Propietat municipal

VÍDEO El bisbe de Girona cedeix l'edifici de la Divina Providència a la ciutat d'Olot

Monsenyor Francesc Pardo i el batlle, Pep Berga, han signat avui davant notari la cessió tot complint amb la voluntat de les monges clarisses, que hi han estat 125 anys

per Xavier Borràs , 30 de novembre de 2020 a les 13:37 |

El bisbe de Girona, monsenyor Francesc Pardo, i el batlle d’Olot, Pep Berga, han signat aquest matí davant notari la cessió a la ciutat de l’edifici de la Divina Providència. Després de la firma notarial, les instal·lacions –fins al moment del Bisbat de Girona- han passat, en part, a ser propietat municipal, amb l'objectiu de donar continuïtat, encara a concretar, a les funcions socials i educatives que, en certa manera, s'hi feien.


Situat entre els carrers de Fluvià i la ronda Paraires, la Divina Providència consta de 3.793 m². Amb aquesta cessió, la ciutat d’Olot guanya un espai de 1.616 m² per a futurs usos socials, educatius o culturals a disposició de la ciutat. La resta d’instal·lacions continuaran acollint la seu de Càritas Garrotxa i es mantindran sota la propietat del Bisbat, com ha comentat el bisbe durant la compareixença que ha tingut lloc aquest matí a la Sala Gussinyé de l'Ajuntament d'Olot.
 

L'edifici de la Divina Providència, entre el carrer Fluvià i la ronda Paraires. Foto: Arxiu NG.


El ple de l’Ajuntament d’Olot del passat 24 de setembre va aprovar el conveni de cessió del convent de la Divina Providència a la ciutat d’Olot. Una vegada aprovat per unanimitat en el plenari, l’acord ha estat ratificat pel Bisbat de Girona. Ha estat l’últim tram d’un procés intens que s’ha allargat durant anys, en el qual ha calgut disposar del permís del Vaticà, l'acord de la priora de Balaguer –d'on depenien les clarisses d'Olot– i la intermediació de les màximes autoritats eclesiàstiques del Bisbat de Girona per assolir la cessió de la titularitat.  

El 24 d’agost de 1892 les monges clarisses de la Divina Providència van fundar el convent a la ciutat. El desembre de 2018 coincidint amb la seva marxa de la Providència, van expressar la seva voluntat que l’edifici passés a mans de l’Ajuntament d’Olot. Volien mostrar així el seu agraïment a als olotins per l’estima demostrada en els més de cent anys de presència de la comunitat religiosa a la ciutat, on durant molt de temps van oferir servei de guarderia per a nenes.


Les dues úniques monges que resten, una d'elles d'avançada edat, viuen al quart pis de la residència de l'Hospital de Sant Jaume, que gestionaven, fins que es va fer el nou Hospital d'Olot, les monges vedrunes.

Quant als usos socials i educatius, el batlle d'Olot Pep Berga, ha afirmat que encara no ho poden concretar del tot, però hi ha dues alternatives viables que en unes setmanes es podran fer públiques. Pel que fa a l'agrupament escolta olotí –que va haver d'abandonar el local del Molí del Climent–, podrà fer les trobades dels dissabtes en l'ampli pati que també gestionarà l'Ajuntament. Berga ha aclarit que cal fer alguns canvis pel que fa a les mesures de seguretat que obliga l'educació en el lleure.

 

 

Participació