L'«Estat de la natura a Catalunya» constata una important pèrdua de biodiversitat

Gairebé sis-centes persones s'han connectat aquest matí durant una hora a la plataforma Zoom per a seguir la presentació del report Estat de la natura a Catalunya, que constata una important pèrdua de biodiversitat a Catalunya en els darrers vint anys, per bé que menor que la que es produeix a nivell mundial.

Durant la presentació, hi han intervingut Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural; Lluís Brotons, coordinador científic de l’informe; Núria Pou, coordinadora tècnica, I; finalment, el conseller Damià Calvet que ha parlat de les "quatre palanques de canvi" que han de revertir aquesta situació.
 
El Departament de Territori i Sostenibilitat i els centres de referència en biodiversitat de Catalunya han presentat aquest report sobre l’estat de la natura i la biodiversitat a Catalunya, que ha comptat amb la col·laboració de més de 40 entitats i s’ha basat en dades i evidències científiques recollides per centenars de persones, i que és anàleg als presentats per Nacions Unides, la Comissió Europea i els països més avançats, amb què es demostra que Catalunya no és aliena a la situació d’emergència mundial per la pèrdua de biodiversitat  
 

L’informe avala les apostes que ha fet el Govern els darrers tres anys, entre les quals l’aprovació d’una Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat, la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya o el desplegament d’un Fons econòmic específic per a les polítiques del medi natural.

El report és una obra col·lectiva i és el resultat del coneixement generat pel país durant dècades. A Catalunya, es disposa d’alguns documents rellevants per comprendre la forma com la nostra societat està incidint sobre la biodiversitat. Natura, ús o abús?. Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (1976, 1988 i 2018-2019) o l’Informe sobre l’Estat i les tendències del medi natural a Catalunya (2010) de l’Institut d’Estudis Catalans formen part d’aquest llegat. Però, també, cal tenir present l’esforç d’anàlisi col·lectiu que s’ha fet en els darrers anys i que ja s’ha comentat en el marc de l’informe de la Plataforma Intergovernamental sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics de Nacions Unides (IPBES) o en l’avaluació sexennal del compliment de les directives Hàbitats i Ocells que encarrega la Generalitat de Catalunya.

Els resultats

Els resultats mostren una tendència general compartida amb la resta de països avançats, amb una reducció substancial a Catalunya d’un 25%, en poc menys de vint anys, del Living Planet Index, un índex sobre l’abundància de la fauna salvatge. És una pèrdua important però menor que l’enregistrada a nivell mundial, que és del 60%. També, veureu que aquesta pèrdua de biodiversitat és diferent per als principals hàbitats: és d’un 54% per a les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls, d'un 34% per a les d’ambients agrícoles i prats i d'un 12% per a les de boscos i matollars. Al mar, les dades disponibles indiquen també una situació desfavorable, per bé que les dades no són prou completes.
 
Els missatges clau del report són aquests:

    ▪    En els darrers 20 anys, les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons dels quals es tenen dades han perdut de mitjana el 25% dels seus individus.
    ▪    La causa de fons d’aquesta pèrdua de biodiversitat és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.
    ▪    Aquesta pèrdua d’individus és superior al 50% en les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls, al 30% en les d’ambients agrícoles i prats i al 10% en les de boscos i matollars. Al mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable.
    ▪    Les mesures de conservació han estat essencials per revertir la situació negativa d’algunes espècies, hàbitats i llocs d’interès, però no han pogut aturar aquesta davallada general.
    ▪    Els canvis en els usos del sòl són la principal causa directa de pèrdua de biodiversitat, tot i que el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran.
    ▪    En general, la problemàtica de la conservació de la biodiversitat a Catalunya és similar a la del conjunt d’Europa.

La pèrdua d’animals al territori català està directament relacionada amb l’alteració dels seus hàbitats. Els canvis en els usos del sòl i l’explotació directa en són els principals responsables, si bé el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte cada cop més gran. El motiu de fons d’aquesta tendència és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.

L'Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat

L’informe és una obra col·lectiva que dóna resposta a la resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat, de 3 d’octubre de 2019, que instava a publicar reports periòdics sobre l’estat de conservació de la natura i a avançar en la constitució d’un Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat.

De fet, aquest informe ve a ser l’embrió i la carta de presentació d’aquest Observatori, un espai de col·laboració público-privada, que s'espera que aviat comenci a caminar i pugui integrar, a banda de la Generalitat de Catalunya i altres administracions, els centres de recerca, les universitats i els ens i entitats dedicades a l’estudi del medi natural.

L’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat ha d'esdevenir, doncs, l’ens de referència per a l’obtenció, integració, tractament, accessibilitat i difusió de la informació sobre el patrimoni natural a Catalunya. Però no es concep com un centre de documentació ni un repositori d’informació, sinó com un espai de generació de coneixement orientat a la presa de decisions, com ha comentat Ferran Miralles.

Des d’un primer moment ha de mirar de donar respostes, perquè només cercant respostes es podrà construir el sistema d’informació que cal al país. I és per això, precisament, que s'ha volgut posar l’informe per davant de la constitució de l’Observatori.

Els objectius que la Unió Europea s’havia fixat per a 2020 d’aturar la pèrdua de biodiversitat no s’han assolit; i els darrers informes d’aplicació de la Directiva Hàbitats i la Directiva Ocells a
Catalunya (2013-2018) indiquen que Catalunya no és immune a aquesta pèrdua. Amb tot, les dades posen de manifest que la diagnosi pot variar força segons l’escala i el context; i és per això que resulta indispensable un coneixement detallat del que està passant a casa nostra si volem definir una estratègia eficaç per afrontar la qüestió.

A hores d’ara no es discuteix que la pèrdua de biodiversitat global és conseqü.ncia de l’activitat humana però està clar que hi intervenen un gran nombre de factors de l’anomenat canvi global. La diagnosi del problema, per tant, és complexa i requereix de l’anàlisi conjunta de moltes dimensions.

L’objectiu és obtenir una visió global dels canvis que estem observant en la natura i dels factors que els determinen basada en evidències científiques, en un seguit d’indicadors triats per la seva representativitat i robustesa a partir de la informació disponible. Cal posar xifres, ordres de magnitud, velocitats de canvi.

 

Síntesi de resultats de l’informe

Un indicador global de Nacions Unides   Per fer la diagnosi de la biodiversitat a Catalunya s’ha adaptat al context d’aquest territori el Living Planet Index (LPI), un indicador global emprat per Nacions Unides per fer el seguiment de la biodiversitat al planeta, que de moment es basa només en informació sobre els animals vertebrats. En el cas de Catalunya, com han fet altres països europeus, s’hi ha afegit informació d’invertebrats (només papallones). L’LPI-Cat s’ha calculat a partir de les dades de tendències de 321 espècies incloses en 7 programes de seguiment a gran escala i a llarg termini que Catalunya té actius actualment.     Més bosc però poc madur     Catalunya és un país cada cop més forestal. Tot i això, aquest augment de superfície forestal no respon a un increment de la millora de la biodiversitat. L’excés de boscos joves sense una gestió forestal orientada a accelerar la successió ecològica i la manca de boscos madurs fa que no es registrin millores importants en les espècies d’animals d’ambients forestals. A Catalunya, en una escala de maduresa de l’1 al 10, els boscos han passat de tenir un grau de 1’8 a 2’3, és una dada positiva però insuficient, ja que per assolir un bon grau de maduresa i crear ecosistemes complexes amb gran biodiversitat els boscos necessiten centenars d’anys. De fet, l’informe conclou que les espècies d’animals més associades al bosc s’han mantingut força estables, mentre que les espècies pròpies de matollars han patit una davallada constant i molt pronunciada, sobretot en el cas de les papallones pròpies de matollars, que han disminuït un 57% des del 1995. Això és fruit de l’abandonament continuat de molts prats i cultius, que ha fet que la major part de la superfície que ocupaven aquests espais hagi estat substituïda, primer per matollars, i ara per boscos en creixement.     El valor de l’agricultura sostenible   Les poblacions d’animals que viuen en prats i ambients agrícoles han perdut un 34% dels seus individus en poc menys de vint anys. Les espècies més afectades de les que es disposa de dades a llarg termini són els ocells estèpics, que depenen de les terres de secà i dels camps en guaret, i les papallones diürnes de prats i pastures, que han caigut un 71%. Per revertir aquesta tendència l’informe recull la importància de mantenir i recuperar les pastures, les practiques agrícoles i ramaderes tradicionals, els marges dels cultius i els guarets, etc. Un conjunt d’accions capaces de crear microhàbitats vitals per conservar la biodiversitat.     Les zones agrícoles estan immerses des de fa dècades en un procés dual a Catalunya: per una banda pateixen l’abandonament dels terrenys menys productius o abruptes i, de l’altra, la intensificació de l’agricultura en les àrees més productives i planes. Les xifres que recull l’informe indiquen que el consum de fitosanitaris s’ha doblat en 13 anys i la riquesa de plantes arvenses en camps de cereal (sovint batejades com a males herbes) ha caigut un 50% en les últimes dècades .   En el context d’intensificació agrícola es fa palès que determinades pràctiques associades a l’agricultura ecològica són beneficioses, perquè eviten l’ús de fitosanitaris de síntesi industrials i de fertilitzants químics i utilitzen tècniques de rotació de cultius anuals més diversos. Actualment el terreny explotat amb pràctiques d’agricultura ecològica (excepte prats, pastures i farratges), si bé està en forta expansió a Catalunya, amb més de més de 61.000 hectàrees, encara representa només el 7,1% del total de superfície conreada al país.     Excés de pressió humana als rius   L’activitat humana afecta greument els rius de Catalunya i, per tant, és on la biodiversitat n’està patint les conseqüències més crítiques. S’observa una regressió clara de les poblacions d’animals als rius i llacs, que han perdut el 50% dels seus individus els darrers vint anys. A més, gairebé el 80% de les espècies avaluades presenta un estat de conservació desfavorable, especialment els peixos autòctons que han perdut 9 de cada 10 individus, a causa, principalment de la pressió dels peixos exòtics. Actualment es troben espècies exòtiques invasores en el 64% dels cursos fluvials i en el 73% de les zones humides.     A banda de les espècies exòtiques, les aigües continentals han patit els efectes de les captacions, la contaminació i l’artificialització que afecta a més de la meitat dels rius de Catalunya, amb ocupació de planes al·luvials i lleres, i amb la consegüent pèrdua de riberes i els hàbitats que les ocupen.   Malgrat que les aigües residuals urbanes, agrícoles i industrials contaminen encara el 45% dels cursos fluvials, el Pla de Sanejament de Catalunya ha millorat substancialment la qualitat de l’aigua de molts rius en els darrers 40 anys. Aquestes millores encara no tenen una repercussió directa en la millora de la biodiversitat a causa de la inèrcia dels sistemes biològics, però es detecten ja alguns indicadors positius, com la presència cada cop major d’invertebrats aquàtics. Aquesta millora s’aprecia fins i tot a rius com el Llobregat, exposat a múltiples impactes humans, on s’ha vist el retorn d’un animal emblemàtic com la llúdriga.      Un mars divers però desconegut   El document de diagnosi posa en evidència la riquesa de la biodiversitat marina a Catalunya, però hi manca informació bàsica sobre el seu estat per garantir-ne la conservació.     La Mediterrània acull una elevada biodiversitat marina: en menys de l’1% de la superfície marina del planeta s’hi troba un 10% de totes les espècies marines, de les quals un 30% són endèmiques. Ara bé, la sobrepesca, la pressió demogràfica a la costa i el canvi climàtic estan tenint impactes cada cop més importants sobre els ambients marins de les costes catalanes. En el cas de la pesca, l’informe apunta que, a nivell mundial, el 33,1% dels peixos d’interès comercial estan sent sobreexplotats, i que a la Mediterrània això també afecta a altres espècies d’interès comercial com les gambes i els cefalòpodes. Així mateix, tècniques de pesca com ara l’arrossegament empobreixen el fons marí i atrapen espècies amenaçades de forma accidental. És el cas d’alguns peixos cartilaginosos (a Catalunya el 65% dels taurons i el 42% de les ratjades ja estan considerades en perill d’extinció), tortugues i ocells (sobretot les baldrigues). L’informe destaca la importància de les reserves marines per a la recuperació de moltes espècies, posant d’exemple la Reserva Natural Parcial marina de les Medes, on han augmentat les poblacions de peixos, sobretot dins de la reserva, però també a l’àrea perifèrica.     Per altra banda, es constata que el canvi climàtic està tenint efectes evidents en el medi marí català, amb les proliferacions d’espècies associades a l’escalfament de l’aigua, com ara algunes meduses i algues filamentoses, i la recurrència d’ones de calor marines, que estan provocant episodis cada cop més freqüents de mortalitat massiva de diferents espècies. Aquests episodis sovint afecten espècies amb interès comercial, com és el cas del musclo al Delta de l’Ebre.   Catalunya, territori clau en matèria de conservació      A Catalunya hi viuen 173 espècies que estan considerades en risc d’extinció al planeta, de les quals més del 10% dels peixos, amfibis i rèptils. I, alhora, el territori català acull 245 espècies i 99 hàbitats d’interès comunitari, inclosos a les directives europees de protecció de la natura (Directiva Hàbitats i Directiva Ocells). El cas dels ocells és especialment destacable, ja que a Catalunya es troben fins a 89 espècies d’ocells d’interès comunitari de presència regular, que representen el 44% dels ocells inclosos en la Directiva Ocells, en tan sols el 0,7% de la superfície total de la Unió Europea. Tot i això, al desembre es van publicar els resultats catalans que s’inclouen en el seguiment d’aquestes directives i que apuntaven que Catalunya havia d’enfortir les polítiques de conservació de la biodiversitat perquè el 75% de les espècies i el 58% dels hàbitats d’interès comunitari presentaven un estat de conservació desfavorable.