Arbreda monumental

VÍDEO Mor un dels roures pènols monumentals de més de 250 anys del Parc Nou d'Olot

La caiguda del gran i gros arbre, silenciada pel Consorci de Medi Ambient (SIGMA), va provocar l'enrunament d'una part del mur del recinte

per Xavier Borràs , Olot, 28 de desembre de 2020 a les 17:00 |

La mort d'un roure de més de 250 anys a qualsevol indret del món hauria estat una dolorosa notícia i, segurament, des de les institucions que n'han de tenir cura s'hauria organitzat un acte de comiat d'aquest gran i gros ésser viu, especialment entre els amants de la naturalesa.


Tanmateix, a la capital de la Garrotxa no ha transcendit fins avui –gràcies a l'avís de l'escriptor i periodista olotí i diputat al Parlament, l'ecologista Santiago Vilanova– que un dels sis roures pènols de l'arbreda monumental del Parc Nou d'Olot va caure després de les grosses tempestes que hi va haver a la Garrotxa durant la darrera setmana de novembre i la primera setmana de desembre.

La caiguda del roure, a la part sud-oriental del Parc Nou –a tocar de l'entrada est per l'avinguda de Cuba– va causar, també, l'enrunament d'una part del mur perimetral de pedra seca del recinte del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina, creat el 1986 en aquest espai natural.

 

A banda i banda, les grans brancades ja apilades del roure pènol caigut. Foto: Xavier Borràs.


D'aquest Quercus robur, de més de 250 anys de vida, amb una alçada de 21 metres i un volt de canó de 3,80 metres, en resta només dempeus una gran soca que, segons fonts del Consorci de Medi Ambient i de Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) es deixarà in situ, sense desarrelar-ne la rabassa, per a observat com evoluciona la  biodiversitat del seu voltant amb el pas del temps. Les mateixes fonts han assenyalat a NacióGarrotxa que una recent inspecció no havia detectat cap malaltia en un dels roures pènols més grans de l'arbreda monumental.


Emili Bassols (tècnic responsable de Patrimoni natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa), amb qui s'ha posat en contacte aquesta redacció, pressuposa que la caiguda de l'arbre podria haver estat provocada, donada la seva vellesa, per les fortes tempestes de les darreries de novembre a la Garrotxa. De fet, des de NacióGarrotxa hem pogut comprovar que la part interior del tronc, a la soca, era totalment tova, com un suro vell.

A més de lamentar la mort d'aquest roure pènol monumental, Bassols també ha explicat que el més preocupant d'aquest tipus d'arbredes és que no hi ha relleu, ja que els plançons que neixen al seu voltant no acaben d'agambar, segurament per la manca d''estructura del sòl, l'acció de l'oïdi del roure (un fong que n'ataca les fulles) i el canvi climàtic.
 

La soca del roure pènol restarà a lloc per a observar-ne com evolicona la biodiversitat. Foto: Xavier Borràs.


En aquest sentit, l'ecologista olotí Santiago Vilanova –com a portaveu d'Alternativa Verda– reclama "una urgent dedicació dels gestors de l'espai en vistes a l'impacte que el canvi climàtic tindrà sobre aquests delicats ecosistemes".

Les pròximes accions que s'emprendran des del Consorci SIGMA seran, d'una banda, la reconstrucció del mur abatut i, paral·lelament, l'encàrrec a Forestal Catalana d'un report sobre les possibles causes de la mort de l'arbre i la consegüent cura que caldria tenir amb la resta dels exemplars més que bicentenaris que sobreviuen.

Arbreda monumental des de 1990

L'arbreda monumental de roure pènol del Parc Nou d'Olot va ser declarada així per l'Ordre de 8 de febrer de 1990 que en relatava les característiques d'aquesta manera: "El Parc Nou conserva valuosos reductes de la roureda de roure pènol, comunitat extremament rara a la Catalunya subpirinenca, que constitueix la vegetació potencial del pla d’Olot. La roureda es troba a 430 m d’altitud, damunt laves basanítiques. L’estrat arbori és compacte i format per majestuosos roures pènols, alguns de més de 250 anys, prop de 4 metres de perímetre del tronc i més de 25 metres d’alçària. Els boixos i els grèvols assoleixen un port arbori i arriben a fer –el grèvol més gros– 91 centímetres de perímetre del tronc i 27 metres d’alçària. L’indret és adequat com a jardí botànic de vegetació natural".

Al Parc Nou d'Olot, que s’obrí al públic el 30 de maig de 1943 com a parc municipal, a més de l'arbreda monumental roure pènol, de gran interès botànic i ornamental, també hi ha boix (Buxus sempervirens) –actualment fortament afectat per l'eruga que se'l menja del tot– i grèvol (Ilex aquifolium) de grans dimensions.

La gran diversitat d'espècies vegetals existents al parc i la necessitat de preservar la roureda de roure pènol van portar a la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina l'any 1986. Dins del recinte del Parc Nou existeixen avui una vintena d'espècies arbustives i herbàcies.

Les nevades humides de Sant Esteve de l'any 2008 ja van provocar el trencament de moltes branques.
 

 

Participació