevat (1.376 punts), i també la redueixen molt la Conca de Barberà (-716), la Terra Alta (-522) o el Ripollès (-355).
Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, aquells amb una major ràtio de contagis setmanal per 100.000 habitants són Palafrugell (427,3), Amposta (372,7), Igualada (353), Cerdanyola del Vallès (331,1), Manresa (317,6), Pineda de Mar (315,7), Figueres (300,8) i Reus (300,1). En canvi, la incidència és molt menor a Salt (118,2), Mollet del Vallès (137,2), Lleida (142,3), Santa Perpètua de la Mogoda (152,6), Vilanova i la Geltrú (163,6), Girona (168,8) i Vic (172).
Pel que fa a l'evolució de la ràtio de contagis, aquests han augmentat a 36 grans municipis i s'ha reduït a 22, mentre que a uns altres 5 quasi no ha variat. El major creixement l'ha patit Amposta (+128,8 positius per 100.000 habitants), seguida de Castellar del Vallès (+111,5), Barberà del Vallès (+109,1), Cerdanyola del Vallès (+103,9) i Castelldefels (+101,2), mentre que han aconseguit reduir la incidència sobretot a Salou (-158,2), Olesa de Montserrat (-153,3), Molins de Rei (-149,2) i Blanes (-97,9).
Les dades estadístiques se sobreposen a la realitat, també aquest 2021, amb els possibles contagis de la variant de coronavirus de la síndrome respiratòria aguda (SARS, en les sigles en anglès) que poden comportar la malaltia anomenada Covid-19.
Si en els darrers anys una altra síndrome semblant,la grip –que sembla haver desaparegut–, podia sobreocupar els centres sanitaris (amb ràtios de 120 malalts per 100.000 habitants), enguany, després de deu mesos que l'Organització Mundial de la Salut va declarar la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 alertats per la Xina, on es va iniciar, el nombre de persones contagiades no es tradueix, si més no a la Garrotxa, amb un igual o semblant nombre elevat o preocupant de persones malaltes que ocupin espai a l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa.
La situació en aquest centre hospitalari és que hi ha 8 pacients ingressats amb Covid-19, 11 més, amb altres patologies, que es van infectar en un brot intern al centre sanitari –sense o amb molt pocs símptomes–, 13 professionals que també s'han encomanat amb el coronavirus sense més conseqüències que les d'haver-se de confinar, 1 pacient crític traslladat a l'Hospital Josep Trueta de Girona aquesta darrera setmana i tres defuncions, de divendres a diumenge, amb què ja s'eleven a 59 els pacients que han traspassat amb aquesta malaltia des de l'inici de la pandèmia.
Durant aquesta setmana s'espera que els professionals sanitaris i el personal del centre hospitalari que ho vulguin puguin ser vaccinats, una operació que s'havia d'iniciar aquest dilluns, però que s'ha endarrerit pel fet que les dosis vaccinals encara no han arribat a l'hospital.
En tot cas, però, les dades estadístiques pateixen vaivens setmanals, més amb aquest hivern tan fred, amb contagis sense símptomes o lleus i moderats del coronavirus, com és el cas recent de la residència Montsacopa, on se n'ha tornat a detectar 31 persones contagiades.
Així, segons aquestes dades, la tercera onada segueix empitjorant, amb alguns hospitals que ja han hagut d'anul·lar activitat assistencial i unes previsions que situen el nou pic a l'inici d'una campanya electoral que està en dubte. Les dades concretes d'aquest dilluns, que apunten a un descens del risc de rebrot i la velocitat de contagi, són enganyoses, ja que abracen el període de l'1 al 7 de gener, amb fins a quatre dies no laborables, en els quals normalment cauen les deteccions. Fins i tot així, però, si es comparen amb les de la setmana anterior del 25 al 31 de desembre -amb tres dies no laborables-, els positius augmenten lleugerament a nivell nacional i també ho fan a quasi sis de cada deu comarques i ciutats.
Tal com es pot observar en el mapa inicial, fins a 25 comarques tenen l'última setmana analitzada més contagis que l'anterior, i en nou d'aquestes, amb una ràtio que s'incrementa en més de 50 contagis per cada 100.000 habitants. Per contra, 16 comarques redueixen els positius, la meitat dels quals, amb una caiguda superior als 50 positius per cada 100.000 habitants. L'última (l'Alt Camp), pràcticament es manté inalterable pel que fa a aquesta magnitud.
La comarca que més augmenta la ràtio de contagis és l'Aran, amb 367,2 més per cada 100.000 habitants, seguida a certa distància per la Ribera d'Ebre (+202,9) o el Priorat (+200,8), i en un tercer graó, per les Garrigues (+120,9), el Montsià (+110,5) i el Pallars Sobirà (+99,1). Es tracta de comarques petites on pocs positius en termes absoluts poden suposar grans variacions relatives, però igualment s'hi evidencien tendències problemàtiques.
En canvi, redueix la ràtio sobretot la Cerdanya (-570,8 contagis menys per 100.000 habitants), per davant de l'altra comarca fins fa poc confinada, el Ripollès (-157), i de la Conca de Barberà (-112,4) i la Segarra (-100). La situació al conjunt del país, però, és greu. Totes les comarques i municipis de més de 20.000 habitants dupliquen el llindar alt de risc de rebrot, motiu pel qual aquest cop no s'ofereix un mapa per mostrar gràficament el que seria una taca homogènia de vermell fosc -tot i que es pot consultar en el recull de gràfics i mapes sobre la pandèmia.
Una altra manera d'observar l'impacte de la tercera onada és amb la incidència setmanal en positius, independentment de si aquests ara mateix augmenten o es redueixen. En aquest mateix cas, tot i la millora de les dades, la major ràtio es manté al Ripollès, amb 508,3 per cada 100.000 habitants, seguit de l'Aran (493,1) i de la Cerdanya (468,2), que se situa en tercer lloc, tot i que encara amb una gran quantitat de contagis detectats. Superen també els 300 contagis per 100.000 habitants el Montsià (330,1), la Conca de Barberà (326,9) i el Solsonès (306,9).
A l'altre cantó, la comarca amb menys casos és l'Alta Ribagorça (56,4 per cada 100.000 habitants), malgrat ser limítrofa amb l'Aran, seguida pel Pallars Jussà (95,8) i la Terra Alta (109,5). En termes absoluts, la primera va detectar dos positius la setmana analitzada i les altres dues, 12. No sembla que hi hagi una tendència territorial clara, ja que, en termes de regions sanitàries, els nivells d'incidència són similars, malgrat que la metropolitana nord i les Terres de l'Ebre són les dues regions que més han empitjorat globalment l'última setmana.
Una altra manera d'analitzar l'evolució de la pandèmia és en base a l'evolució del risc de rebrot. El mapa resultant és similar al de l'evolució de la ràtio de contagis (primer mapa), però amb alguns matisos, ja que el risc de rebrot té en compte tant la velocitat de contagi com el nivell d'incidència de positius, a banda que abraça dades més enllà d'una setmana. En aquest cas, 26 comarques incrementen aquest indicador, 15 el redueixen i una el manté força estable, respecte la setmana anterior.
On creix més és a l'Aran (+1.351 punts EPG), que és també el territori amb major risc de rebrot (1.783 punts), però també augmenta molt a la Ribera d'Ebre (+918), el Priorat (+821) i les Garrigues (+737). Cau molt, en canvi, a la Cerdanya (-813), tot i que es manté com la segona comarca amb un risc més elevat (1.376 punts), i també la redueixen molt la Conca de Barberà (-716), la Terra Alta (-522) o el Ripollès (-355).
Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, aquells amb una major ràtio de contagis setmanal per 100.000 habitants són Palafrugell (427,3), Amposta (372,7), Igualada (353), Cerdanyola del Vallès (331,1), Manresa (317,6), Pineda de Mar (315,7), Figueres (300,8) i Reus (300,1). En canvi, la incidència és molt menor a Salt (118,2), Mollet del Vallès (137,2), Lleida (142,3), Santa Perpètua de la Mogoda (152,6), Vilanova i la Geltrú (163,6), Girona (168,8) i Vic (172).
Pel que fa a l'evolució de la ràtio de contagis, aquests han augmentat a 36 grans municipis i s'ha reduït a 22, mentre que a uns altres 5 quasi no ha variat. El major creixement l'ha patit Amposta (+128,8 positius per 100.000 habitants), seguida de Castellar del Vallès (+111,5), Barberà del Vallès (+109,1), Cerdanyola del Vallès (+103,9) i Castelldefels (+101,2), mentre que han aconseguit reduir la incidència sobretot a Salou (-158,2), Olesa de Montserrat (-153,3), Molins de Rei (-149,2) i Blanes (-97,9).