10
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
11
de desembre
a les
11:30h
El Consell de Protecció de la Natura (CPN) de la Generalitat de Catalunya ha elaborat un nou report sobre la variant d'Olot on assegura que la infraestructura està "sobredimensionada" i que "vol donar resposta a un model de mobilitat que està en crisi". També, conclou que caldria "replantejar" el projecte, "en totes les seves alternatives" en la línia d'un sol carril per sentit, "descartant la proposta de fer dues calçades amb dos carrils per sentit".
També, recorda que a proposta de la variant discorre íntegrament "per un espai de protecció especial" i que ho fa "sense la necessària adaptació a les característiques i requeriments d'aquesta figura de protecció del medi natural".
L'ens ha emès l'informe a iniciativa pròpia després d'analitzar la informació disponible al web del Departament de Territori i Sostenibilitat, que va treure a informació pública l'estudi informatiu i d'impacte ambiental de la variant d'Olot a principis d'octubre. El CPN és presidit per Joandomènec Ros, que també és al capdavant de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC),
Des del Consell recorden que en relació a aquest tram de la C-37 ja van emetre diversos informes –els anys 2009, 2010, 2014 i 2015- i que les principals qüestions que s'hi plantejaven "continuen essent vàlides".
Entre elles, que en cap de les etapes de tramitació s'ha demanat un informe a l'ens, a qui la llei atribueix una funció d'òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge. També, diu que no es pot avaluar l'impacte d'una determinada infraestructura si no es tracta en tota la seva extensió.
"Si es té present que el tram de la C-37 de Manlleu a Olot té uns 19 km, tot el valor del procediment d'impacte ambiental es perd si aquest es fa només per a curts trams i no per al conjunt de la infraestructura", remarca l'informe.
Salvem les Vall ho celebra
Des de Salvem les Valls han fet públic un comunicat en què celebren les conclusions de l'informe del Consell de Protecció de la Natura i afirmenque, tot i que no és vinculant, seria "un error" no tenir-lo en compte.
A més, diuen que les consideracions van en la línia de les al·legacions que van presentar al projecte i insisteixen que cal "replantejar la mobilitat" a la Garrotxa amb "un pla de mobilitat sostenible, ambiciós i amb valentia política". "No fer-ho, com denuncia el Consell, generarà impactes severs a la natura i al Parc Natural", insisteixen.
Cal comptar, també, que l'Ajuntament de la Vall d'en Bas va fer una contundent declaració institucional el passat 30 de novembre "en defensa de la veritat, dels interessos dels nostres veïns i veïnes i del respecte a l’autonomia del nostre municipi" en relació amb les declaracions publicades als mitjans sobre l’estudi informatiu (EI) i l’estudi d’impacte ambiental (EIA) de la variant d’Olot.
El batlle, Lluís Amat, va llegir la declaració institucional consensuada per l'equip de govern i l'oposició en què afirmava comprendre la necessitat que té Olot de poder disposar de la variant pels problemes que genera als veïns haver de suportar el pas diari de vehicles, sobretot de camions. Però, aquesta comprensió "no significa que acceptem de cap manera que no s’assumeixin responsabilitats i que es busquin culpables en els pobles del costat".
Un espai amb una protecció especial
El report del Consell recorda que la infraestructura discorre per un espai natural amb una protecció especial i que, com a tal, s'hauria d'adaptar "convenientment als requeriments i les especificacions propis d'aquesta figura de protecció". "Es constata que ni les mesures correctores aconseguiran evitar l'impacte d'aquesta infraestructura sobre el medi natural i el paisatge que travessa, de manera que caldria incrementar les mesures correctores per garantir que cap dels impactes fos moderat o sever" , remarca.
L'informe diu també que el traçat proposat no és el més adequat, tant pel que fa a la seva situació al territori com en el disseny. També considera que l'impacte sobre el pla de Sant Andreu és "excessiu" i no veu "acceptable" la rotonda que es projecta "al bell mig". També veu insuficients els falsos túnels proposats al sector comprès entre la Torre d'en Llunes i el turó de l'Hostal del Sol i creu que la infraestructura hauria de tenir un carril per sentit.
Amb tot, creu que la infraestructura proposada s'ha "sobredimensionat" i que busca donar resposta "a un model de mobilitat que està en crisi". Per contra, considera que hauria de donar resposta als nous reptes de sostenibilitat i de "respecte" a la natura i "no intentar allargar un model caduc".
S'oposa al desdoblament
En aquest sentit, proposa replantejar el projecte –en totes les diferents alternatives- en la línia d'un sol carril per sentit. "Cal recordar que cap dels trams anteriors, als què s'ha de donar continuïtat, tenen dos carrils per sentit", remarca. A més, considera que els càlculs de trànsit previst que acompanyen l'estudi informatiu "s'han fet en base a uns paràmetres desfasats" i que "no justifiquen que la infraestructura hagi de tenir més d'un carril pel sentit". Això no exclou, afegeix, que "per motius de seguretat", es desdoblés el túnel de la Pinya o la zona d'enllaç amb l'A-26.
D'altra banda, creu que cal replantejar la necessitat de la rotonda i el vial d'accés a l'oest d'Olot, de nova creació. En aquest sentit, afirma que "mentre l'estudi informatiu es vanagloria d'aquesta gran rotonda de més de 100 metres de diàmetre exterior, no justifica la seva necessitat i, encara menys, que se situï al bell mig del pla de Sant Andreu".
En relació a això, remarca que en els primers projectes la necessitat de fer la rotonda es justificava per haver d'enllaçar amb l'N-260 però que, tot i que s'ha descartat aquest enllaç, "continua mantenint-se artificialment aquesta gran rotonda" sense "cap mena de justificació".
Uns impactes "inadmissibles"
Amb tot, creu que els impactes que generaria aquest infraestructura són "inadmissibles" en un espai natural de protecció especial. Per assolir una "major integració de la infraestructura en el territori" proposen un nou enfocament i un "veritable" programa de permeabilització ecològica, social i paisatgística". "No n'hi ha prou amb donar continuïtat als camins existents i amb fer obres de drenatge que també puguin servir com a pas de fauna", insisteix el Consell a l'informe.
També veu "insuficients" els dos ecoductes proposats i diu que, a més de millorar el disseny dels dos previstos, caldria afegir-n'hi un altre al sector del volcà Garrinada. D'altra banda, considera que la gestió de terres, préstecs i abocadors es tracta "com una qüestió accessòria, quan és una part fonamental del projecte". "Ni els préstecs ni els abocaments de terres s'han de produir en l'àmbit de l'espai de natural de protecció especial que creua una infraestructura viària", remarca.
També, recorda que a proposta de la variant discorre íntegrament "per un espai de protecció especial" i que ho fa "sense la necessària adaptació a les característiques i requeriments d'aquesta figura de protecció del medi natural".
L'ens ha emès l'informe a iniciativa pròpia després d'analitzar la informació disponible al web del Departament de Territori i Sostenibilitat, que va treure a informació pública l'estudi informatiu i d'impacte ambiental de la variant d'Olot a principis d'octubre. El CPN és presidit per Joandomènec Ros, que també és al capdavant de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC),
Des del Consell recorden que en relació a aquest tram de la C-37 ja van emetre diversos informes –els anys 2009, 2010, 2014 i 2015- i que les principals qüestions que s'hi plantejaven "continuen essent vàlides".
Entre elles, que en cap de les etapes de tramitació s'ha demanat un informe a l'ens, a qui la llei atribueix una funció d'òrgan consultiu en matèria de protecció de la natura i del paisatge. També, diu que no es pot avaluar l'impacte d'una determinada infraestructura si no es tracta en tota la seva extensió.
"Si es té present que el tram de la C-37 de Manlleu a Olot té uns 19 km, tot el valor del procediment d'impacte ambiental es perd si aquest es fa només per a curts trams i no per al conjunt de la infraestructura", remarca l'informe.
Salvem les Vall ho celebra
Des de Salvem les Valls han fet públic un comunicat en què celebren les conclusions de l'informe del Consell de Protecció de la Natura i afirmenque, tot i que no és vinculant, seria "un error" no tenir-lo en compte.
A més, diuen que les consideracions van en la línia de les al·legacions que van presentar al projecte i insisteixen que cal "replantejar la mobilitat" a la Garrotxa amb "un pla de mobilitat sostenible, ambiciós i amb valentia política". "No fer-ho, com denuncia el Consell, generarà impactes severs a la natura i al Parc Natural", insisteixen.
Cal comptar, també, que l'Ajuntament de la Vall d'en Bas va fer una contundent declaració institucional el passat 30 de novembre "en defensa de la veritat, dels interessos dels nostres veïns i veïnes i del respecte a l’autonomia del nostre municipi" en relació amb les declaracions publicades als mitjans sobre l’estudi informatiu (EI) i l’estudi d’impacte ambiental (EIA) de la variant d’Olot.
El batlle, Lluís Amat, va llegir la declaració institucional consensuada per l'equip de govern i l'oposició en què afirmava comprendre la necessitat que té Olot de poder disposar de la variant pels problemes que genera als veïns haver de suportar el pas diari de vehicles, sobretot de camions. Però, aquesta comprensió "no significa que acceptem de cap manera que no s’assumeixin responsabilitats i que es busquin culpables en els pobles del costat".
Un espai amb una protecció especial
El report del Consell recorda que la infraestructura discorre per un espai natural amb una protecció especial i que, com a tal, s'hauria d'adaptar "convenientment als requeriments i les especificacions propis d'aquesta figura de protecció". "Es constata que ni les mesures correctores aconseguiran evitar l'impacte d'aquesta infraestructura sobre el medi natural i el paisatge que travessa, de manera que caldria incrementar les mesures correctores per garantir que cap dels impactes fos moderat o sever" , remarca.
L'informe diu també que el traçat proposat no és el més adequat, tant pel que fa a la seva situació al territori com en el disseny. També considera que l'impacte sobre el pla de Sant Andreu és "excessiu" i no veu "acceptable" la rotonda que es projecta "al bell mig". També veu insuficients els falsos túnels proposats al sector comprès entre la Torre d'en Llunes i el turó de l'Hostal del Sol i creu que la infraestructura hauria de tenir un carril per sentit.
Amb tot, creu que la infraestructura proposada s'ha "sobredimensionat" i que busca donar resposta "a un model de mobilitat que està en crisi". Per contra, considera que hauria de donar resposta als nous reptes de sostenibilitat i de "respecte" a la natura i "no intentar allargar un model caduc".
S'oposa al desdoblament
En aquest sentit, proposa replantejar el projecte –en totes les diferents alternatives- en la línia d'un sol carril per sentit. "Cal recordar que cap dels trams anteriors, als què s'ha de donar continuïtat, tenen dos carrils per sentit", remarca. A més, considera que els càlculs de trànsit previst que acompanyen l'estudi informatiu "s'han fet en base a uns paràmetres desfasats" i que "no justifiquen que la infraestructura hagi de tenir més d'un carril pel sentit". Això no exclou, afegeix, que "per motius de seguretat", es desdoblés el túnel de la Pinya o la zona d'enllaç amb l'A-26.
D'altra banda, creu que cal replantejar la necessitat de la rotonda i el vial d'accés a l'oest d'Olot, de nova creació. En aquest sentit, afirma que "mentre l'estudi informatiu es vanagloria d'aquesta gran rotonda de més de 100 metres de diàmetre exterior, no justifica la seva necessitat i, encara menys, que se situï al bell mig del pla de Sant Andreu".
En relació a això, remarca que en els primers projectes la necessitat de fer la rotonda es justificava per haver d'enllaçar amb l'N-260 però que, tot i que s'ha descartat aquest enllaç, "continua mantenint-se artificialment aquesta gran rotonda" sense "cap mena de justificació".
Uns impactes "inadmissibles"
Amb tot, creu que els impactes que generaria aquest infraestructura són "inadmissibles" en un espai natural de protecció especial. Per assolir una "major integració de la infraestructura en el territori" proposen un nou enfocament i un "veritable" programa de permeabilització ecològica, social i paisatgística". "No n'hi ha prou amb donar continuïtat als camins existents i amb fer obres de drenatge que també puguin servir com a pas de fauna", insisteix el Consell a l'informe.
També veu "insuficients" els dos ecoductes proposats i diu que, a més de millorar el disseny dels dos previstos, caldria afegir-n'hi un altre al sector del volcà Garrinada. D'altra banda, considera que la gestió de terres, préstecs i abocadors es tracta "com una qüestió accessòria, quan és una part fonamental del projecte". "Ni els préstecs ni els abocaments de terres s'han de produir en l'àmbit de l'espai de natural de protecció especial que creua una infraestructura viària", remarca.